D’aquí a pocs dies farà nou mesos des de la publicació del Reial Decret 36/2023 pel qual s’establia el sistema de certificats d’estalvi energètic; i tres de la de l’ordre que desenvolupava el citat reial decret i també de la del catàleg. Era finals de juliol i a més de les maletes llestes per iniciar les vacances, ens trobàvem amb el context regulatori del mercat de certificats totalment definit. Fins i tot ENAC ens compartia llavors l’esquema d’acreditació dels verificadors. Era el tret de sortida del nou mercat de certificats blancs al país. Hi ha qui pensa que potser va ser precipitat enmig d’un context polític poc definit -el mateix que tenim ara-, unes fitxes que no es van poder acabar de revisar bé, i la desconnexió pròpia de l’estiu.
Des d’aleshores, inclús amb tots els peròs anteriors, hem avançat molt. Moltíssim, diria. Si fem una ullada al sector veiem que potencials subjectes delegats s’afanyen a recopilar documents per enviar-los al Ministeri perquè els acrediti com a tal, mentre una altra bona colla d’empreses esperen resolució des de fa setmanes. Les verificadores tampoc no perden els temps i més de la meitat de les que podien verificar emissions (sis) , ja han presentat la sol·licitud per acreditar-se en el sistema CAE. Per la disposició transitòria segona del reial decret, ja es poden doncs verificar certificats. Alhora i com no pot ser d’una altra manera, els Subjectes Obligats intenten reduir l’import de les seves obligacions i, ja sigui amb equip intern o mitjançant acords amb intermediaris o subjectes delegats, s’afanyen per tancar operacions durant aquest 2023. Ara només ens cal trobar estalvis energètics. S’ha insistit molt en que cal informar, explicar bé el sistema i els avantatges derivats perquè els projectes d’estalvi entrin en la roda del nou mercat. Sembla que hi entraran ben aviat: Moltes empreses que estan en contacte amb els estalvis i que fins fa poc es postulaven com a subjectes delegats, ja sigui per la complexitat de compliment de requisits per habitar-se com a tals o bé per canvi d’estratègia, estan traslladant als seus clients els beneficis del sistema.
Així doncs, entre tots els diferents actors, ja s’estan signant els primers convenis CAE. La cosa sembla funciona!
Siguem curosos, però. Hem avançat moltíssim, sí, però estem encara davant d’un sistema amb indefinicions, dubtes i mancances. Us compartiré alguns exemples.
Una notícia recent que ens ha revolucionat a tots és el canvi de criteri en l’elegibilitat de les actuacions que poden produir CAEs. Ara ja no són les que comencen a generar estalvis després de l’aprovació del reial decret tal com s’havia dir inicialment, si no que cal signar l’operació després d’aquesta data. Han caigut força expedients.
Destacaré també la gestió de les operacions de compra-venta de certificats. Sempre s’ha dit que el sistema funcionaria de manera molt eficaç utilitzant una plataforma que s’està licitant per segona vegada. Ups, això pot complicar molt les coses. Fins ben entrat el 2024 o el 2025, no estarà completament operativa, aquesta eina. El sistema clarament no s’aturarà per això, però com se li passarà la informació al gestor autonòmic mentre tant? I el gestor autonòmic al coordinador nacional? Com es registraran els CAEs? Necessitem ràpidament un procediment que permeti gestionar certificats durant aquests primers mesos.
I per últim, hi ha els preus de mercat. Parlo tant dels preus de la verificació com dels preus de compra d’estalvis energètics. Les verificadores han d’avaluar molt bé la seva dedicació en la verificació per cotitzar els seus serveis. Es tardaran unes quantes setmanes en aprendre. El que està clar és que no seran serveis low-cost ja que són acreditats i que a la revisió documental i recàlcul de fitxes, cal afegir la redacció de l’informe-dictamen en les revisions de mesures estàndard. Pel que fa a les mesures singulars, encara no tenim detall del procediment de revisió d’estalvis. S’està actualment treballant sobre això. En qualsevol cas, confiem que el volum elevat d’estalvis energètics per expedient dilueixi aquest cost i no sigui significatiu. Si passem al preu de compra de CAEs, fa un mesos es donava una orientació d’uns 100€/MWh estalviat. Ara ja es parla de 80-70€/MWh o inclús menys. Preus molt baixos reduiran encara més els percentatges de cobertura de CAEs versus inversions.
Podríem esmentar també la necessitat de publicar noves versions del catàleg amb més fitxes amb certa rapidesa, l’interès del sector en comptabilitzar els estalvis energètics durant la vida útil de la mesura, el sistema impositiu, les opcions de tenir un mercat europeu únic de certificats blancs, entre molts d’altres.
Però no ens enganyem per tot l’anterior, hi ha dubtes, sí, l’ambient que es respira al sector és força engrescador. Hi ha moltes ganes de que el sistema CAE sigui un èxit i que impulsi de manera definitiva l’eficiència energètica en tots els àmbits de la societat. El Ministeri ha ficat les bases. Entre tots, amb una mica de temps, construirem un mercat exitós que ha arribat per quedar-se.
