Vehicles elèctrics en garatges: un nou repte per a la seguretat contra incendis

La irrupció de la mobilitat elèctrica ha transformat radicalment l’entorn dels aparcaments urbans. “Fa deu o quinze anys no teníem vehicles elèctrics als garatges, i ara són habituals”, afirma Carles Noguera, dels Bombers de la Generalitat. Aquesta nova realitat planteja riscos d’incendi emergents que desafien tant la normativa vigent com les infraestructures existents, especialment en espais tancats o soterranis.

Amb l’objectiu d’analitzar els impactes de la nova mobilitat, especialment pel que fa a l’ús de bateries d’ions de liti, des d’un punt de vista tècnic i preventiu, la seu d’Enginyers Industrials de Catalunya ha acollit una jornada dedicada a aquesta temàtica, organitzada pel Clúster de Seguretat Contra Incendis (Clústic) i la Fundación Fuego.

Propagació ràpida i intervencions crítiques

Els incendis originats en bateries d’ions de liti es caracteritzen per una propagació molt ràpida i una elevada dificultat de control. En un aparcament soterrani, un sol vehicle incendiat pot desencadenar un efecte en cadena: en només dos minuts, l’espai pot omplir-se completament de fum, limitant la visibilitat i dificultant l’actuació dels equips d’emergència.

En aquest context, la presència de ruixadors automàtics d’aigua pot marcar una diferència decisiva. Aquests sistemes permeten contenir el foc en un sol vehicle, mantenir una visibilitat funcional i garantir un accés segur per part dels cossos d’emergència. Amb ruixadors, l’afectació pot resoldre’s en dues o tres hores; sense ells, el dany pot escalar ràpidament, amb múltiples vehicles afectats i tancaments parcials del recinte per obres de restauració.
“Segons el Codi Tècnic de l’Edificació, els ruixadors només són obligatoris a partir de la planta -3. Tanmateix, els Bombers ja estem treballant en un document tècnic per exigir-ne la instal·lació també a la resta de plantes”, afirma Victor Molinet, dels Bombers de Barcelona. 

Fase postincendi: persistència del risc

La complexitat dels incendis en vehicles elèctrics no s’acaba amb l’extinció de les flames. Les bateries poden reignitar-se entre 20 i 30 minuts després del sinistre inicial, i fins i tot s’han documentat rebrots fins a quinze dies més tard. Davant d’aquest escenari, és essencial retirar el vehicle incendiat com més aviat millor o, si això no és possible, establir una vigilància tècnica permanent.

Una de les pràctiques habituals per neutralitzar completament el risc és submergir el vehicle en un tanc d’aigua, una mesura efectiva però que genera nous desafiaments ambientals i logístics: l’aigua utilitzada esdevé un residu contaminant que cal tractar adequadament. A més, després d’un incendi, és imprescindible netejar en profunditat tot l’edifici per eliminar gasos tòxics i fum, que poden afectar les plantes superiors.

Intervenció segura i disseny constructiu

La normativa europea estableix que els cossos d’emergència han de poder actuar en condicions de seguretat, però aquest requisit sovint es veu compromès en entorns com els aparcaments. “L’accessibilitat i l’evacuació continuen sent punts crítics”, recorda Noguera.

Una de les mesures recomanades és la disposició de mínim dos punts diferenciats d’escales: un per a la sortida segura de les persones i un altre per a l’accés tècnic dels equips d’intervenció. Aquesta separació pot resultar determinant en situacions crítiques i hauria de formar part del disseny bàsic dels nous aparcaments i de les adaptacions dels existents.

Cap a una resposta integral de seguretat

Els riscos associats als vehicles elèctrics en entorns tancats evidencien la necessitat d’una revisió en profunditat del marc normatiu, així com d’una adaptació tècnica de les infraestructures existents. No es tracta només d’incloure sistemes com els ruixadors automàtics o de millorar els protocols d’actuació postincendi, sinó de concebre els espais des d’una visió global de seguretat, que tingui en compte la nova realitat tecnològica de la mobilitat.