Al metro de Londres sona repetidament una veu que adverteix: ‘mind the gap’. O sigui: aneu amb compte amb el forat que hi ha entre el vagó del tren i l’andana. Potser algun enginyer no va acabar de calcular bé les mides... La frase sona ininterrompudament des de 1969. Han passat més de 50 anys però, lluny d’eliminar-se per innecessari, el missatge s’ha estès a altres metros de ciutats com Nova York o Hong Kong. Ara s’ha convertit també en una advertència davant un ‘gap’ diferent però igualment perillós: la bretxa entre dones i homes respecte a les oportunitats d’accés a recursos econòmics, socials, culturals, polítics, etc. i la falta de dones en sectors com el de l’enginyeria, la ciència o la innovació.
No m’estendré a descriure el ‘gap’. Ens sobren les xifres. Només recordaré que, a l'OCDE, només el 5,2% de les noies espera treballar en ciència i enginyeria. O que, a l’Estat, només una de cada cent nenes vol dedicar-se a les TIC. O que, ara que celebrem el Dia Internacional de la Dona Emprenedora, només el 16% d’start-ups estan liderades per dones. O que, segons l’ONU, només el 18% de les empreses tenen una directora executiva, una dada semblant a la de fa 25 anys. Sí, la bretxa existeix fa temps i la situació no tan sols sembla estancada, sinó que sembla que noves realitats com la transformació digital l’està eixamplant en lloc de reduir-la.
Però el que m’agradaria no és furgar en el ‘gap’, sinó reflexionar sobre qui se n’ha d’ocupar. Com diria la veu del metro de Londres: Who mind the gap? La resposta fàcil és criticar la inacció dels governs davant un problema que hauria de ser considerat ‘una emergència de gènere’. Però cada cop estic més convençuda que hem de prendre el lideratge la societat i, en especial, les empresàries i empresaris. I no em refereixo només a adoptar polítiques d’igualtat a les nostres empreses. Estic parlant d’implicar-nos i comprometre’ns a ser una eina per canviar el món. A impulsar un moviment d’empreses responsables que, a més de competir en el mercat, comparteixen un compromís social. Els consumidors també creuen que tenim responsabilitat en aquest terreny i les enquestes demostren que ja confien més en el sector empresarial que en els governs. Responguem, doncs, a aquesta confiança.
La lluita contra l’emergència climàtica ja ha aconseguit convertir-se en el propòsit d’algunes empreses. Fem que combatre la bretxa de gènere sigui el propòsit de moltes altres. Ja hi ha iniciatives lloables en aquest sentit, i m’enorgulleix presidir-ne una: Fibracat TV, el canal que lluita contra la bretxa difonent referents femenins que poden ser inspiradors per a altres dones i nenes. Però es fa evident que hem de ser moltes més si volem avançar i generar un canvi real. Comprometem-nos i impliquem-nos ara i fem que no calgui seguir escoltant la mateixa advertència (Mind the gap!), d’aquí a 50 anys.
