L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua proposa millorar la gestió i l’assignació de les dotacions dels recursos hídrics per garantir l’abastament els pròxims anys a través d’accions com ara la modernització del regadiu, l’establiment d’un finançament estable i la definició d’un model de governança integrat. El president de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya, Carles Conill, ha destacat que “les bases per a la transició hídrica marquen un full de ruta obert i estratègic per reforçar la resiliència del sistema”. L’Observatori considera que són condicions indispensables per garantir la sostenibilitat, la viabilitat econòmica i la legitimitat social del sistema hídric català davant el canvi climàtic i la sequera. Des d’aquest grup de treball, es recorda que el dèficit estructural que pateix Catalunya s’agreuja per la manca d’instruments operatius i una governança fragmentada, que dificulten la planificació, execució i finançament de les mesures estructurals necessàries.
Així ho han fet saber els experts dels Col·legis d’Economistes, Enginyers Agrònoms, Enginyers Industrials, i Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya durant la jornada “Acords i Finançament necessaris per assolir la Transició Hídrica”, celebrada al Col·legi d’Economistes de Catalunya, en la qual han detallat els eixos d’actuació que proposen en aquesta línia. “Cal una xarxa que permeti compartir recursos i garantir la resiliència del sistema hídric català davant episodis extrems”, ha assenyalat Marc Oliva, president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular dels Enginyers Industrials de Catalunya.
Modernització del 80% de les comunitats de regants en sis anys
D’una banda, l’Observatori proposa establir un preu de l’aigua vinculat al consum real i instal·lar comptadors obligatoris a totes les finques, per fomentar equitat, consciència ambiental i incentius a la modernització, amb l’objectiu que el 80% de les comunitats de regants estiguin modernitzats en un termini de sis anys. Aquesta modernització del sistema actual de regadiu és bàsica per assegurar la sostenibilitat i la viabilitat del sistema hidràulic, així com per fer front a les recurrents sequeres, consideren els experts. “Mantenir el reg a manta suposa un fre estructural en una Catalunya sotmesa als efectes del canvi climàtic”, adverteixen economistes i enginyers.
Governança integrada
Des de l’Observatori Intercol·legial també es planteja una governança integrada de l’aigua i redefinir la corresponsabilitat amb el món local, impulsant agrupacions supramunicipals que permetin assolir economies d’escala i més autonomia financera. La governança integrada permetria optimitzar la gestió de les sequeres i episodis extrems, planificar i determinar inversions en infraestructures, evitar duplicitats, guanyar eficiència i garantir un model “més legítim i transparent”.
Finançament estable
Economistes i enginyers alerten que el model actual de finançament presenta limitacions estructurals i defensen la necessitat d’implementar-ne un d’estable per poder fer front a les inversions que calculen que s’han de tenir en compte. Els experts consideren que la renovació de xarxes, plantes i infraestructures singulars, així com les adaptacions de les directives europees en temes com la depuració d’aigües residuals, genera unes necessitats econòmiques de l’ordre de 530 milions d’euros anuals, segons diversos estudis sectorials. Això suposa un agregat al voltant dels 13 MEUR en quatre cicles de planificació hidrològica, és a dir 24 anys.
Tasques prospectives d’anivellació de costos
El quart i darrer eix que formulen des de l’Observatori està alineat amb l’estratègia europea de resiliència hídrica sobre la necessitat de fer tasques prospectives d’anivellació de costos per l’aigua, tenint en compte tant les fonts convencionals com les alternatives de producció d’aigua, com ara la realització d’aigua regenerada i la dessalinització. Les inversions en fonts alternatives també requeriran finançament i models de recuperació de costos per garantir-ne la sostenibilitat.
