«Tenim prou recursos i territori per assolir un combinació energètica 100% renovable a lentorn de Barcelona»
Entrevistem José Rebollo, enginyer de camins de l'empresa Pentaedro i coordinador de l’estudi Wind, Water, Sun, tecnologies bàsiques per proveir l'Àrea Metropolitana de la conurbació de Barcelona 100% renovable.
Com va sorgir la idea de confeccionar aquest informe?
L’encàrrec ens els va fer l’enginyer de camins, canals i ports Albert Vilalta, exgerent d’Hàbitat Urbà, a principis de 2015. En el fons, sense massa pretensions ja que, de fet, eren dos estudis. Un, sobre la viabilitat d'un magatzem d’energia al Garraf o a l’entorn de Barcelona. I l’altre, plantejar quin futur podria tenir per Barcelona disposar d’un parc eòlic marí amb els recursos que proporciona el golf del Lleó. Tant els meus col·laboradors com jo, que som molt ambiciosos, crèiem que havíem d’aprofitar l’ocasió per parlar ara ara o callar per sempre i a partir fer d’una prospecció i que donar donés forma a alguna cosa que Barcelona no té.
Què es pregunta l’estudi i quina resposta hi dóna?
Vol respondre un dubte que teníem. És possible una combinació 100% renovable a Barcelona i la conurbació de l’àrea metropolitana? S’entén que sí perquè hi ha prou recursos i territori. La següent pregunta és, a quin preu? Arribem a la conclusió que el cost total del sistema energètic s’aproparia als 23.600 milions d’euros si tenim en compte que els preus de l’energia obtinguts serien competitius segons una retribució de la inversió del 5%. L’amortització de les instal·lacions es completaria al cap de 25 anys.
Una de les grans conclusions és que el preu de l’energia que generem amb el nostre model és barata, per sota de 100 euros per MW/h. Hem de rebaixar-ne el preu tant com sigui possible per no quedar fora del futur industrial descarbonitzat. A més, confirmem que la manera més econòmica d’emmagatzemar energia són les centrals reversibles. Les bateries Tesla ni s’hi acosten. Tanmateix, tenim per davant una corba d’aprenentatge de dimensions considerables. Un altra realitat que també constata l’estudi és que com més es tardi a abordar aquest repte, menys competitius serem.
Quins paràmetres més s’han analitzat per arribar a aquestes conclusions?
S’ha analitzat el recurs eòlic marí amb dades del Ministeri de Foment. S’explica com es genera el vent i s’estableixen sèries temporals de generació horària. Així mateix, una de les claus d’aquesta combinació energètica és l'emmagatzemament. Plantegem, per exemple, si seria factible un magatzem d’aigua al Garraf. De fet, hi ha la brama que l'acumulació no és possible en centrals reversibles si no es compta amb una muntanya i unes condicions concretes. Després d’haver estudiat més de 100 GW de posicions de centrals reversibles, podem afirmar que hi ha moltíssims llocs on es podrien implementar. Amb diferents actuacions a rius i preses, queda demostrat que es poden emmagatzemar 90.000 MW/h en un cicle tancat, fet que permet administrar una combinació energètica amb un 90% de fonts renovables i un 10% que es podria obtenir de la xarxa a partir de renovables com la hidroelèctrica o la biomassa. Finalment, amb l’objectiu de disposar d’una referència d’instal·lació fotovoltaica a l’entorn de Barcelona, l’Ajuntament ens proporciona la sèrie de generació de la pèrgola de la zona del Fòrum.
Efectivament. Una anàlisi de prospectiva econòmica dóna a entendre que, no només hi hauria un recurs energètic a l’abast, sinó també una indústria per explotar. Volem fer veure a l’Ajuntament que aquí hi ha tecnòlegs, coneixement i una necessitat industrial per desenvolupar l’energia eòlica marina que, si es desenvolupés, té un gran avantatge respecte a la terrestre. Es crearia una plataforma industrial per abastir mig món. Aquests dispositius podrien vendre's i desplaçar-se als països amb més vent. Alhora, es podria disposar d’un mercat natural molt gran des de casa nostra i donar vida, per exemple, a indústries com la cimentera i de l’acer que tradicionalment han depès molt de la construcció. També podríem encetar una activitat nova al Port de Barcelona que té espai disponible per extreure 3 GW anuals d’estructures flotants per als aerogeneradors corresponents.
