Els processos industrials necessiten escalfor per a la transformació de la matèria primera o les reaccions químiques que cal que es donin a les instal·lacions. Perquè sigui possible calen equips de pressió. Els més clàssics són les calderes i són a tot tipus d’indústries: alimentària, tèxtil, d’esterilització, de cerveses... Una de les empreses més consolidades en el disseny mecànic, tèrmic i funcional, a Catalunya, és Perdigó una companyia que ven eminentment al país i que des de fa tres anys ha iniciat un procés de canvi que, a banda de modificar la manera de treballar, els està permetent donar més serveis. Això els està obligant a créixer.
El revulsiu ha estat Arnau Perdigó, net del fundador de la companyia, que amb experiència professional en la direcció de projectes i amb una start-up entre mans, es va proposar fer créixer l’estructura que durant dècades havia estat molt simple.
Fundada pel pare de Josep Maria Perdigó, l’empresa va iniciar la seva activitat el 1949. Perdigó era pèrit industrial i va començar fent suport a les caldereries pel contacte que tenia amb un company de la carrera. Es va acabar especialitzant tant en el disseny com en la fabricació i en la instal·lació dels aparells, unes tasques que es feien “amb regla de càlcul, esquadra i cartabó”. Perdigó es va fer, així, un lloc en el sector i va arribar a ser secretari tècnic del Gremi de Caldereria. Josep M. Perdigó, fill, va estudiar Enginyeria Industrial. Va especialitzar-se en tècniques energètiques, tot i que ara ho veu com una “anècdota” perquè va acabar incorporant-se a l’activitat del pare el 1978. Admet que de la carrera surts “amb una caixa d’eines molt ben equipada”.
En aquell moment, els mitjans dels quals disposaven ja eren una mica més sofisticats, les calculadores programables i es van anar incorporant, els anys següents, els ordinadors. De mica em mica, doncs, apareixen els fulls de càlcul i altres softwares que van substituint les plantilles manuals i els sistemes més rudimentaris dels quals encara tenen elements històrics per al record. Però cap el 2015, la indústria dels equips a pressió incorpora una nova tecnologia: els elements finits. És una tecnologia molt més precisa que permeten abordar problemes que el disseny clàssic no ho permet. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, tant Josep M. Perdigó com el seu fill Arnau, expliquen que la companyia no es va posar a fer aquesta adaptació fins el 2020 però que ha estat clau pel desenvolupament posterior. “No cal tenir la fórmula de l’equip i analitzar al detall les seves peculiaritats”, explica Arnau Perdigó, “això obre les portes a la innovació perquè pots dissenyar amb llibertat i optimitzar al màxim”.
Amb la incorporació dels elements finits, malgrat que el mercat dels equips a pressió estigui molt regulat, Perdigó pot començar a donar millors solucions a les necessitats funcionals dels seus clients, d’una banda; i de l’altra, optimitzar la fabricació, del material, és a dir, afinar – perquè es pot analitzar- les necessitats de cada equip segons la seva funcionalitat.
El canvi a Perdigó
Arnau Perdigó va aterrar a la companyia el 2019 després d’una temporada a Anglaterra. Va proposar fer créixer l’equip. “Em motiva molt l’impacte que un té a la societat i un equip de deu en té més que un de dos”, diu. Així, explica, s’han incorporat perfils diversos en disciplina, expertesa, etc. Creu que això els permet agafar projectes més interessants. Incorporar la tecnologia dels elements finits va requerir contractar un enginyer el 2021 i fa poc que se n’ha incorporat un altre. El seu objectiu és expandir l’oferta de serveis amb les noves tecnologies i créixer en dimensió. “Estem al principi d’aquesta nova història”, diu l’Arnau. Ha aconseguit fer de Perdigó dues divisions, una d’industrial i una mèdica que ja tenen un equip de tretze persones. I de fet, han crescut tant que acaben de deixar l’històric local a la Travessera de Dalt de Barcelona – que va comprar el seu avi- per traslladar-se a una oficina nova a Sant Just Desvern.
En aquests moments, i davant d’una no molt llunyana jubilació de Josep M. Perdigó, tant ell com l’Arnau volen assegurar-se un equip que doni continuïtat als serveis i als clients que els tenen com “la seva enginyeria de confiança”.
Perdigó pare reconeix que durant la seva direcció no ha hagut de fer cap campanya de màrqueting perquè la feina li ha arribat sola i té una clientela fidel. El seu germà es va decantar per fer una activitat diferent sota el mateix paraigües de Perdigó – coordinació de seguretat en obra civil- i, per tant, ha tirat endavant tot sol la companyia. “La veritat és que no plantejaves massa objectius a llarg termini”, admet Perdigó. Veu que només calia “molta curiositat i molta empenta per estar a l’última amb els coneixements de caldereria i el disseny d’equips de pressió”. Per això, no havia pensat mai en ampliar el negoci. Ara, en canvi, encara la jubilació amb un negoci familiar que no només continua sinó que s’amplia. “Una satisfacció”, conclou.
