Avaluació de la recerca i microcredencials: dos temes rellevants per al futur de les universitats

El món universitari català està sacsejat per un conjunt de canvis que potser l’estudiant a l’aula percep de manera lenta. Però el back-office de la gestió universitària treballa a tot ritme a causa de l’impacte que generen dues qüestions molt rellevants: per un costat el desplegament i la consolidació de l’assegurament de la qualitat d’acord amb les directrius i processos de les agències de qualitat que venen marcats pels estàndards europeus (ESG). Per altra banda els canvis legislatius recents, ja siguin lleis estatals o catalanes que afecten a més a més de l’assegurament de la qualitat a molts altres àmbits i reflecteixen bé els escenaris de canvi que ens tocarà viure. En els darrers dos anys hi ha, pel cap baix, tres lleis que ja estan tenint, o tindran, un impacte significatiu en el futur dels sistema universitari de Catalunya: el RD 822/2021 sobre organització d’ensenyaments universitaris i procediments d’assegurament de la seva qualitat; la Ley Orgánica del Sistema Universitario (LOSU) aprovada el març d’enguany i la Llei de la Ciència aprovada pel Parlament de Catalunya el desembre de 2022.

Em referiré a continuació a dos temes emergents que són presents en aquests canvis legislatius i que val la pena de destacar: les noves tendències d’avaluació de la recerca i les microcredencials. Són temes no necessàriament massa coneguts però que són importants. El primer afecta a l’avaluació i selecció del professorat universitari; el segon a l’oferta formativa desplegada i la seva connexió amb les demandes de formació del mercat.

Pel que fa a la recerca, la creació de la Coalition for Advancing Research Assessment (COARA) el 2022, plataforma promoguda per la Unió Europea, és el referent més recent pel que fa a promoure la revisió dels processos d’avaluació de la recerca posant l’èmfasi en temes més qualitatius i en un context de ciència oberta. El referent històric el constitueix la publicació, l’any 2012, de la DORA (Declaració de San Francisco sobre l’avaluació de la recerca).

La crida a revisar les metodologies d’avaluació de la recerca marcadament quantitatives que s’han utilitzat des de fa anys per avaluar i seleccionar professorat és present a nombrosos fòrums internacionals. La reflexió i les propostes que es fan en aquest tema solen situar sempre com a motor rellevant de canvi el desplegament de les estratègies de ciència oberta. Aquest plantejament, més enllà de qüestionar l’ús dels indicadors bibliomètrics va orientat a desenvolupar carreres acadèmiques més multidimensionals.

El document “Room for everyone’s talent” publicat pel sistema universitari holandès l’any 2019 considera que el canvi en els sistemes de reconeixement i incentius dels acadèmics i de la recerca ha de:

• Facilitar la diversificació i la dinamització de les carreres acadèmiques promovent l’excel·lència en les quatre àrees (docència, recerca, impacte i lideratge)
• Reconèixer la independència, els objectius individuals i la qualitat dels acadèmics, però també els equips i el seu rendiment
• Posar l’èmfasi en la qualitat per sobre de la quantitat
• Encoratjar totes les dimensions de la ciència oberta
• Encoratjar els lideratges acadèmics d’excel·lència

La LOSU ha quedat enquadrada en bona mesura en aquest marc de revisió dels criteris d’avaluació de la recerca i el seu desplegament ja està començant a incorporar canvis significatius orientats en aquesta direcció.

En el camp de la formació, el tema emergent que he esmentat és el de les microcredencials. Els programes de curta durada (PCD) són una tipologia de cursos (unitats, mòduls, etc.) d’una matèria en concret que centren necessitats específiques de la societat i que poden formar part de titulacions més grans. La microcredencial és la prova dels resultats d’aprenentatge que un alumne o una alumna han adquirit després de cursar un Programa de curta durada. El terme “micro-credencials” s’ha generalitzat a nivell internacional per referir-s’hi.

El tema ha pres una importància enorme en aquests darrers anys per la importància de connectar l’educació superior i la formació professionalitzadora situant-ne la seva avaluació i disseny en el marc dels estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat universitària de l’Espai Europeu d’Educació Superior (ESG).  

Les microcredencials han de ser un instrument flexible per incorporar formació associada a demandes del mercat en temes especialment nous o actuals. Es tracta d’un tema en ple desenvolupament, que pren dimensió internacional atès que a mig termini caldrà que la seva certificació vagi associada a un registre europeu que en faci possible el seu reconeixement. El Ministeri d’Universitats vol donar una forta empenta al seu desplegament amb un pla certament ambiciós, de suport a les micro-credencials que s’ha d’executar en el període 2024-2026.

Es tracta que aquests programes de curta durada, que aporten formacions específiques marcadament professionalitzadores, puguin inserir-se progressivament en un marc de garantia de l’assegurament de la qualitat, ja que aporten confiança a la societat. I podran aportar, sense dubte, valor afegit al currículum de les persones treballadores de cara a millorar la seva inserció laboral.

Som davant de dos temes d’introducció lenta que incidiran de manera significativa en l’avaluació i la selecció del professorat universitari i en l’oferta de formació dels centres i facultats. En ambdós casos la seva implementació afecta a molts temes, requereix canviar procediments i plantejar noves estratègies, però són en qualsevol cas dues bones notícies per a la universitat del futur.