Els enginyers i enginyeres industrials van escollir, a finals de novembre, nou degà i nous vocals per renovar la meitat de la Junta de Govern del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Els resultats de les eleccions van ser molt ajustats entre les candidatures liderades per Josep Canós i Òscar Gimeno que es presentaven amb un gruix de propostes; algunes complementaries i d’altres, lògicament, divergents. Tanmateix, compartien un mateix objectiu: treballar per enfortir la institució i muscular-la per afrontar els reptes de futur en les millors condicions possibles.
Finalment, els col·legiats van escollir Canós per liderar una nova etapa al capdavant del Col·legi. La candidatura que liderava, Enginyers en Acció, va imposar-se per un estret marge de vots a rE_generació.
El nou degà, a qui entrevistem a la contraportada d’aquest número, arriba amb ganes de donar un nou impuls, propiciar una major obertura de la institució i contribuir, decididament, a adaptar-la als nous temps. En aquest sentit, Canós es proposa que el Col·legi sigui, més que mai, un punt de trobada entre els col·legiats, però també d’aquests amb el món exterior: el sector industrial, l’empresarial, l’acadèmic, les institucions i, en definitiva, la societat en general.
És un repte que, de ben segur, despertarà un ampli consens dins del col·lectiu però que, al mateix temps, no serà fàcil d’assolir. Ara és el moment de sumar esforços, teixir complicitats i treballar plegats. El fair play entre ambdues candidatures durant la campanya i el debat electoral asseguren aquesta unitat en benefici dels enginyers i l’enginyeria.
Com diu en aquestes mateixes pàgines Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, “necessitem fer pinya per alçar-nos plegats”. Si en som capaços, d’aquí un temps podrem afirmar amb rotunditat que tots hem guanyat.
