Les pròtesis realitzades amb tecnologia 3D estan revolucionant el camp de la biomedicina i la prostètica. ARM2u és un projecte que sorgeix de l'ETSEIB format per estudiants de diverses especialitats d’enginyeria de grau i màster amb un objectiu clar: desenvolupar pròtesis 3D de braç transradials per millorar la qualitat de vida de les persones. L’equip de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s’ha consolidat com una de les iniciatives més innovadores dins del món de la pròtesi biomèdica, fent ús de programari de codi obert per fer-les accessibles i assequibles per a tothom.
El projecte ARM2u va néixer el 2018 de la mà d’un grup d’estudiants que van identificar un problema clar: les pròtesis de mà disponibles al mercat són extremadament costoses, fent-les inaccessibles per a moltes persones. Davant d’aquesta realitat, van decidir buscar una solució alternativa i accessible mitjançant la fabricació additiva, també coneguda com a impressió 3D. Així va sorgir una iniciativa que avui ja és un referent en l’àmbit de la pròtesi impresa en 3D a Espanya i més enllà.
“Som la primera associació d’Espanya dedicada a desenvolupar pròtesis de mà impreses en 3D”, ha explicat Sara Tomàs, cap de gestió del projecte, en declaracions per a Fulls d'Enginyeria. “Des que vam començar, han sorgit altres associacions similars a altres universitats, però nosaltres ens mantenim fidels a la nostra filosofia: fer pròtesis accessibles mitjançant l’ús de codi obert i mantenir un cost reduït”, ha afegit.
A diferència de les pròtesis comercials, que sovint tenen un cost elevat i utilitzen tecnologies patentades, ARM2u ha apostat pel programari i hardware de codi obert. “Fem servir programes gratuïts per dissenyar les nostres pròtesis i intentem que la majoria dels nostres components siguin accessibles per al públic”, ha explicat Daniel Boese, membre del departament electrònic. Aquesta filosofia permet que qualsevol persona interessada pugui accedir al disseny de les pròtesis i adaptar-les segons les seves necessitats.
A més, l’equip d’ARM2u ha evolucionat amb el temps. Al principi, només estava format per estudiants d’enginyeria industrial, però avui en dia compten amb participants d’altres disciplines com enginyeria mecànica, electrònica i, fins i tot, intel·ligència artificial. Aquesta diversitat de perfils ha enriquit el projecte i ha permès abordar reptes cada vegada més ambiciosos.
Reptes tècnics i humans
Com qualsevol projecte tecnològic, ARM2u s’ha enfrontat a nombrosos reptes al llarg dels anys. Un dels principals ha estat aconseguir mantenir un cost reduït sense comprometre la qualitat del producte final. A més, el desenvolupament de la pròtesi ha implicat múltiples desafiaments tècnics, des de la robustesa de l’alimentació elèctrica fins a la precisió dels sensors musculars.
Segons ha explicat Sergi Rodríguez, un dels membres del departament de mecànica, la col·laboració entre els diferents departaments d’ARM2u és essencial per al desenvolupament de les pròtesis. "Hi ha una connexió constant entre àrees", ha afirmat. "No és que cadascú treballi per separat, sinó que hi ha una retroalimentació contínua. Si el departament electrònic necessita un component, el departament mecànic s’encarrega d’adaptar-lo. I si la mecànica troba limitacions, l’electrònica busca alternatives per superar-les". Aquesta sinergia permet trobar solucions més eficients i innovadores en el desenvolupament de pròtesis.
Recentment, han estat treballant en la implementació de la intel·ligència artificial per millorar el control de la pròtesi. “Cada persona té una resposta muscular diferent, així que la IA ens ajudarà a personalitzar la resposta de la pròtesi segons cada usuari”, ha explicat Boese.
ARM2u ha competit en diversos certàmens internacionals per demostrar l’eficàcia de les seves pròtesis. Una de les fites més destacades ha estat la seva participació en el Cybathlon, organitzat per ETH Zürich a Suïssa, una competició on equips d’arreu del món posen a prova les seves pròtesis mitjançant una sèrie de proves pràctiques, com agafar objectes o manipular eines. “Va ser un repte enorme portar una pròtesi operativa a la competició, especialment quan ens van sorgir problemes d’última hora, com la crema d’una placa electrònica o altres problemàtiques”, ha recordat Tomás.
A més del Cybathlon, l’equip ha participat en esdeveniments com el Maker Faire de Galícia i pròximament competiran en una nova prova a Castelló. També han estat convidats a un congrés organitzat per les Nacions Unides per presentar el seu projecte com un exemple d’implementació de la IA per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
Malgrat ser un projecte universitari, ARM2u ha aconseguit el suport d’empreses i institucions que han cregut en la seva iniciativa. Marques com Elmeq i Caixa Enginyers han proporcionat finançament i materials per al desenvolupament de les pròtesis. “Hem de vigilar molt bé quines empreses ens esponsoritzen, perquè si acceptem components massa cars, podem acabar desviant-nos del nostre objectiu d’accessibilitat”, ha explicat Tomàs.
Objectius de futur: expandir l’impacte social
Més enllà de la recerca i el desenvolupament, ARM2u vol tenir un impacte social més gran. Per això, estan impulsant iniciatives per apropar l’enginyeria a les escoles, especialment entre les nenes i noies joves. Tomàs ha destacat que “volem trencar la barrera que diu que l’enginyeria és un camp dominat pels homes i demostrar que qualsevol pot formar part d’un projecte tecnològic si té interès i ganes d’aprendre”.
D’altra banda, l’equip continuarà treballant en la millora de les seves pròtesis i en la participació en competicions internacionals. La implementació de la intel·ligència artificial és una de les prioritats a curt termini, i esperen tenir-la totalment operativa en les pròximes proves.
L’equip d’ARM2u anima altres estudiants a implicar-se en projectes com el seu. “El temps a la universitat és per aprendre, experimentar i equivocar-se”, ha comentat Rodríguez. “Encara que no tinguis experiència, el més important és l’actitud i les ganes de fer coses noves” ha sentenciat.
