Definir en profunditat un smart port o digital port, segons la terminologia emprada, no és pas fàcil. De fet, actualment no n’existeix una definició internacionalment acceptada. Malgrat tot, l’informe Action Plan towards the Smart Port concept in the Mediterranean Area, del programa europeu MED, identifica tres grans temes que delimiten el concepte de port intel·ligent: operacions, consum energètic i medi ambient.
Els nostres ports més propers, els de Barcelona i Tarragona, fa anys que implementen mesures que, avui dia, s’englobarien en una estratègia global smart.
Agustín Martínez, project manager de l’enginyeria IDOM, ens aporta més llum per entendre què és un smart port: “es caracteritza per permetre a les persones realitzar la gestió de les operacions de forma segura, eficient i sostenible, fent el millor ús possible dels recursos limitats que tenen disponibles. El factor comú en tot aquest cicle és la informació i la decisió”. Per tant, segons Martínez, un port serà intel·ligent si “la captació, registre, tractament i anàlisi d’informació es realitza de forma òptima i completa”. Aquest procés ens revela la importància de les dades obtingudes i de la informació que se’n pugui extreure per prendre les decisions adequades en temps real. “Una autoritat portuària vol informació per decidir, ja sigui en inversions o nous serveis, creant ecosistemes de col·laboració i proveint valor a l’activitat, afavorint un clima atractiu i més competitiu per als negocis”, subratlla Martínez.
Catalina Grimalt, directora de Sistemes d’Informació del Port de Barcelona, analitza un port intel·ligent des de la perspectiva de “fer tot allò necessari per millorar l’economia dels usuaris del port, dels clients i stakeholders; millorar la mobilitat, el medi ambient, la qualitat de vida dels ciutadans i ser una administració més eficient”.
Segons el parer de Carles Segura, director d’Instal·lacions i Medi Ambient del Port de Tarragona, un smart port “aprofita les tecnologies i la innovació per ser més competitiu i més eficient. De fet, per nosaltres, el concepte de smart port va molt lligat al concepte de smart city”.
Efectivament, un port, com a infraestructura integrada en una ciutat que és, es revela com un element capital en l’àmbit de la logística i la mobilitat urbana.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"627","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
Experiències smart port al món
D’iniciatives smart en l’àmbit portuari, n’hi ha moltes arreu del món. Singapur és considerat el port tecnològicament més avançat en aquest matèria perquè ja ha implementat noves tecnologies com el 4G per afavorir el trànsit diari de mercaderies. D’aquesta manera, les tasques de coordinació són molt més eficients, es milloren les operacions i és més còmode el treball dels membres de la tripulació. Per aquest motiu, ja ha estat batejat com a port connectat.
Molt a prop de Singapur, a la Xina, els ports de Shenzhen i Xangai i el moll de Canton ja estan implementant la darrera tecnologia en les operacions del dia a dia.
Als EUA, el port de Los Angeles, el més important de la costa oest, ha actualitzat les infraestructures per fer-les més respectuoses per al medi ambient, ha instal·lat noves grues controlades remotament que redueixen els temps de càrrega i descàrrega i, també, ha dissenyat una carretera elèctrica perquè siguin camions elèctrics els que transportin els contenidors d’un lloc a un altre.
En l’àmbit europeu, els projectes més importants en marxa en matèria de smart port els protagonitzen les ciutats de Rotterdam, Amsterdam, Hamburg i Göteborg.
A l’Estat espanyol han sorgit diferents iniciatives encaminades a dotar aquestes infraestructures d’intel·ligència, com ara a Algesires, Bilbao, València, Sevilla i la Corunya, que acaba de rebre una subvenció de 5,1 milions d’euros, el 80% dels quals de fons europeus.
Barcelona: una trajectòria d’innovació al darrere
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"628","attributes":{"alt":"Catalina Grimalt","class":"media-image","style":"font-size: 13.008px; line-height: 1.538em; float: left; margin: 2px; border-width: 0px; border-style: solid;","typeof":"foaf:Image"}}]] El Port de Barcelona ha fet una reinterpretació dels serveis i les aplicacions de les TIC en els últims quinze anys i està treballant amb un nou model basat en PORTIC, el Port Community System. Es tracta d’un servei A2B que l’Autoritat Portuària ofereix a la seva comunitat per facilitar els tràmits per via electrònica i l’addició de qualsevol altre servei basat en la tecnologia. Aquest és només un dels exemples de “l’ADN emprenedor” que, segons la directora de Sistemes d’Informació del Port de Barcelona, Catalina Grimalt, sempre ha caracteritzat la infraestructura portuària catalana. “Ara, el que està passant és que han aparegut noves tecnologies que permeten fer moltes més coses i desenvolupar projectes relacionats, per exemple, amb la mobilitat, el cloud, l’analytics, les eines socials, etc. Si a tot això ara li diuen smart o digital, benvingut sigui. Per tant, no som smart perquè ara està de moda ser-ho. Fa molts anys, per exemple, que estem implementant mesures per millorar el medi ambient, i treballem per fer un bon ús de les tecnologies”, assegura Grimalt.
Aplicar el treball col·laboratiu a les estratègies smart és un altre dels plantejaments del Port de Barcelona: “No som una companyia que es planteja dur a terme projectes dels anomenats smart perquè tot estigui sota el nostre control. Hem après que hem de gestionar molt bé la relació amb tots els stakeholders que participen en un projecte, igual que els temps”.
Tecnologies smart, col·laboració, eficiència… Tot plegat està fent que el port barceloní “estigui passant de crear infraestructures a gestionar serveis”. Per tant, l’etapa de creixement i d’expansió ha acabat. El nou full de ruta demana “fer el port al més eficient possible, que funcioni a la perfecció, amb uns serveis fiables, que la gent sàpiga què hi passa”.
No obstant això, en aquest ecosistema cal tenir en compte el factor humà, atès que “no hem d’oblidar que la tecnologia la fan servir persones que també tenen una organització i uns procediments”. És per això que “intentem fer les coses anivellant els tres vectors d’organització, persones i sistemes d’informació, perquè només amb la tecnologia no aconsegueixes res”.
Aplicació de tecnologies smart al Port de Barcelona
Si fem una petita prospecció a aquesta tecnologia implementada en el Port de Barcelona, trobem solucions com un sistema per monitorar l’onatge mitjançant una xarxa de boies; intel·ligència portuària aplicada a molts sistemes gràcies al Port Management System (PMS); aplicació del concepte d’Internet de les coses a les portes automatitzades de les terminals de contenidors; accés en temps real a tota la informació del que succeeix al port gràcies al quadre de comandament web GIS; open data perquè tercers puguin dissenyar apps, i substitució de làmpades tradicionals per LED. Sobre l’aplicació de l’smart lighting, Eduardo González, cap de Conservació i Ajudes a la Navegació del Port de Barcelona, ens explica que “en els darrers quatre anys hem seguit la política d’anar substituint l’enllumenat públic existent per tecnologia LED a la zona més ciutadana, és a dir, Port Vell, Sant Bertran i Moll de Costa. Recentment s’ha adjudicat una nova obra de millora de l’enllumenat públic en la qual instal·larem tecnologia LED a la zona del Moll Adossat. A la zona del port comercial i industrial el canvi serà progressiu, atès que estem mantenint l’enllumenat amb tecnologia de vapor de sodi a alta pressió perquè continua essent molt eficient i no té sentit econòmic la substitució. Les instal·lacions es troben en molt bon estat i el retorn de la inversió necessita molts anys. A més, l’enllumenat de vapor de sodi està equipat amb reguladors de flux. Un aspecte important que també ens permet optimitzar l’energia és que tot l’enllumenat públic del port el tenim monitorat i telecomandat”.
La pregunta és: i a partir d’ara? El Port de Barcelona ha establert una estratègia per al quinquenni 2016-2020 en què el pla de sistemes inclou actuacions smart, entre les quals trobem beneficiar-se de l’última generació de tecnologies com el business intelligence, predictive, analytics i big data. Catalina Grimalt assegura que “en aquesta estratègia és molt important la sostenibilitat i la competitivitat”.
Tarragona, una estratègia integrada en la ciutat
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"629","attributes":{"alt":"Carles Segura SmartPort Tarragona","class":"media-image","style":"font-size: 13.008px; line-height: 1.538em; margin-top: 2px; margin-bottom: 2px; float: left;","typeof":"foaf:Image"}}]] El plantejament smart del Port de Tarragona s’ha d’encabir en l’estratègia global de smart city impulsada per la ciutat. En aquest sentit, Carles Segura, director d’Instal·lacions i Medi Ambient del Port de Tarragona, assenyala que tenen la voluntat de “participar en la configuració de Tarragona com una ciutat intel·ligent, energèticament eficient i ambientalment sostenible; treballar conjuntament entre tots cap a un model de ciutat i port intel·ligent que incorpori coneixement, noves tecnologies i criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat”.
Fonamentalment, l’estratègia smart port de Tarragona s’articula en dos eixos: el mediambiental i l’eficiència dels processos de tota la comunitat portuària. Segura subratlla que “des d’un punt de vista estratègic, volem que la sostenibilitat vagi en paral·lel al creixement de tota la infraestructura i de la seva efectivitat”. Sembla que el camí traçat per aconseguir-ho és adequat perquè el port tarragoní ha estat el primer port espanyol a implementar un sistema de gestió de l’energia basat en la certificació ISO 50001. Aquest mateix mes de març la Generalitat de Catalunya els ha atorgat el Premi a l’Excel·lència Energètica 2016.
David González, director de Sistemes d’Informació del Port de Tarragona, confirma que aquest departament col·labora com a partner tecnològic amb la resta de direccions de la infraestructura portuària per ajudar a aconseguir els seus objectius. “El que estem fent és millorar les plataformes tecnològiques per poder arribar a automatitzar i maximitzar l’eficiència dels processos. Un dels darrers projectes que s’han dut a terme és generar un repositori d’informació mediambiental a partir dels diferents sensors i cabines que hi ha en el recinte portuari. Així generem quadres de comandament que permetran al departament de Medi Ambient prendre decisions.” En una segona fase, les accions futures introduiran “els sistemes i les regles necessaris per prendre decisions automàticament en temps real”, informa González.
D’altra banda, el Port de Tarragona intenta millorar “l’eficiència de la col·laboració amb la resta d’actors de la comunitat portuària a través del Port Community System, un software que modela les relacions entre els nostres clients i les administracions. El que estem buscant és modelar relacions B2B sense la intervenció de l’Administració”.
González confirma que, ara per ara, el Port de Tarragona ha descartat implementar tecnologies com el big data i el 4G, atès que els costos són grans i no les consideren imprescindibles per millorar la infraestructura actual. Amb l’aplicació de business intelligence, GIS via web i TETRA, és “suficient per a aquells dispositius que no necessiten una alta taxa de transferència. Per exemple, un sensor en el recinte portuari o una boia que està monitorant l’onatge envien molt poca informació”. Sobre la comunicació, “el que intentem és maximitzar l’eficiència en la transmissió de la informació, no en l’intercanvi de documents. El document es construeix a partir de la informació que s’intercanvia”, assegura González.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"630","attributes":{"alt":"Port Tarragona","class":"media-image","style":"float: left; margin-top: 2px; margin-bottom: 2px;","typeof":"foaf:Image"}}]]
Requisits europeus d’un smart port
La Unió Europea va definir el 2014 què significa una smart city i una smart community. Aquest darrer concepte incloïa el concepte smart port com un cas especial: per tant, ha de complir els mateixos requisits exigits per a una smart city adaptats a la realitat portuària. És per això que els ports intel·ligents europeus han de ser dissenyats en base als següents reglaments sobre transports, energia i TIC:
1. Transports
? Comunicació 144 de l’any 2011. Full de ruta cap a un espai únic europeu de transport:
? Directiva 2013/1315 sobre la Xarxa Transeuropea
? Directiva 2013/33 sobre Xarxa Integral
2. Energia
? Directiva 2014/94 sobre l’àrea de control d’emissions de sofre
? Energia neta per al transport
3. TIC
? Directiva 2010/65 sobre sistemes de transport intel·ligent
? Finestreta única electrònica
Think big, start small, un plantejament de l’enginyeria per esdevenir un smart port
Agustín Martínez, project manager de l’enginyeria IDOM, també ens dóna el seu parer sobre quin podria ser el paper que ha de desenvolupar l’enginyeria davant el repte de transformar un port tradicional en un smart port:
“A l’hora de transformar l’àmbit portuari, els enginyers, actuant com a consultors o enginyers, tenen un paper molt rellevant. En l’exercici de la nostra activitat tenim l’oportunitat de conèixer i analitzar multitud de sistemes tant de captació com de tractament de dades, podem tractar amb multitud de clients i escoltar les seves necessitats i objectius. Estem al dia en l’estat de l’art de moltes solucions gràcies al diàleg amb proveïdors i fabricants i coneixem diferents àmbits que van des de l’aeroportuari i les tecnologies d’ITS (Sistemes Intel·ligents de Transport) fins als gestors de processos de les més diverses companyies. El nostre paper és donar resposta a les necessitats d’optimització i millora en les operacions portuàries tenint en consideració tots aquests factors, ja sigui en una consultoria inicial, l’elaboració de fulls de ruta, un benchmarking o la redacció d’un projecte detallat de licitació. A partir d’aquí, en funció del nivell smart que vulgui ser un port, el plantejament varia. Al meu entendre, l’aproximació més adequada és aquella que es reflecteix en la frase think big, start small. Altrament, pots perdre’t en les fases d’anàlisi i implementació.”
Serveis tecnològics interns d’un smart port
PCS - Port Community System
Port Community System és una plataforma de comerç electrònic A2A o A2B, depenent de la tipologia de propietat i dels negocis de l’autoritat portuària. És una arquitectura de serveis web centralitzada per millorar la seguretat i reduir els costos.
PSW - Port de finestreta única
Hi ha dues definicions, una tècnica i l’altra jurídica. La primera es refereix a una plataforma de transaccions tipus A2B o B2B en la propietat i el negoci de l’autoritat portuària. La segona està definida en la Directiva europea 2010/65.
S & S - Serveis de seguretat i protecció
La seguretat de la infraestructura i la seguretat de les persones són dos serveis essencials en matèria de transport. Reglaments de l’IMO (Organització Marítima Internacional), com l’ISM i el PBIP, s’apliquen al transport marítim, així com les normes tècniques ISO 28000 per millorar la seguretat en les cadenes de subministrament internacionals. Els convenis de l’IMO són obligatoris per als ports de tot el món.
VTMIS - Vessel Traffic Management and Information System
És el sistema de trànsit marítim intel·ligent basat en satèl·lits, radars, transponedors AIS, serveis relacionats com el correu marítim i la navegació electrònica, i a Europa, la LRIT, SSnet i CleanSeaNet. L’objectiu és integrar tota la gestió dels sistemes de trànsit VTMIS, ATM, ERTMS i RMS (mar, aire, ferrocarril i carretera, respectivament).
e?freight
L’any 2007 es va definir el Pla d’Acció per a la Logística, com a resultat de la interacció dels serveis de transport amb les TIC i Internet. S’hi descriuen els processos, actors i fluxos de dades per permetre l’intercanvi d’informació en formats electrònics (sense paper) en tots els modes de transport.
Sincromodalitat
És el concepte que defineix l’ampli ús d’Internet i del seguiment i rastreig de tecnologies en la logística i la gestió del transport: tant en la producció com en el transport i la distribució. Tres tipus de logística es defineixen en l’actualitat: la fabricació, el transport i el lliurament. Tots han d’estar sincronitzats per evitar colls d’ampolla, una producció excessiva, trencament d’estocs o escassetat en les indústries o negocis.
