A Catalunya, tot i que mostra una tendència descendent, la desigualtat salarial persisteix amb una bretxa del 20,6%. La bretxa salarial de gènere és un indicador que mesura la diferència entre els salaris dels homes i de les dones i que ens permet detectar fàcilment la desigualtat retributiva. D’això ha parlat Carlos Vázquez González-Román, director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de l'Ajuntament de Barcelona, en el Congrés Residus en femení de Catalunya: El lideratge de les dones en el sector dels residus impulsat per l’Agència de Residus de Catalunya. En aquest esdeveniment s’han presentat alguns objectius per lluitar contra la desigualtat de gènere i s’han compartit experiències de diferents referents en un sector masculinitzat com el dels residus.
La representativitat de dones a la plantilla en els serveis de recollida de residus i neteja de Barcelona és del 22,9 % i la bretxa salarial de gènere és del 13,4%. Tanmateix, existeixen diferències molt marcades segons el torn de treball. La representativitat de dones que realitzen el torn nocturn és de 14,9%. La bretxa de complement de nocturnitat és del 16% o la bretxa d'antiguitat és del 24,3%
Per donar coherència interna a la voluntat i a la responsabilitat de l'Ajuntament i promoure la igualtat de gènere en els serveis municipals que es presten de forma externalitzada s’ha portat a terme un desplegament operatiu de mesures, portat a terme de forma participada amb les empreses, segons ha explicat Vázquez.
Els principals objectius operatius són incrementar la presència de dones en determinats torns i ocupacions, reduir la bretxa salarial de gènere, millorar la prevenció de l'abordatge de l'assetjament i fer efectiva la incorporació de la perspectiva de gènere en el servei i en les organitzacions.
Entre les accions per a promoure la presència de dones al torn nocturn i a determinades ocupacions trobem el suport a l'obtenció del carnet de conduir C, la relectura del conveni en clau de gènere, la revisió del procediment de treball pel servei de voluminosos, la formació contínua específica per a l'accés a les ocupacions masculinitzades, l’ajut a la qualificació professional a l'especialitat mecànica en el fons social, la realització de plans de promoció professional per a la igualtat, l’acollida i acompanyament a la incorporació al lloc de treball, la sensibilització contra els estereotips, la creació d'un grup de treball amb dones de les diferents empreses i la millora de la mobilitat en transport públic al centre de treball.
També es proposen millores sobre el protocol d'actuació contra l'assetjament, com utilitzar llenguatge inclusiu i clar, especificar com protegir la confidencialitat, actualitzar les vies de denúncia, que sigui una dona qui reculli les denúncies per assetjament sexual o per raó de sexe, formació obligatòria de les persones responsables, especificar les mesures cautelars i les mesures disciplinàries. Especificar les mesures de protecció i ajuda per a les víctimes d'assetjament.
“La neutralitat és reproductora de desigualtats” ha estat el missatge principal que ha volgut donar Vázquez amb la seva exposició. Les conclusions a les quals ha arribat el director són que “tenim la capacitat de transformar, molt més del que ens pensem, amb un pla i amb accions concretes”. A més, ha assegurat que "hem d'explorar terrenys desconeguts per la majoria de nosaltres i incorporar la perspectiva de gènere en tot el que pensem, fem i posem en marxa".
D’altra banda, Montserrat Farrerons Ballúz, sòcia Directora de DAAT Consultoria i Gerent d'ACITRE, ha assegurat que la correcta gestió de les persones, vinculada al sector privat, és essencial per obtenir bons resultats econòmics a les empreses. “Quan vas avançant i et vas incorporant al món laboral és quan comences a adonar-te que passen coses” ha assegurat Farrerons. “La veritat és que em tractaven amb un cert paternalisme i, a vegades, amb un cert menysteniment. Hi havia coses que no me les explicaven i sempre hi ha hagut un estil de lideratge molt masclista”.
"Estic rodejada de dones en posicions de lideratge però considero que per trencar el sostre de vidre hem d'adoptar l'actitud dels salmons, els quals lluiten contra el corrent per arribar al seu objectiu" ha explicat Concha Zorrilla, directora de projectes a AGBAR-VEOLIA, que ha estat una de les participants en la Taula rodona. "Moltes de les dones presents en aquest congrés han adoptat l'actitud del salmó" ha afegit. Zorrilla, a més, ha exposat que les demandes d'ocupació en el sector estan invertides, ja que no hi ha demanda per part de les dones i, per tant, veu necessari que "aquest sector es faci atractiu en el món de les dones".
