A partir d'aquest dimarts, les instal·lacions noves o ampliacions d'instal·lacions existents al sistema elèctric peninsular i que, si tenen sistema d'emmagatzematge sigui únicament per emmagatzemar l'energia produïda a la instal·lació, poden participar a la primera subhasta d'energia renovable que impulsa el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) amb el nou marc retributiu. El sistema vol oferir un marc estable que atragui la inversió i fomenti l'activitat econòmica a tota la cadena de valor de les energies renovables del país ''en un escenari de recuperació'' després de la crisi sanitària.
Per aquestes subhastes s'ha establert una quota objectiva de 3.000 MW. D'aquests, com a mínim 1.000 MW han d'anar destinats a la tecnologia fotovoltaica i uns altres 1.000 MW més a l'eòlica terrestre. La resta de la potència a subhastar no té restricció tecnològica.
Aquestes subhastes han de convertir-se en un motor perquè Espanya pugui complir amb els compromisos de descarbonització adquirits tant amb l'Acord de París, com com estat membre de la Unió Europea. Són uns compromisos que també recull el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), que estableix que durant la propera dècada s'han instal·lar a l'estat, al voltant de 60 GW de renovables.
Segons la comissió d'Energia d'Enginyers Industrials de Catalunya, aquest sistema –recollit al RD 960/2020- dona seguretat jurídica i facilita el finançament de nous projectes. Alhora, apunta, ajudarà a reduir l'excés d'oferta, ja que hi ha gairebé 170 GW amb drets d'accés a la xarxa concedits pel gestor del sistema o en curs, quan se'n necessiten només 60 GW. Aquesta diferència, apunta el president de la comissió, Josep Maria Montagut, posa de manifest ''la important especulació registrada en el camp dels nous projectes d'energies renovables''.
Montagut puntualitza que el fet que hi hagi preus prefixats i permanents ''alterarà'' de forma significativa el mercat, i encara més si es tenen en compte que el 2030, el 70% de la generació ha de ser renovable. Per això, Montagut creu que el mecanisme pot ser ''positiu'' per a evitar certes ''distorsions'' que es produeixen en el mercat diari, afavorint a algunes tecnologies. Des de la comissió d'Energia creuen que és important que el procés sigui ''un èxit'' per garantir un bon inici de les inversions en grans instal·lacions renovables. Montagut també aposta pel foment de les plantes més petites i l'autoconsum compartit, per la qual cosa creu que s'han d'incentivar les distribuïdores que el promoguin, com ja han fet altres països, com ara Portugal.
Malgrat que des del MITECO s'ha anunciat que el resultat de les subhastes pot permetre que els consumidors es beneficiïn de manera directa de la reducció dels costos de la generació de les tecnologies, Montagut té ''molts dubtes'' que sigui un mecanisme ''útil'' per reduir els preus. Per la comissió d'Energia, rebaixar la factura elèctrica és una ''promesa electoral poc meditada''. ''Rebaixar els costos del sistema elèctric i electrificar l'economia és un oxímoron'', apunta Montagut,. Defensa que l'electrificació de l'economia necessita adequacions importants en les infraestructures que s'hauran d'assumir. Per això, creu que amb la presentació del PNIEC s'havien d'haver avaluat les inversions necessàries per absorbir i vehicular l'increment d'energia elèctrica i preveure com fer-hi front. Per Montagut, si s'hagués estudiat, s'hagués arribat a la conclusió que els costos reconeguts de transport i distribució tendiran a augmentar i no a disminuir, almenys els propers anys.
