12-M: què diuen els partits en sostenibilitat, energia, indústria, societat digital o mobilitat?
Falten només cinc dies per una nova cita electorals. Aquest diumenge es decidirà una nova composició del Parlament de Catalunya i, d'aquí, les polítiques, mesures i accions que es duen a terme els pròxims quatre (si tot va bé) anys. Fa dies que els partits s'escarrassen a atrapar vots – els dels indecisos, sempre- i presentar les diferents propostes per fer decidir als electors. A Fulls d'Enginyeria volem posar el nostre granet de sorra i, després d'una legislatura – curta, sí- on l'energia, la reindustrialització, la transformació digital o l'aigua han estat autèntics protagonistes i han situat els enginyers i enginyeres a primera plana, hem volgut desgranar què proposen en aquests àmbits les diferents formacions polítiques que s'hi presenten malgrat que ni tots els partits tenen propostes per a tot ni en totes les formacions són igual de concretes.
Aigua i sostenibilitat
La sequera ha estat el tema dels darrers tres anys i, per descomptat, surt a la gran majoria de programes. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) proposa un decret per afrontar la situació amb 3.500 MEUR per a les inversions necessàries d'infraestructures de dessalinització i regeneració. Comuns- Sumar defensen la sobirania hídrica de Catalunya, i per això, creuen que cal executar les obres i infraestructures pendents i prioritàries relatives a l'abastament d'aigua com ara la dessalinitzadora de la Tordera o l'estació de tractament d'aigua potable del Besòs. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), per la seva banda, preveu fer els canvis necessaris per singularitzar les restriccions del Pla Especial de Sequera (PES) per garantir la disponibilitat eficient d'aigua a la petita i mitjana pagesia i assegurar la sostenibilitat de les explotacions.
Vox critica la gestió de l'aigua feta pel govern català fins ara i assegura que treballarà per construir les infraestructures hídriques necessàries per a afrontar períodes secs. Impulsarà un Pla Nacional de l'Aigua per a tot l'estat que contempli interconnexió de conques i permeti una gestió més eficient de l'aigua. Ciutadans (Cs) proposa invertir en el desenvolupament tecnològic per preparar el país per a episodis prolongats d'escassetat de pluges amb més dessaladores, depuradores, menys pèrdues i més interconnexió. El Partit Popular (PP) aposta per una Generalitat que inverteixi en infraestructures i lluiti contra la sequera.
La CUP defensa una gestió de l'aigua 100% pública i de totes les infraestructures de sanejament que juguen un paper clau en l'abastiment de l'aigua. També volen derogar les concessions d'explotacions de mines d'aigua a empreses embotelladores. Per la seva banda Junts per Catalunya vol la sobirania hídrica, i per això, entre les seves propostes inclouen l'assumpció de les competències hídriques plenes a tot el territori. També proposen ajudes als pagesos per millorar la distribució i el regadiu del sector agrícola així com la cerca de noves fórmules per obtenir aigua potable.
En matèria de sostenibilitat, els socialistes volen un Nou Acord Verd amb mesures de suport i promoció de l'economia verda, blava i circular, la rehabilitació energètica d'edificis i la mobilitat elèctrica i sostenible. En aquest àmbit, els comuns defensen un ús racional dels recursos per minimitzar la contaminació i els residus pel que demanen un calendari de construcció de les infraestructures de tractament de residus sòlids urbans de la fracció resta. La CUP vol impulsar una moratòria sobre la construcció de nous projectes de plantes d'incineració i el tancament ordenat de les que estan en funcionament. Junts suggereix una nova llei de residus i recursos, optimitzar els processos per minimitzar el consum de matèries primeres i reduir la generació de residus i aplicar mesures per transformar Catalunya en una autèntica economia circular. Per la seva banda, Vox vol eliminar els recursos per a la implementació de l'Agenda 2030 i totes les normes climàtiques i "impostos verds" que carreguen les persones, les famílies i els agricultors.
Energia
L'energia també ocupa força espai als programes electorals i molts parlen de sobirania energètica com un repte per la Catalunya del futur. Junts assegura que reclamarà les competències totals sobre energia, que aprovarà el Pla Territorial Sectorial per al desenvolupament de les energies renovables a Catalunya i que actualitzarà els objectius de la Llei de Canvi climàtic. La CUP, en canvi, proposa un Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya i una Llei de Transició Energètica. Els cupaires també volen fer de l'Energètica Pública una alternativa real que produeixi, transporti i comercialitzi energia i que sigui el vehicle per desplegar les renovables amb mesures com les plaques fotovoltaiques a tota l'AP-7. A més, la CUP vol elaborar un pla de descarbonització i la fi de les nuclears, tot el contrari que Vox, que suggereix estendre la vida útil de les centrals nuclears per assegurar el subministrament segur i assequible d'energia a llars i empreses. El partit de Garriga vol també protegir les petites explotacions agrícoles i ramaderes davant la proliferació de grans projectes d'energies renovables.
L'Energètica també és pal de paller del programa energètic d'ERC. Els republicans la volen consolidar com a empresa pública de generació i subministrament d'energia i per això, la volen dotar pressupostàriament com a eina per accelerar la transició energètica. També proposen descarbonitzar la Generalitat i la resta d'equipaments públics per assolir l'autosuficiència energètica el 2040. Els Comuns volen que l'Energètica multipliqui per deu la seva capacitat alhora que preveu accelerar els permisos per implantar projectes de renovables i garantir un 30% de participació municipal en els projectes de grans fons. El partit que lidera Salvador Illa és el que més concreta: pretén implantar 12.000 MW de nova potència, 5.000 MW eòlics i 7.000 MW fotovoltaics. En total, 715 aerogeneradors i 14.000 ha de fotovoltaica perquè el 50% de l'energia consumida al país sigui d'origen renovable.
I en indústria?
La necessitat de reindustrialitzar Catalunya i fer que el sector guanyi pes també forma part de les propostes dels partits. Però, com? Amb l'estratègia RISC3CAT de rerefons, Junts per Catalunya vol potenciar els sectors tractors de l'economia i diferenciadors de Catalunya com ara l'automoció – per recuperar la posició de centre neuràlgic de la mobilitat a Espanya i Europa- i fomentar la reindustrialització del sector de semiconductors. Els de Puigdemont volen impulsar i desenvolupar la marca 'Made in Catalonia'.
La CUP, en canvi, vol promoure un model industrial que passi per la nacionalització o la intervenció de les indústries estratègiques. Per exemple, proposa una distribuïdora pública que dugui a terme tasques de logística i distribució. També proposa un model industrial que aposti pel desenvolupament tecnològic, però alhora sigui ecològic, amb economia circular i respectuós socialment i fiscal.
Crear un Observatori d'ocupació en transició, per elaborar un mapa de sectors industrials i de servei en situació de vulnerabilitat, i poder detectar sectors en reconversió que puguin generar problemes socials i econòmics. Aquesta és la gran aposta del PSC en matèria d'indústria, amb la que es proposa recuperar el pes d'aquest sector i reforçar l'accés a productes bàsics. Els Comuns Sumar aposten per un Pla de Vegueries Industrials per desenvolupar la reindustrialització equilibrada i impulsar la inversió publicoprivada de manera equilibrada. Els republicans volen desplegar un nou Pacte Nacional per a la Indústria (2026-2029) per arribar al 2030 amb un pes industrial del 25% del PIB del país. ERC també aposta per desplegar l'aliança de semiconductors i posar-hi un accent especial per la influència directa sobre tota la indústria.
Vox també parla de reindustrialitzar i revertir la deslocalització amb un Pla Nacional d'Indústria que garantirà la producció industrial per a crear riquesa i ocupació i evitar precisament la deslocalització, la competència deslleial o l'excessiva burocràcia del sector. En una mateixa línia, Cs aposta per invertir en innovació i sostenibilitat i fomentar la modernització industrial amb incentius per a tecnologies netes i col·laboració amb el món acadèmic, reforçant la competitivitat i la creació d'ocupació. El PP només parla d'eliminar burocràcia per evitar la fuga d'empreses.
Noves tecnologies i innovació
Junts per Catalunya vol digitalitzar l’economia i per això vol posar al centre aquestes polítiques, a més d’una societat del coneixement que potenciï l’R+D+I, els avenços tecnològics i les polítiques digitals per transformar totes les àrees possibles. L’estratègia NewSpace o un programa Smart City per optimitzar l’ús de l’espai públic per a plataformes de telecomunicacions per desplegar el 5G són algunes de les propostes dels de Puigdemont. La CUP proposa crear una xarxa pública neutra de fibra òptica i telefonia que permeti posar fi a la dependència de xarxes privades, així com la creació d’una empresa de telefonia mòbil totalment pública. En innovació, els cupaires volen promoure un hub tecnològic i digital del cooperativisme i emprenedoria col·lectiva.
Els republicans volen continuar impulsant grans instal·lacions científiques i tecnològiques i incrementar la dotació a les universitats públiques per infraestructures per consolidar l’arc científic de recerca. A més a més, proposen un Pacte Nacional per a la Inclusió Sociodigial per tal de garantir una criança digital progressiva als ciutadans. Els comuns, per la seva banda, aposten per un pla de transició cap a la sobirania digital basat en el programari lliure. Els sectors biomèdic, renovables, tecnologies de la informació i la comunicació o els vídeojocs tindran un paper rellevant en la innovació que proposen els de Jessica Albiach. El PSC vol augmentar el pressupost de les polítiques digitals i eliminar la bretxa. D’altra banda volen activar la inversió i la compra pública municipal per impulsar territoris intel·ligents entre altres. En innovació, volen implicar el sector privat per arribar al 2% del PIB de Catalunya.
Transport públic i mobilitat
Els socialistes tenen la intenció d’invertir 1.700 MEUR al Metro de Barcelona i la seva ampliació metropolitana, així com revisar el Pla d’Infraestructures ferroviàries de Catalunya per integrar totes les modalitats. ERC proposa un Acord Nacional el Transport Públic per assolir un sistema integral i eficient, eficaç i accessible. Per això, demanen més inversió estatal i busquen plantejar noves fonts d’ingressos. Comuns Sumar proposa un Pla director d’infraestructures de transport públic per tot el territori, prioritzant la xarxa ferroviària de Rodalies, els serveis tren- tram, la xarxa d’autobusos interurbans. La CUP se centra a aturar qualsevol projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat i qualsevol projecte d’estudi i execució del Quart Cinturó. De fet, proposa una moratòria per a l’ampliació d’infraestructures portuàries, aèries i xarxa de carreteres per destinar tot el pressupost possible a la millora de la xarxa de transport públic arreu del país.
