Com adaptem el model econòmic per fer front a l'emergència climàtica? Aquesta és una pregunta que resulta urgent respondre per a canviar el sistema i dirigir-nos cap a un futur millor. El cicle de conferències sobre el Model econòmic i social en un context d'emergència climàtica, organitzat per la comissió de canvi climàtic i economia circular d'Enginyers Industrials de Catalunya, ha intentat donar-li resposta i ha permès que diverses veus expertes posin sobre la taula qüestions clau relacionades amb el canvi climàtic, l'economia o la cohesió territorial. Cristina Torre, secretària d'acció sindical i transicions justes de Comissions Obreres de Catalunya, durant l'última jornada del cicle, Conclusions amb diferents agents econòmics i socials, ha destacat la necessitat d’un enfocament integral per afrontar els reptes de les múltiples transicions que impacten en l’economia i el món laboral.
Torre ha subratllat la urgència d'abordar la descarbonització en tots els sectors productius, posant èmfasi en dues palanques fonamentals, la transició energètica i l’economia circular. “Vivim en un món amb recursos limitats, i per això l’economia circular és clau per garantir la sostenibilitat del sistema”, ha afirmat. Aquest enfocament s’ha traslladat a empreses de tots els sectors per preparar la representació sindical davant els canvis necessaris i assegurar que els treballadors participin activament en aquesta evolució.
D'altra banda, Ester Pujol, directora de l'àrea de desenvolupament social i econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha destacat la necessitat d'un canvi de paradigma per afrontar els reptes del desenvolupament econòmic sostenible. Durant la seva intervenció, Pujol ha subratllat que tant la formació com les inversions en sostenibilitat i transició energètica han de considerar-se inversions clau, no despeses. “És fonamental modificar el relat”, ha afirmat, “perquè aquestes qüestions arribin a tota la societat, des dels responsables polítics fins als ciutadans”. Segons Pujol, aquest enfocament progressista ha de contemplar no només la descarbonització, sinó també altres reptes com la digitalització, la deslocalització empresarial, el deute públic i els canvis demogràfics.
La directora ha afavorit el paper de les empreses emergents vinculades al sector de l'automoció i la innovació, destacant el potencial del desenvolupament en recerca i desenvolupament (R+D). No obstant això, ha advertit que només l'R+D no és suficient i ha reivindicat polítiques integradores i adaptades als diferents sectors econòmics. “No podem aplicar les mateixes solucions per a sectors tan diferents com la petroquímica de Tarragona, els fertilitzants, el turisme o les cimenteres. Cada sector necessita el seu propi full de ruta”, ha argumentat. Pujol també ha insistit en la necessitat d'una major coordinació entre indústria, medi ambient i treball, així com en la simplificació administrativa i en la implementació de mesures fiscals incentivadores.
Un altre dels grans reptes que afronten les empreses i els sindicats és la transformació del model productiu provocada per la digitalització i l’avenç de la intel·ligència artificial. Segons Torre, aquesta transformació està impactant directament en les condicions laborals i les relacions laborals. “Les dades mostren que aquests processos avancen a una velocitat increïble, i no ens podem quedar quiets”, ha advertit, tot subratllant que el moviment sindical ha d’acompanyar aquests canvis per garantir la protecció dels drets laborals. La transformació productiva que promou el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), amb la creació de 560.000 llocs de treball fins al 2030, comportarà també la desaparició de llocs de treball tradicionals i la necessitat de formar els treballadors en nous sectors.
Així mateix, Mireia Cammany, vicepresidenta de PIMEC, ha destacat l'aposta de l'organització per facilitar la transició energètica i la sostenibilitat entre les microempreses i els autònoms, que representen el 25% del teixit empresarial a Catalunya. Una de les iniciatives principals és la creació d'eines adaptades a les necessitats d'aquest col·lectiu, com una calculadora de petjada de carboni. Aquest instrument, permet calcular les emissions de l'abast 1 i 2, així com categories seleccionades de l'abast 3, on les microempreses poden aportar dades amb facilitat. "Tot i que no cobreix tota l'activitat, proporciona un panorama prou complet i genera un pla bàsic de reducció d'emissions", ha explicat Cammany. "A PIMEC integrem l'experiència de les empreses per dissenyar solucions pràctiques i efectives, adaptades a les necessitats reals del nostre teixit empresarial", ha conclòs la vicepresidenta, reafirmant el compromís de l'entitat amb la sostenibilitat i l'eficiència energètica.
Un escenari global
El director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), Arnau Queralt, ha subratllat la gravetat del repte climàtic destacant que no només afrontem un canvi climàtic, sinó una xarxa d'interaccions amb altres problemes, com l'urbanisme, la salut i els riscos econòmics. Queralt ha destacat que l’escenari climàtic actual afecta múltiples àmbits, ja que “estem parlant del futur dels mars, del litoral, de la salut, dels incendis forestals, de la integritat física de les persones i de la competitivitat de les empreses”.
En paral·lel a la crisi climàtica, ha assenyalat l’entrada en vigor de la nova Comissió Europea i el paper crític del Parlament Europeu, que inclou una presència significativa de partits que qüestionen “qüestions tan fonamentals com el canvi climàtic, les polítiques per fer-hi front o fins i tot els drets humans”. Aquest escenari, segons Queralt, posa en perill decisions cabdals per al futur climàtic, social i econòmic d'Europa.
Un dels reptes centrals que ha exposat el director és la dificultat per entendre i assumir els límits planetaris. “Superem aquests límits, però encara ens costa entendre què signifiquen i com podem viure-hi dins”, ha advertit. Això es complica, ha afegit, quan les decisions polítiques sovint no respecten el coneixement científic ni tècnic disponible. Tot i reconèixer la importància de petites accions locals, com el foment de l’ús de la bicicleta o el transport públic en determinades àrees, ha insistit en la necessitat de combinar aquestes mesures amb grans transformacions a escala global. “Estem prenent decisions molt petites davant d’un canvi global molt potent” ha sentenciat.
