4 veus de l’enginyeria de l’oci: creativitat, tecnologia i vocació en primera persona
En una indústria on la tecnologia i l’emoció es donen la mà, la jornada “Enginyeria de l’Oci en català: testimonis internacionals” ha reunit quatre professionals catalans que han convertit una passió d’infantesa en una carrera global. Organitzada per la Comissió d’Acció Professional, la trobada ha permès descobrir trajectòries que sovint han nascut d’una primera experiència en un parc temàtic i han culminat en projectes emblemàtics a Disney, Intamin, Alterface o Ride Engineers Switzerland.
El cas de Pascual Sebastià, avui Senior Show Programmer a Walt Disney Imagineering, il·lustra com una vocació pot començar molt abans de saber que existeix el sector. Pascual ha dit que, de petit, ja havia organitzat “campaments temàtics grecs” amb els amics, preparant històries i ambientacions amb els materials que tenia a mà. També ha recordat la seva etapa a la colla gegantera de Vila-real. “Tot aquell procés de decidir materials, equilibris i formes per als gegants no és tan diferent del que fem ara quan creem un espai temàtic” ha afirmat.
A Disney s’ha especialitzat a programar animatrònics i seqüències d’atraccions, i ha descrit moments especials dins d’atraccions encara buides, com quan programava el robot d’Elsa de Frozen a Hong Kong. Per a ell, entendre com opera un parc és tan essencial com saber programar. “No hi ha res com treballar al parc més visitat del món per entendre que tot el que dissenyem va dirigit a una experiència” ha sentenciat.
El trajecte de Roger Calvó, Project Manager a Alterface, també ha estat marcat per un instant fundacional. “Als tres anys, quan vaig visitar el Dragon Khan a PortAventura, li vaig dir als meus pares: jo vull fer això”, ha explicat. Aquella fascinació infantil el va portar a estudiar enginyeria industrial i, més tard, a treballar cinc anys a PortAventura en el manteniment d’atraccions, una etapa que considera essencial. A més, ha assegurat que “jo soc un enginyer de camp. L’oficina està molt bé, però on realment aprens és al costat de l’atracció, seguint una avaria o una inspecció”.
Actualment Calvó dissenya i renova Dark Rides interactives arreu del món, integrant projeccions, sensors i programació. Sobre les competències que necessita la indústria, Calvó ha assegurat que “no cal saber-ho tot. El més important és ser creatiu, perquè els problemes que t’arriben no surten en cap manual. A vegades el repte és que un braç d'un animatronic no es mou bé, i això no t’ho expliquen a la universitat”. També ha remarcat la importància de la persistència, afirmant que “he rebut molts ‘no’ abans del primer ‘sí’. Si continues trucant a portes, al final una s’obre”.
Una trajectòria igualment marcada per la curiositat tècnica és la d’Adrià Benito, Project Manager a Intamin. En el seu cas, el clic es va produir quan va llegir l’anunci de l’obertura del Furious Baco. “Aquell ‘0 a 135 km/h en 3,5 segons’ em va obsessionar. Necessitava entendre com era possible.” Investigant en fòrums de fans va descobrir per primer cop el nom d’Intamin, la companyia on acabaria treballant. Després d’estudiar enginyeria mecànica i passar per Idiada, on simulava xocs de vehicles, es va incorporar a Intamin per participar en projectes internacionals.
Un dels més singulars ha estat l’estudi aerodinàmic d’una muntanya russa al Japó. “Hem hagut de dissenyar el frontal del tren de manera que el vent passés per sobre dels passatgers. Era gairebé com dissenyar una nau” ha destacat. Per a ell, veure la reacció del públic és un dels motors de la seva professió.
D'altra banda, la història d’Òscar Elgarrista, Project Engineer a Ride Engineers Switzerland i president del Grup de Treball d’Enginyeria de l’Oci, ha aportat una mirada diferent però complementària. “La gent es pensa que jo vaig entrar en aquest món per les atraccions, però en realitat el que m’agradava més eren els espectacles i la màgia,” ha explicat. De jove construïa caixes d’il·lusionisme com a projectes tècnics, combinant enginyeria i escenografia.
Tot i intentar entrar a Intamin de jove sense èxit, va començar la seva carrera a Parques Reunidos, on va descobrir l’amplitud d'aquest àmbit professional i la importància de mantenir la ment oberta. “Cada feina és una eina més a la motxilla. No us limiteu a perseguir un únic objectiu; entreu al sector pel camí que trobeu.” Finalment, l’oportunitat d’incorporar-se a fabricants com Intamin i, més tard, RES li ha permès treballar en projectes de disseny, muntatge i divulgació. Segons la seva mirada, ha expressat un consell per als futurs enginyers, “formeu-vos sempre. En aquesta indústria, si et quedes parat, retrocedeixes. Tot es mou molt de pressa.”
Indústria de l'oci, indústria en creixement
La jornada ha reforçat una idea transversal, la indústria de l’oci està en creixement i busca talent amb perfils molt diversos. Els ponents han coincidit que el futur passa per experiències immersives més personalitzades, per una combinació equilibrada entre tecnologia física i digital i per més accessibilitat. I, sobretot, han transmès que l’enginyeria de l’oci és un camp on la tècnica es posa al servei d’una emoció.
