"Per alguns hi ha subproductes que són un residu i per uns altres és una matèria primera"

Entrevistem a Josep Maria Serena, conseller del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i president de la Comissió de Medi Ambient dels Enginyers Industrials de Catalunya

 
Quina és la visió genèrica que té el COEIC sobre l’economia circular?
L’economia circular es basa en els principis de; preservació  del capital natural, optimització del consum de recursos i en la reducció dels impactes que es produeixen en la activitat econòmica Estem absolutament a favor i estem treballant per a que això passi. Tant des de la subcomissió de residus, com la d’aigua, com la resta de companys de la comissió de medi ambient intentem difondre  els coneixements per  aconseguir que en la producció de bens i serveis es dissenyin eco-productes. Què vol dir? Que en la seva concepció ,producció, ús i la seva eliminació provoquin els mínims abocaments i generació de residus, la mínima utilització d’energia amb l’objectiu de preservar els recursos del planeta. Al mateix temps, quan aquest producte hagi acabat la seva vida útil haurà de poder-se utilitzar com a matèria primera per a un altre ús. Per alguns hi ha subproductes que són un residu i per uns altres és una matèria primera.
 
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1002","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"font-size: 13.008px; float: left; margin: 1px;","typeof":"foaf:Image"}}]] Quina anàlisi fa de la tasca que estan duent a terme el COEIC?
 És una tasca que s’està fent. Els Enginyers Industrials de Catalunya ja hem organitzat diversos cursos i jornades per conscienciar al nostre col·lectiu ,entre aquests:
 1) Canvi climàtic amb col·laboració ( CADS i IEC) . S’han presentat el segon informe del canvi climàtic a Catalunya i l’avenç del tercer informe. Hi col·laboren en la seva redacció molts companys . Aquests informes  demostren els efectes a Catalunya de l’augment de la temperatura i quines son les formes de mitigació i adaptació que haurem d’adoptar 
 2)   Anàlisi de cicle de vida de qualsevol producte i servei, seguint l’estàndard ISO 14.040. És una metodologia per calcular aquestes externalitats ambientals i avaluar el seu cost econòmic. Una de les formes d’aconseguir  una economia circular seria internalitzar els costos ambientals en el preu del producte o servei que posem en el mercat.
 3) Economia circular en la gestió del aigua i reaprofitament energètic dels fangs ,organitzat conjuntament amb Suez i EAC
 Des del Col·legi penso que el que hem d’intentar és que tot el col·lectiu estigui conscienciat que entrem en una nova economia en la que hi ha: 
 un canvi de paradigma energètic, en el que s’haurà de de reduir el ús de combustibles fòssils , augmentar l’eficiència energètica , utilitzar massivament les energies renovables i fent les gestionables amb l’utilització de s  sistemes d’acumulació per no augmentar l’escalfament, Ho haurem de fer no únicament perquè ho diu la Unió Europea mitjançant les seves estratègies de canvi climàtic, sinó perquè no podem continuar pagant la factura  de l’energia primària que estem pagant en l’actualitat.
 un ús responsable de les matèries primeres , reutilitzant ,reciclant ,allargant el cicle de vida del productes ,  recuperant desprès els materials i fen los servir per a nous productes.
Malgrat tot, la tasca dels EIC és informar i si pot és possible, formar. Després són decisions individuals de cada empresa i cada persona. Malgrat això, sobretot hem d’intentar preveure cap a on anirà el futur per a que els nostres companys sàpiguen quines seran les noves regles de joc.
 
La càrrega impositiva pública determina l’èxit del reciclatge de productes i ajuda a fomentar l’economia circular? 
No ho hauria de ser . El coneixement que cal preservar el nostre planeta i la escassetat dels recursos., haurien de ser els motius. Però les càrregues impositives hi ajuden.
A Catalunya una tona  de residus abocada val entre  60 i 70 euros. És molt poc , però ja obliga a que hagis de reciclar prèviament perquè és més barat reciclar i treure les fraccions que puguis aprofitar, que abocar-ho tot.  A Dublín, per exemple, val 200€. Què vol dir això? Que no hi ha enderrocs, surt més econòmic reciclar aquest material , separar el ferro del formigó i recuperar-lo.
Amb l’ACA, l’Agència Catalana de l’Aigua, passa el mateix. Si tens una estructura de preus d’abocament molt alta la gent procura no abocar. 
Per tant, l’administració té a les seves mans, en funció de les tasses que posi, millorar els processos de fabricació de bens i serveis.
Qui hi té influència també? L ’internalització dels costos ambientals en el preu del  producte i/o servei final, hi jugaria a favor com també les polítiques per dissenyar eco-productes a lo llarg de tot el seu cicle de vida. 
Diversos Departaments de la Generalitat hi tenen competències. Coordinar les diverses actuacions  a fer,  seria garantia d ‘ èxit .
El comportament de l’industria amb nous processos productius i el comportament dels consumidors son eines essencials per assolir aquest canvi.
 
Quin projecte d’economia circular destacaries dels desenvolupats fins ara a la indústria catalana?
Hi han molts exemples, recordo  CATOR Catalana de Tractament d'Olis Residuals, SA .per ser un projecte de finals dels noranta. L’objectiu es produir base d’oli per a fabricar nous lubricants a partir de olis utilitzats .El que fa és recollir els olis de l’automoció i de la maquinària i tractar-los. Separa per filtració les partícules gruixudes, el procés segueix augmentant la temperatura i disminuint la pressió per aconseguir separar fraccions mes  lleugeres .dels olis.  (aigua , gasolines, diesel- oil ,etc )l’objectiu final és deixar les bases d’olis que tornen a ser utilitzades per fabricar olis un altra vegada. Altres hidrocarburs obtinguts subministren energia per el consum de la planta.
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.