El sistema elèctric espanyol viu un moment de canvi profund. L’acceleració de les renovables —amb una penetració creixent d’eòlica i fotovoltaica— està reduint emissions i costos, però també fa més complexa l’operació. La variabilitat del recurs solar i eòlic genera rampes pronunciades al matí i al vespre, i episodis meteorològics adversos poden alterar en minuts la generació disponible. Paral·lelament, la demanda manté patrons dinàmics i concentrats en franges sensibles. En aquest entorn, la flexibilitat s’ha convertit en un recurs imprescindible per garantir seguretat i estabilitat.
Tradicionalment, aquesta flexibilitat provenia de centrals gestionables amb capacitat de modulació. Però a mesura que el mix es descarbonitza, aquests actius tenen un pes menor i cal incorporar noves fonts de flexibilitat: emmagatzematge, interconnexions, xarxes intel·ligents i, sobretot, demanda capaç de respondre en temps real. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima fixa que l’any 2030 el 81% de la generació elèctrica serà renovable. Amb aquesta expectativa, gestionar la variabilitat no és una opció: és una condició estructural.
En aquest context apareix el Servei de Resposta Activa de la Demanda (SRAD), introduït el 2022 com a evolució natural de l’antic mecanisme d’interrompibilitat, un servei que la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha analitzat en el document SRAD i flexibilitat de la demanda a Espanya publicat aquesta setmana i en el qual destaca que el seu objectiu és clar: incorporar el consum elèctric com un recurs de balanç, capaç de reduir demanda en minuts quan el sistema ho necessita. Però, a diferència dels models anteriors, el SRAD opera amb una lògica de mercat: producte subhastat, preu marginal, requisits tècnics i integració plena amb els serveis de balanç europeus.
bL’evolució del servei ha estat notable. La potència adjudicada ha crescut de manera sostinguda i el valor de la disponibilitat també. El primer semestre de 2026 s’han assignat 1.725 MW amb un preu marginal de 65 €/MW·h. Aquest increment confirma que la flexibilitat fiable és un recurs escàs i valorat. La revisió impulsada el 2025, amb temps d’activació reduït a 12,5 minuts i durades màximes de dues hores, l’ha alineat encara més amb estàndards europeus i n’ha intensificat les exigències.
Per a la indústria, el SRAD presenta una doble naturalesa: és una oportunitat econòmica i un repte operatiu. No n’hi ha prou amb “poder reduir consum”: cal reduir-lo de manera demostrable, repetible i en molt poc temps. Això requereix control fi, mesura fiable i automatització. En la pràctica, la flexibilitat més valuosa és la que es pot executar sense comprometre el procés productiu.
Els exemples d’èxit demostren que això és possible. En la indústria alimentària, les cambres de congelació disposen d’una inèrcia tèrmica que permet aturades temporals de compressors sense risc per al producte. Amb una estratègia de pre-refredament i un control adequat, dos hores d’activació es poden gestionar amb seguretat. En l’àmbit farmacèutic, grups electrògens de suport permeten reduir demanda a xarxa garantint la continuïtat dels processos crítics. En tots dos casos, la flexibilitat és inherent al procés: només cal governar-la.
La potencialitat econòmica no és menor. Una empresa amb 500 kW de flexibilitat pot obtenir al voltant de 74.000 euros en sis mesos només per disponibilitat, segons les condicions del 1S2026. Aquest ingrés contribueix a recuperar inversions en digitalització, mesura i sistemes de control, que alhora milloren l’eficiència i la gestió energètica global de la planta.
La flexibilitat de la demanda, però, va més enllà del SRAD. Europa està avançant cap a un model on edificis, indústria i transport participen activament en els mercats elèctrics. Organismes com ACER i la Comissió Europea insisteixen que cal reduir barreres i impulsar l’agregació com a instrument clau per escalar recursos distribuïts. A Espanya, la figura de l’agregador independent —definida però encara pendent d’una operativització completa— serà determinant per facilitar que més empreses i consumidors puguin participar-hi.
Mirant al futur, la capacitat de resposta ràpida de la demanda serà una peça central en un sistema amb més renovables i més electrificació. Per a les empreses, el camí recomanat és clar: començar per casos d’ús de baix risc, dotar-los de control i mesura, validar-los operativament i escalar de manera progressiva. La flexibilitat no ha de ser una maniobra puntual, sinó un procés industrial: definit, automatitzat i fiable.
El SRAD, lluny de ser un mecanisme accessori, representa un punt de trobada entre enginyeria, digitalització i estratègia energètica. En un context de transició accelerada, convertir el consum en un recurs actiu no només ajuda el sistema: pot reforçar la competitivitat de les empreses i obrir noves oportunitats en els mercats energètics emergents.
