Les conseqüències de la sequera obliguen a crear un nou paradigma normatiu amb una visió holística a Catalunya, que tingui en compte la solidaritat territorial i social, així com l'impacte econòmic. Per aquesta raó, l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua ha reclamat aquest dimarts un pacte de país per a adoptar un nou model de governança que permeti gestionar millor aquest recurs i consolidar el camí cap a una transició hídrica, amb una perspectiva de mitjà i llarg termini.
En el marc del cicle de debats i conferències sobre la gestió de l'aigua impulsat per l'Observatori, s'ha portat a terme la jornada Quant costa no patir sequera?, que s'ha celebrat a la seu de Barcelona del Col·legi d'Economistes de Catalunya. L'organisme ha defensat que el nou model ha de fomentar l'eficiència, la sostenibilitat i la inclusió, destinar més recursos econòmics, invertir en infraestructures i incorporar noves tecnologies, amb l'objectiu últim de garantir a tots els usuaris l'accés equitatiu a l'aigua sense importar la seva condició socioeconòmica o ubicació geogràfica.
Durant la taula rodona, el gerent d'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL), José Miguel Diéguez, ha recordat que, avui dia, el 55% de l'aigua que es consumeix a l'Àrea Metropolitana de Barcelona prové de la dessalinització d'aigua de mar o de la regeneració d'aigües residuals, una tècnica més cara de produir perquè utilitza més energia. "La tecnologia podrà en el futur reduir el cost" ha assegurat Diéguez. L'aigua no convencional (0,8-0,7 €/m3) pot multiplicar per dos o tres el cost de producció amb recursos convencionals (0,4-0,3 €/m3), segons ha detallat.
D'altra banda, ha explicat que les grans inversions per a desenvolupar les noves dessalinitzadores de Tordera i Foix, i rehabilitar i ampliar les plantes de Ter- Llobregat, d'uns 800 milions d'euros i que es faran principalment a través de Fons Next Generation, es recuperaran a través de la tarifa del servei, impactant en els usuaris.
La petjada de carboni és un altre dels elements que s'han de tenir en compte a l'hora d'adoptar una nova governança. En aquest sentit, la directora d'Innovació d'Agbar Catalunya, Desirée Marín, ha explicat que la producció i el transport d'aigua potable a Catalunya representen al voltant de 0.160 kg CO2eq./m3. La dessalació, tot i que des de fa uns anys el consum energètic és més eficient, està al voltant de 0.9-1 kg CO₂ eq./m3. Pel que fa a la producció d'aigua regenerada, parlem d'uns 0.3 kg CO₂ eq./m3 de mitjana. Les dessaladores portàtils emeten uns 1.5-2 kg CO₂ eq./m3 i la interconnexió de xarxes d'aigua suposen un 0.5 kg CO₂ eq./m3. La regeneració i la dessalació tenen, segons ha explicat, una petjada hídrica mínima.
Segons ha explicat Marín, és idoni incorporar als costos econòmics les externalitats ambientals i socials per a garantir la sostenibilitat futura de l'ús de l'aigua, d'acord amb l'actual context ambiental i de canvi climàtic,
La modernització dels sistemes de reg també és clau en les polítiques de l'aigua. Joaquim Barriach, empresari, enginyer agrònom i pagès, ha explicat durant la seva ponència que renovar-los permetria produir més aliments amb menys aigua i augmentaria la capacitat d'autosuficiència alimentària catalana, del 35% al 44%. "Si ens centrem en la modernització de tot el regadiu poc eficient, es pot apuntar que Catalunya dedica 822.000 ha a agricultura, de les quals 142.500 ha es reguen per gravetat o regs a tesa. Aquesta inversió tindria un cost de 3.350 milions d'euros, 700 milions per a les parcel·les i 2.650 per a la infraestructura general", ha afirmat l'empresari. L'agricultura és un dels sectors econòmics que requereix major ús d'aigua i és el més gran de l'economia catalana, amb un 19% del producte interior brut (PIB).
Condicions per les interconnexions
Altres ponents també han parlat sobre les condicions necessàries i els principals factors per a possibiltar una interconnexió de les conques catalanes. Daniel Montserrat, director d'AITASA (Aigües Industrials de Tarragona), ha destacat la necessitat de desenvolupar la normativa per a potenciar la reutilització, per tal que els diferents sectors econòmics puguin apostar per la regeneració, cosa que "permet alliberar recursos a un cost en el seu ús no superior al del recurs convencional".
D'altra banda, el ponent Josep Mª Franquet Bernis, enginyer agrònom, ha destacat la importància que les polítiques relacionades amb la gestió de l'aigua siguin transversals i tinguin en compte aspectes tècnics, territorials, ambientals, socials i econòmics, per a "dissenyar i executar mesures que tinguin un impacte positiu per tots".
Aquesta jornada de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua, format pels Col·legis d'Economistes, d'Enginyers Industrials, d'Enginyers de Camins, Canals i Ports i d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, ha estat inaugurada pel degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i la presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat, Carlos Puig de Travy i Ana García, respectivament.
