Com viu la transició energètica un gran consumidor?
Per primera vegada a la història, aquest 2025, a escala mundial s’han invertit més en centres de dades que en tecnologies avançades. És un canvi de paradigma que té la seva repercussió en el sector de l’energia. L’enginyera i sòcia de BTMDATA Virgina Guinda creu que no s’ha de veure “com una amenaça, sinó com una oportunitat” i confia que es pugui traduir amb “més sobirania i control i benestar social més gran”. Guinda, però, alerta que, com també se sap, el sector és un gran consumidor d’energia en el qual “no tots els processos es poden electrificar”.
El mateix passa al sector químic. Des de Dow Chemical Company, ubicada a Tarragona, el 40% del cost de les seves operacions respon a l’energia i l’increment de la factura, entre 2019 i 2023 va ser d’entre un 30 i un 40%. “Tecnològicament, hi ha limitacions i tecnològicament no es pot electrificar tot”, confirma Raul Carrillo, cap d'enginyeria de DOW i director d'energies a Tarragona, que recorda que no es pot passar dels combustibles fòssils als d’origen renovable a curt termini. “Estem preparats, però no tenim ni infraestructures ni subministrament”, afirma Carrillo que recorda que no es pot fer indústria sense un preu tancat de l’energia.
Guinda i Carrillo coincideixen en el perill que té en l’àmbit econòmic i demanen ajuda pel sector, ja que si se segueix el full de ruta fixat actualment pot comportar el tancament de més indústria i la dependència d’altres economies com la Xina. “Quan mentalment dient que només volem renovables decidim dependre de la Xina, que domina en el vehicle elèctric, els panells i els components”, diu Guinda, “podem passar d’una economia depenent dels combustibles fòssils a una economia depenent de la Xina”. “La indústria no pot arribar als objectius europeus perquè els processos de descarbonització tenen un cost que assumeixen elles mateixes i perden competitivitat, afegeix Carrillo, “si no som competitius, les produccions marxen d’Europa”.
Tots dos enginyers han compartit taula rodona amb el també enginyer Ferran Rodríguez, director d'Infraestructures i Enginyeria Biomèdica de l'Hospital Clínic que, malgrat treballar en el sector públic, l’eficiència i el preu de l’energia són un tema cabdal per poder mantenir l’assistència i la seva qualitat. Actualment, l’energia representa un 1% de la facturació en un sistema sanitari que és, justament, qui més energia consumeix. Electrificar, en un hospital com el Clínic, tampoc no és possible al 100% perquè pot suposar “un dispendi”, ja que hi ha processos com els d’esterilització, l’aigua calenta sanitària massiva o la cuina que tot i que tecnològicament és possible, no ho serà en sostenibilitat econòmica. “El nostre repte és reduir el consum energètic tant com puguem, però alhora fer-ho compatible amb l’urbanisme, el medi ambient i el patrimoni entre d’altres”, afegeix Rodríguez. “Els diners van a l’assistència, no a crear infraestructura”, conclou Rodríguez.
Guinda, Carrillo i Rodríguez han contrastat les seves impressions a la tercera de les Converses BSM, una jornada organitzada conjuntament per Enginyers Industrials de Catalunya i BSM per reflexionar sobre els reptes energètics dels grans consumidors en el context de la transició energètica. En una taula moderada per la sotsdirectora del Col·legi, Laura Ivern, els tres enginyers han coincidit a posar en dubte continuar defensant l’electrificació de tots els processos és una “idea ideològica estesa a Catalunya i a Espanya” i per això demana difondre la veritat. “El gas és necessari mentre arriben les renovables”, diu Guinda, “és una realitat i hi ha consens a Europa, que hauria de revisar les polítiques de transició energètica”.
Per Carrillo és important que “tothom entengui que ha de participar en la transició per un camí comú” i que si no es fa així, no s’hi arribarà. “Ens estem enganyant si no funciona tot l’ecosistema”, alerta Carrillo. En aquest sentit, l’enginyer de Dow creu que tots els projectes de renovables pendents a Catalunya són un full de ruta “polític i social” que cal debatre si es vol mantenir l’estat del benestar amb els números clars. “La realitat és la que és”.
Des del sistema sanitari, Rodríguez demana “comprensió” a la ciutadania i ho justifica amb les dificultats per prendre determinades decisions i accions. “No sempre ens podem reinventar des de zero i hem d’aconseguir pessigades d’estalvi com sigui”, assenyala l’enginyer del Clínic. Però Rodríguez fa una petició, també, a l’administració: “una miqueta menys de traves. “Acceptem algunes coses amb resignació i si les pensem junts, veiem que són absurdes”, lamenta Rodríguez, que creu que hi ha alguns tràmits que acaben sent una “trampa d’ossos”. “Segur que ho heu pensat bé tancar les nuclears?”, ha qüestionat Rodríguez.
