Imatge extreta d'Idibell: https://bit.ly/2JAlEbI
Des de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell) han analitzat les vulnerabilitats d’algunes cèl·lules tumorals gràcies a les similituds genètiques entre els humans i el Caenorhabditis elegans, un cuc d’aproximadament un mil·límetre de llargada.
A priori, un cuc d’aquestes característiques i un ésser humà no s’assimilen en res. Tot i això, el Caenorhabditis elegans és un animal que s’utilitza com a model en investigació biomèdica en centenars de laboratoris del món, ja que té aproximadament uns 20.000 gens, igual que els humans.
L’estudi, dirigit pel doctor Julián Cerón, ha imitat les mutacions cancerígenes d’un gen humà en el cuc. El reemplaçament funcional de proteïnes de Caenorhabditis elegans per les seves homòlogues humanes farà possible que s’utilitzin aquests cucs humanitzats per investigar mecanismes d’algunes malalties i pronosticar la implicació de certes mutacions. Aquest sistema també permetrà buscar nous fàrmacs d’una manera més ràpida i eficient.
Un dels exemples que ha utilitzat l’equip d’investigadors seria el gen humà SF3B1, que es troba mutat en diferents tipus de càncer, sobretot en leucèmies, però també en alguns tumors de pròstata o de mama. Aquest gen és molt semblant al gen sftb-1 que trobem en el cuc. De fet, són tan similars que quan s'observa la seqüència d'aminoàcids de la proteïna humana SF3B1 en les regions més afectades per mutacions de càncer, el 89% dels aminoàcids són idèntics. Precisament són alguns d’aquests aminoàcids els que es troben mutats en alguns tumors.
L’equip de científics no només ha reproduït les mutacions del càncer en el genoma de cucs, sinó que també ha humanitzat la regió de la proteïna SF3B1 que s'uneix a Pladienolide B, una molècula de la qual deriva un fàrmac que està en fase d'assaig clínic per al tractament del càncer. Aquesta investigació permetrà provar moltes altres molècules derivades de Pladienolide B i, d’aquesta manera, seleccionar la més eficient com a agent anti-tumoral.
Aquest estudi s’ha pogut dur a terme gràcies a la tecnologia CRISPR (Clustered REgularly Interspaced Short Palindromic Repeats), en la qual l’equip del doctor Cerón és especialista. Aquest mètode, traduït com a “repeticions curtes palindròmiques agrupades de forma regular”, s’utilitza en biologia molecular per editar l’ADN genòmic.
El treball de recerca, que forma part de la tesi doctoral de Xènia Serrat i amb la col·laboració de l’Institut Pasteur de París, ha estat publicat a la revista científica PLoS Genetics, tal com explicava l’Idibell en un comunicat de premsa el passat dijous 24 d’octubre.
