En vint-i-cinc anys de trajectòria professional Susana Saiz (Tarragona, 1977) pot presumir de no haver patit ni viscut cap situació de discriminació de gènere. N’està contenta perquè és una mostra que s’ha fet molta feina i veu cada vegada més “normal i habitual” que hi hagi enginyeres industrials, també als llocs de decisió. De fet, a la seva empresa actual, el Grup Hastinik, la directora general també és enginyera industrial. Li queda lluny el record de l’època universitària que, a l’ETSEIB, encara no hi havia lavabos de noies a tots els pisos. “La normalitat va arribant”, diu Saiz, que creu que ja no ens hauria de sorprendre que dones enginyeres arribessin en segons quines posicions. “No hauria de ser ni estrany ni sorprenent que hi hagi dones enginyeres, l’enginyeria hauria de reflectir la realitat de la societat”, afegeix.
Saiz va fer Enginyeria Industrial perquè li anaven molt bé les ciències i no sabia què estudiar. Que fos genèrica i obrís portes per dedicar-se a diversos àmbits va ser un dels motius pels quals va escollir aquesta carrera i l’experiència li demostra que realment és així. “L’enginyeria sempre és una bona sortida perquè està present sempre a totes les àrees de la societat”, diu Saiz, “després d’estudiar pots decidir encara el camí”. Aquesta versatilitat és, per Saiz, un dels valors que cal transmetre a les noves generacions.
"L’enginyeria hauria de reflectir la realitat de la societat"
Creu que si les feines i els àmbits on treballen els professionals de l’enginyeria fossin més coneguts, més nois – i sobretot noies – s’engrescarien a fer aquests estudis. “Ens falta una sèrie atractiva protagonitzada per enginyers com les que fan amb metges o advocats protagonistes”, comenta Saiz rient, “estic convençuda que han cridat vocacions”. Per ella, creu que els estudis i les feines de l’enginyeria es perceben com a avorrides i complicades i cal canviar-ho: “potser complicat ho és una mica, però avorrit, gens”.
Susana Saiz va acabar els estudis l’any 2000. Va fer pràctiques a diverses empreses i va entrar a treballar a Solvay, una empresa química. En paral·lel a aquesta feina, va fer el doctorat a la UPC, relacionat amb temes d’eficiència energètica. Al cap de set anys va canviar de sector. Sent de Tarragona i amb parella de Tarragona va tornar a la Demarcació on va trobar feina en una empresa que subministra canonades a la indústria química, nuclear o altres empreses de la zona. També hi va ser set anys i, quan va tancar la delegació de Tarragona, es va recol·locar a la companyia com a cap d’exportacions. El seu objectiu era internacionalitzar la companyia a altres àrees geogràfiques com ara el Nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà.
Va passar, doncs, d’una feina tècnica a una de comercial, un dels avantatges dels estudis transversals d’enginyeria. “L’enginyeria és tan àmplia i tan diversa que et permet triar el teu camí; et dona una versatilitat que t’ofereixen poques professions”, recalca Saiz. El seu entorn, diu, està satisfet amb una feina molt “motivadora” i ho entén perquè veu que és una professió en la qual “no es para d’aprendre i evolucionar”. Per Saiz, la col·laboració entre companyies, l’aparició de noves eines com la IA o adaptar-se a les condicions canviants del comerç internacional són reptes que fan la feina “encara més apassionant”.
La conciliació com a matèria pendent
Tot i que veu que s’ha avançat en aquesta matèria, Susana Saiz - mare de tres fills- sap que queda molta feina per a fer en matèria de conciliació, “difícil a tots els sectors”. Es reconeix, però, optimista i veu que la mentalitat ha anat canviant. La pandèmia creu que ha ajudat a implementar molt treball en remot que, en posicions qualificades com la dels enginyers, pot arribar a ser fàcil de mantenir.
El paper de l’escola i els referents
Malgrat que ella no en va tenir, o no ho recorda, Saiz creu que és molt important poder tenir referents a les etapes escolars. Destaca que campanyes de comunicació com aquesta mateixa pot ajudar i fer que més nenes es decantin per aquesta professió. “Veure referents propers i reals com una mare, una companya, una coneguda treballant d’enginyeres és important”, diu Saiz que ja té un fill estudiant enginyeria i una segona amb tota la intenció. Ho compara amb el fet que dècades enrere era impensable veure dones ministres i ara ja no es posa en dubte. El paper dels mitjans de comunicació i les escoles el veu crucial en aquest àmbit si l’objectiu és “omplir de noies les carreres tècniques”.
