En una xerrada del director d’innovació del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), Josep Maria Font, un grup d’estudiants va descobrir el Cybathlon, una competició internacional que organitza l’ETH-Zürich al voltant de la biònica i els sistemes d’assistència tècnica d’última generació. Marta Navarro, estudiant d’Enginyeria Industrial a l’ETSEIB, va liderar la formació d’un equip d’escola per poder participar en aquesta competició i que ara, amb el nom d’ARM2u està acabant el primer prototip que voldrien presentar, si obtenen places, en la categoria de pròtesis de braç del Cybathlon del 2024. ‘’Estem molt motivats a crear una pròtesis completament funcional’’, explica en una entrevista als Fulls d’Enginyeria.
Ja fa doncs, més de dos anys que l’equip, format per una vintena d’enginyers industrials i bioenginyers al voltant dels 25 anys, treballa per donar llum a un primer prototip i poder-lo presentar a la tardor. Per fer-ho possible, en un primer moment, van estudiar el sector arreu del món i van comprovar el tipus de pròtesis que existeixen i les seves característiques. Després, van analitzar cadascun dels requeriments per a la competició. I és que si arriben a entrar a la Cybathlon, la seva pròtesis haurà de passar proves fent-se servir en situacions de la vida quotidiana com poden ser posar-se una camisa, cordar els botons, tallar una barra de pa o posar una bombeta. Per fer-ho, han apostat per una pròtesi transradial mioelèctrica que es controla amb senyal electromiogràfica detectant els senyals musculars de l’usuari. L’equip s’han centrat en el moviment de la pinça i en aconseguir la rotació infinita del canell, una caracteritza que els ha obligat a buscar una solució per evitar que els cables s’enredin entre ells, amb un ‘slip ring’.
Així ho explica una altra de les enginyeres biomèdiques de l’equip, Laura Sistach, que detalla que han pogut comptar amb l’experiència d’una companya d’equip, la Paula, que va néixer sense braç. Per aquest motiu, s’han centrat en aspectes com la funcionalitat, la utilitat i la lleugeresa perquè ‘’l’ajudi al dia a dia’’. Tot i aquest suport, l’equip farà proves amb altres persones amputades perquè saben que les pròtesis de braç són ‘’molt personalitzades’’ i a cadascú li pot anar bé un tipus diferent, diu Navarro.
El projecte és possible gràcies a la dedicació desinteressada de tot l’equip, que va rotant en funció dels interessos i la disponibilitat dels estudiants o recent graduats. Navarro també reconeix que reben molt suport dels professors i, alhora, del director del CREB, tutor del projecte.
Porta d’entrada al sector biomèdic
Les dues enginyeres reconeixen que participar en aquest projecte és molt gratificant. Navarro veu que és una bona manera d’introduir-se al sector biomèdic, que encara té poca presència a l’ETSEIB, i ho beu com una molt bona possibilitat. A més, diu Navarro, fas ‘’molta família’’ amb l’equip que té un ‘’objectiu en comú’’. ‘’Tothom està molt motivat i hi ha molt bon ambient’’, diu Sistach.
A més a més, Navarro valora poder veure com creixen les idees inicials i es fan ‘’tangibles’’. Veu el projecte en sí com un apropament també a l’empresa, ‘’un impàs’’ entre la universitat i el món laboral. ‘’Hem après moltíssim de gestió’’, afegeix la cap de l’equip d’ARM2u, a banda de posar en pràctica els seus coneixements tècnics en enginyeria. ‘’És moment d’equivocar-nos i aprendre’’, diu Navarro. Les cofundadores d’ARM2u no descarten que si tot va bé, ARM2u es converteixi en una ‘start-up’ i pugui aportar noves solucions al sector.
