Fer prediccions sempre és arriscat. És molt més senzill interpretar el passat que no pas saber què ens presenta el futur. Pel que fa a la sostenibilitat, portem uns anys amb un important increment de l'activitat normativa per part de les diferents administracions, especialment per part de la Comissió Europea, fins al punt que hi ha gent que parla de tsunami normatiu. També la sostenibilitat està esdevenint un tema de major relleu per part de moltes empreses, en part per la normativa que obliga a reportar sobre aspectes ESG (ambientals, socials i de governança), però també com a aspecte estratègic, de competitivitat i de cara a l'obtenció d'un millor finançament o atracció de possibles inversors.
En aquest sentit, el 2024 és un any en el qual entren plenament en vigor algunes d'aquestes normatives, però a més ja sabem d'altres fites des de fa temps al calendari, que tindran un impacte sobre les grans empreses i les entitats financeres, però que acabaran tenint el seu efecte sobre tota la seva cadena de valor. És un canvi de paradigma, que obliga a fer un replantejament i que esperem que a curt o a mig termini acabi tenint un impacte real de millora de les condicions ambientals i de protecció dels consumidors.
A continuació presentem les deu tendències que hem cregut que marcaran de manera més significativa l'agenda de 2024, tot i que la llista podria ser molt més llarga.
1. Els esdeveniments meteorològics extrems continuaran succeint, i més en un any com el 2024 que encara estarà actiu el fenomen del Niño, per la qual cosa es preveu que es batin altre cop els rècords de temperatura que es van assolir el 2023. Això hauria de fer més visible l'amenaça del canvi climàtic, contribuir a accelerar les mesures d'adaptació i també restar arguments als negacionistes o als retardistes climàtics que estan proliferant, especialment als Estats Units.
2. Aquest és l'any d'entrada en vigor de la CSRD, la directiva de divulgació de sostenibilitat, i en l'àmbit europeu es passarà progressivament des de les 12.000 empreses que estan obligades a fer un reporting de sostenibilitat fins a unes 50.000 Aquesta normativa, a banda d'incloure nous enfocaments com la doble materialitat, implica la utilització de nous estàndards de reporting europeus (ESRS) que s'ha treballat per tal que siguin interoperables amb diferents estàndards més utilitzats fins ara com GRI.
3. En els mesos vinents està prevista l'aprovació de la Directiva de Deguda Diligència de les empreses en matèria de sostenibilitat (CSDDD o CS3D) que es creu que s'haurà d'aplicar a partir de 2027. Té l'objectiu de garantir que les empreses adoptin les mesures necessàries per identificar, prevenir, mitigar, eliminar i reparar els efectes adversos sobre els drets humans i el medi ambient d'acord amb l'objectiu de limitar l'escalfament global als 1,5 °C. L'àmbit d'actuació inclou tant les activitats pròpies com les de tota la cadena de valor i també afectarà empreses de fora la UE.
4. L'entrada en vigor de la CSRD i de la CSDDD, conjuntament amb l'aplicació de la taxonomia verda, faran que les cadenes de subministrament hagin de ser més resilients i sostenibles. Davant de conflictes geopolítics creixents, la resiliència i la seguretat del subministrament seran claus. Pel que fa a la sostenibilitat, la necessitat de reduir les emissions, bona part de les quals provenen de les cadenes de subministrament de les grans empreses (Scope 3) tindrà un impacte directe sobre les PiMES que per continuar essent competitives i poder obtenir un bon finançament hauran de subministrar molta més informació sobre sostenibilitat als seus proveïdors i a fixar-se objectius de reducció de les seves emissions.
5. Una altra Directiva que està prevista és la de Greenwashing o Green Claims Directive, que prohibirà les falses afirmacions sobre sostenibilitat. Un estudi recent de la mateixa comissió situava en el 53% de les afirmacions ecològiques com a enganyoses o vagues i que la meitat de les etiquetes verdes o no tenen verificació o no és adequada. La clarificació dels criteris sostenibles i de les etiquetes ajudarà a proporcionar informació fiable als consumidors, sobretot als de la Generació Z que són els més exigents en aquest aspecte.
6. Entrem en una nova fase del règim de comerç dels drets d'emissió de la UE (ETS) amb la incorporació en el 2024 de les emissions provinents del transport marítim i en un futur les de la mobilitat terrestre, dels edificis i la d'altres sectors. De manera compassada, s'ha establert el CBAM (mecanismes d'ajust de carboni en frontera) que posarà preu a les importacions de productes la producció dels quals sigui intensiva en carboni per evitar la pèrdua de competitivitat de les empreses europees i contribuir a una menor emissió de les empreses que, de moment, aplica, als sectors ciment, ferro, acer i alumini, fertilitzants, electricitat i hidrogen.
7. La COP-28 ha fet explícit per primera vegada que per reduir les emissions és necessari l'abandonament progressiu dels combustibles fòssils, que s'han de reduir les emissions de metà i que, de cara al 2030, s'ha de triplicar la implantació d'energies renovables, d'acord amb l'Agència Internacional de l'Energia. Per tant, són claus l'electrificació de tot el que es pugui i l'impuls a la nova implantació d'energia solar i fotovoltaica conjuntament amb altres tecnologies com el biogàs, la biomassa o la geotèrmia, la inversió en emmagatzematge i la millora de les xarxes de distribució.
8. Biodiversitat i capital natural: el món de les empreses està reconeixent cada vegada més tant la seva dependència dels recursos naturals com el seu possible impacte sobre la natura, així com la seva importància per a fer front a la crisi climàtica. Un estudi del World Economic Forum fixa en el fet que més de la meitat del PIB mundial és entre moderadament i altament depenent de la natura, per la qual cosa el col·lapse que s'observa de la biodiversitat pot tenir un impacte molt important sobre el planeta i sobre l'economia. La Comissió Europea preveu l'aprovació de la Llei de Restauració de la Natura amb l'objectiu de recuperar els hàbitats i les espècies degradades. També s'ha creat la Task Force for Nature-Related Financial Disclosures (TNFD) per reportar i afrontar, de manera voluntària, els riscos i impactes i contribuir la restauració i preservació dels sistemes naturals.
9. En l'era post-COVID, també pren cada vegada més rellevància l'enfocament One Health o Una Salut, en el que hi participen entre d'altres l'OMS i UNEP. L'objectiu és promoure polítiques multisectorials per reduir els riscos sobre la salut pública que es poden produir degut l'estreta relació existent entre la salut animal, la salut humana i el medi ambient. Com a aspectes rellevants en els quals s'hi treballa s'inclou la seguretat alimentària, la resistència als antibiòtics o les pandèmies.
10. Segons el Circularity Gap Report del 2023, només el 7,2% dels materials es tornen a reutilitzar i aquest percentatge ha disminuït respecte del 9,1% del 2018 mentre que l'extracció de materials continua augmentant. Quan estem ja superant diferents límits planetaris, el pas de l'economia lineal a la circular, tenint en compte des del disseny, la durabilitat, la reparabilitat i la facilitat per reciclar els materials, conjuntament amb una major eficiència en l'ús de l'energia i l'aigua esdevenen fonamentals.
El repte que tenim al davant, per tal de poder-nos apropar als objectius dels Acords de París és ingent i les conseqüències molt negatives de no reduir les emissions ni superar els límits planetaris. Les tendències en sostenibilitat van en aquest sentit, però esperem que no es quedin en una càrrega burocràtica per les empreses, ni en un mer retoc cosmètic, sinó que serveixin per al canvi profund que necessitem.
