Simular per atendre millor

La senyora Maria no es troba bé. Ha alertat l’equip d’infermeria que entra a preguntar-li com es troba i comproven que s’ha descompensat. Ella els va responent el que li pregunten i elles l’atenen amb professionalitat. Fins i tot en un moment de crisi van a buscar ajuda externa per dominar la situació. Finalment tot sembla resoldre’s.

La senyora Maria, però, no parla. És un maniquí i les frases que se senten són fruit de la simulació que estan practicant les dues estudiants. Des de la sala del costat, l’equip les observa a través d’un vidre i tot queda enregistrat per un circuit de càmeres i micròfons. Quan acabin la pràctica -a la que també han dedica temps a preparar-, docents i estudiants analitzaran les imatges i comprovaran què han fet bé i què haurien de millorar a la propera.

Video

Aquesta és una de les simulacions que es fan al Vall d’Hebron Centre de Simulació Clínica Avançada, un centre inaugurat fa només sis mesos que dona servei al mateix hospitals i a altres centres sanitaris. El principal objectiu és entrenar professionals sanitaris per a determinades situacions assistencials però en un entorn simulat, és a dir, formar en un entorn controlat. Alhora, permet als professionals ja en actiu entrenar-se en situacions infreqüents o en tècniques noves o en situacions on els errors es donen també per qüestions no tècniques.

El centre va dirigit a metges, infermers, psicòlegs, farmacèutics, biofísics, bioquímics, etc. que practiquen amb material electromèdic, robots, capçals d’UCI, làmpades quirúrgiques, aparells de laparoscòpia, etc., és a dir, un entramat de tecnologia que gestiona l’equip de l’enginyer biomèdic Ignasi Maspons. Maspons reconeix que és “tot un repte a nivell d’arquitectura de xarxa” poder processar tota la informació que generen les pràctiques i emmagatzemar-la per poder-la utilitzar. Per això, creu que els professionals de l’enginyeria tenen “molt a dir”. “Aquí  no deixem de replicar el que passa a l’assistència i si hi ha enginyers q donen suport a l’assistència té sentit que donin suport a les simulacions.”

Segons explica la directora de l’equipament, Mónica Rodríguez, la simulació “arriba tard” al món de la sanitat, en comparació a altres professions com l’aviació, la conducció o els bombers. Reconeix i celebra, però, que ha experimentat un “creixement exponencial” els darrers temps. De fet, hi ha una ordre ministerial del 2017 que insta els centres sanitaris a afavorir aquesta simulació als professionals. Per això, les instal·lacions de Vall d’Hebron prenen encara més importància ja que aquest és dels pocs centres de simulació que estan dins mateix d'un hospital.

Amb el repte de poder mesurar en un futur l’impacte que aquesta simulació té en els pacients -un estudi als Estats Units ja han constatat que la simulació reduïa els casos de mala praxi en assistència a parts, per exemple -  el centre està dotat de quiròfan, sala d’urgències, UCI, sala de consultes externes, sala de parts i diverses estances amb equipament tècnic com ara de laparoscòpia o de robòtica quirúrgica (DaVinci) i, per tant, recrea molts dels espais que els professionals sanitaris utilitzen en el seu dia a dia. El de Vall d’Hebron és el centre de simulació més gran d’Europa amb 1.400  metres quadrats de superfície.

De la simulació a l’hospital

Rodríguez destaca que fer simulació és “garantia de qualitat” al pacient i veu necessari que s’implementin a tots els hospitals. De moment, però, el de Vall d’Hebron és l’únic centre de simulació que està integrat a un hospital. Això és positiu també per l’hospital. No només els seus professionals poden entrenar i millorar habilitats sinó que es poden provar I recrear ambients abans de posar-los en marxa a l’hospital. La cap d’Infraestructures, l’enginyera industrial Ester Tomàs, destaca que els permet provar equips, ergonomia i qualsevol detall de la instal·lació per donar la major funcionalitat possible quan es construeixi a l’hospital. Tomàs explica que poder provar un espai i fer-ne la reproducció permet “encertar a la primera” i, per tant, té una “repercussió alta” quan s’han de fer obres per temps i pressupost.

Sense pressupost però amb model de negoci

El Vall d’Hebron Centre de Simulació Clínica Avançada no compta amb una partida pressupostària per part de l’hospital. S’ha pogut tirar endavant gràcies a una donació personal i es finança amb fons europeus així com també amb formació externa. Alhora, part dels ingressos venen donats per les empreses que aprofiten les instal·lacions per provar tecnologia, dispositius i material.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.