Atracció de talent amb el coure reciclat
Fa divuit anys que Albert Masó treballa a La Farga. Hi va arribar després de la crisi de la construcció; per explorar altres possibilitats es va endinsar en la indústria que tenia més prop de casa. El món del coure i el seu reciclatge li quedava llunyà, però el va atraure prou per a començar... i consolidar-s’hi. “He tingut sort i també he tingut l’oportunitat de poder estar a diferents plantes i diferents posicions”, diu Masó en una entrevista a Fulls d’Enginyeria, “això m’ha motivat i ho he gaudit”.
El cas de l’Ana Trassierra és diferent. Fa tot just dos anys i mig que es va incorporar en aquesta empresa familiar després d’experiències en diferents organitzacions, majoritàriament a la indústria. Per ella, La Farga sempre havia tingut “molt renom” i sabia que era rellevant a la comarca. “Com tot enginyer, ens tiba la part industrial i de la innovació”, diu Trassierra, “La Farga és una empresa en constant evolució.”.

Masó i Trassierra són dos dels 40 enginyers que formen part de la plantilla de La Farga, cosa que suposa un 24% de la plantilla que anomenen staff. En un moment que la retenció i l’atracció de talent se situa com una de les principals preocupacions de les empreses, La Farga pot presumir d’una antiguitat mitjana de més de deu anys. Ho han aconseguit a través de polítiques de fidelització entre els empleats per tal que puguin valorar les possibilitats de fer carrera professional a la companyia. Tal com explica Dani Pérez, director de Cultura, Organització i Talent, treballen perquè la situació “difícil” del mercat no els penalitzi sinó que hi puguin agafar avantatge.
“El col·lectiu d’enginyers sempre ha estat escàs i ens ha costat incorporar talent”, diu Pérez, “per això vam identificar els atributs necessaris perquè se’ns uneixin al projecte”. En aquest sentit, destaca el valor social del seu propòsit i el compromís amb l’economia circular i la descarbonització. “Nosaltres ja hi crèiem molt abans, i ara són valors que comencen a ser apreciats per la societat”, destaca Pérez,
Precisament aquests valors, tant l’oportunitat de fer carrera com el compromís envers el desenvolupament sostenible, són alguns dels aspectes que va tenir en compteTrassiera per incorporar-se a la plantilla. Explica que per ella va ser important que es dediqués al reciclatge, de la manera més sostenible possible i minimitzant l’empremta de carboni. "Treballem contínuament perquè sigui la mínia", diu Trassierra. Per ella, també va ser important comprovar que l’empresa “vetlla” pel talent i les persones. De fet, explica que va ser protagonista d’una promoció interna quan feia relativament poc de la seva incorporació i que un any després ja li van proposar ser responsable del departament d’aprovisionaments. “La companyia és conscient del personal que té, el saben valorar, promocionar i vetllar perquè hi estiguem còmodes”, destaca l’enginyera.
Per Masó, la confiança i la proximitat ha estat la peça clau de l’engranatge. Tot i ser una empresa familiar, els qui hi treballen, diu Masó, tenen la sensació que estan “al centre de l’empresa”. “Hi ha diàleg, participem en reunions, analitzem problemes i aportem solucions; i això motiva”, diu Masó.
Pérez té clar que aquesta és la filosofia amb la qual treballen i defensa tenir persones “que se sentin cuidades, motivades i amb il·lusió”. “Estem professionalitzats, tenim relacions duradores perquè sigui possible i hi ha un tracte proper”, afegeix Pérez.
Però, què busquen els candidats?
Des del departament de recursos humans s’assegura que els candidats busquen, amb la cerca de feina, certa “transcendència” i “enrolar-se” en un projecte més enllà de les condicions laborals. “Hi ha requisits més enllà del pur utilitarisme, que estan lligat als valors i a l’impacte positiu que pots fer com a empresa”. Però això no és l’únic que fa decidir els enginyers o enginyeres apostar per La Farga i quedar-s’hi. La innovació també hi té un pes important. Pérez destaca que sempre s’han fet esforços per investigar per a noves i millors solucions i s’han adonat que els treballadors també ho tenen en compte. Masó, per exemple, valora que des de la companyia es busquin noves oportunitats, noves i millors solucions, i ho exemplifica amb l’esperit innovador què és un dels valors de La Farga i la mentalitat tecnològica i innovadora de la família empresària.
El propòsit és, doncs, un dels aspectes que expliquen en les entrevistes als més joves i el resumeix amb un “a La Farga ets tu qui posa el gra de sorra per fer un món millor”. L’orgull de treballar-hi l’explica Sergi Cabaní i coincideix amb el sentiment que exposen Trassierra i Masó. Trassiera, per la seva banda, reconeix que està feliç a l’empresa, i hi està còmoda. “No busco ni sofisticació ni instal·lacions, busco que els fonaments de l’empresa siguin els valors”, afegeix, “no demano res més ara mateix”.
La cobertura de vacants per a enginyers
Les especialitats que més busquen a La Farga són mecànics, químics, d’organització industrial, sobretot per a les àrees tècniques i d’enginyeria, de I+D i de producció, tot i que també tenen enginyers liderant unitats productives. Els costa més cobrir aquestes vacants que les de gestió. Una font d’entrada de noves incorporacions és la relació amb les universitats i els convenis de pràctiques. Donen una primera oportunitat als joves estudiants o acabats de graduar quan han de compaginar-ho amb estudis i se’ls ofereix una trajectòria i acaben fidelitzant-los. És en aquest procés d’estabilitat que des de l’empresa veuen com altres empreses “piquen” proven de captar talent de La Farga d’on valoren el bagatge de gestió, canvis en l’entorn i el dinamisme. I és que a la companyia la capacitat de canvi és molt gran i l’experiència no és rutinària, sinó que cada treballador pot passar per diverses posicions.
Oportunitats al territori
A més de ser un exemple amb capacitat per atreure i retenir talent, La Farga també és un exemple que es poden trobar oportunitats laborals al territori, i tant Masó com Tressiera ho consideren important i com un “valor afegit” que també ajuda a estar a gust. Masó és fill de Sant Hilari Sacalm, però ara viu a Vic i, per tant, té la feina ben a prop. Té un valor immens treballar prop de casa, facilita la logística”, explica. Tressiera, és de Sant Julià de Vilatorta. “Som privilegiats d’estar en una comarca amb oportunitats on pots fer un molt bon recorregut professional.”