Falta tot just un mes per tancar el termini en la presentació de candidatures dels Premis DonaTIC, uns guardons que, aquest 2022, arriben a la vuitena edició amb, altra vegada, el repte d’incrementar la presència i el lideratge femení en l’àmbit digital. Per primera vegada, diverses entitats i empreses vinculades a l’àmbit tecnològic col·laboren amb els premis oferint mencions especials en algunes categories. És el cas de Netmentora, que oferirà gratuïtament els seus serveis a dues candidates de la categoria Emprenedoria, o HP, que oferirà a les candidates de la categoria Estudiants la possibilitat d’entrevistar-se amb l’empresa i explorar la possibilitat d’entrar-hi o la Universitat Oberta de Catalunya, que permetrà que la guanyadora en la categoria Divulgadora la seva participació en projectes relacionats amb la promoció de les vocacions STEM.
En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, la directora general de Societat Digital, Joana Barbany, ha destacat que institucions tant públiques com privades se’ls hagin acostat és una mostra que els guardons estan “plenament consolidats”. Per Barbany, aquest tipus de col·laboracions són valuoses perquè com a Govern no volen fer en cap cas competència a iniciatives ja existents i que lideren altres entitats sinó que els interessa “treballar plegats i sumar esforços amb l’objectiu de promoure les vocacions STEM”.
Els primers set anys, els Premis DonaTIC han recollit 541 candidatures, repartides en les vuit categories. En total, doncs, se n’han premiat fins a una cinquantena i hi ha hagut un centenar de finalistes. “Són moltes dones potents”, assenyala Barbany que reconeix que any rere any, malgrat que els premis es coneixen molt més, és més difícil trobar les dones o projectes premiables. En aquest sentit, Barbany aposta per no abaixar la guàrdia i continuar promocionant els guardons arreu on puguin haver-hi interessades.
La clau, les vocacions
Un dels objectius dels premis DonaTIC és donar visibilitat a dones que treballen un sector on estan infrarepresentades. Les guanyadores acostumen a sumar molta visibilitat i, per tant, es perfilen com a possibles referents de futures enginyeres o tecnòlogues. Els premis són només una acció “dins la travessa del desert”, diu Barbany, que reconeix que no n’hi ha prou. Per això, destaca que cal treballar les vocacions de les nenes més petites com a “única opció perquè hi hagi més demanda”.
És aviat per saber si els premis o el mateix pla DonaTIC estan donant els seus fruits amb una presència més gran de noies a les carreres tècniques però Barbany té clar que “pitjor no estem perquè les estudiants, en percentatge no han baixat”. Destaca que hi ha moltes vies per entrar en aquests estudis, tant d’FP, graus, Bootcamps o altres i que l’objectiu final és “ser la meitat”.
Creu que un dels problemes que es dona és que la manera de donar a conèixer la tecnologia. “Les dones som molt més pragmàtiques i volem saber el perquè de la tecnologia”, afegeix Barbany i per això creu que “s’ha de vendre de manera més femenina”. Posa d’exemple saber perquè serveix un nanosatèl·lit i la finalitat que té per la societat que pugui fer fotografies o donar cobertura 5G. “És explicar el perquè de la tecnologia”. Però també fa autocrítica: “les dones ens hem d’atrevir més a sortir de la zona de confort”. En aquest sentit, Barbany demana que les dones no es facin “petites” i s’atreveixin també a la formació contínua i al reskilling sense venir de carreres tecnològiques. En aquesta línia, creu que dins qualsevol empresa, tecnològica o no, si les dones ocupen posicions de lideratge “imprimeixen la mirada femenina” a l’empresa i juga a favor de l’equitat i la igualtat.
L’espai i al ciberseguretat, també femenins
L’àmbit de la ciència serà el proper en abordar a través del pla DonaTIC. Per Barbany, és molt més feminitzat però hi manquen coneixements tecnològics i per això, es plantegen accions com ara cursos ponts o d’especialització perquè dones de Biologia, Medicina o altres carreres científiques es formen en aquesta matèria. Serà el proper pla després d’elaborar el pla DonaTIC en l’àmbit de la ciberseguretat, i el pla DonaTIC en l’àmbit del NewSpace. El motiu de tractar cada sector per separat és que des de l’administració s’aposta per accions comunicatives i estratègies diferents. Barbany recorda que el Newspace és mol més fàcil perquè és “molt atractiu” i en canvi que el de Ciberseguretat “s’associa a una caputxa i un soterrani”.
Evitar bretxes digitals
La bretxa de gènere només és una de les bretxes digitals que tracta el Departament de Polítiques Digitals, com ara la generacional, que s’ha posat de manifest amb la campanya ‘Soc gran, no idiota’. Barbany té les idees clares i recorda que “la tecnologia no crea bretxa, és l’ús que en fem” i defensa que és una “feina social” acostar la tecnologia a tots els col·lectius. És conscient que aquest tipus de diferència, de domini de la tecnologia en funció de l’edat, es donarà perquè “sempre en saben més els que estan darrere nostre” i per això admet que cal posar les eines necessàries per afrontar-la. Fa especial èmfasi en temes de banc i salut, però també en qualsevol altra activitat. Per això, s’imagina espais, per exemple, als casals de gent gran, per fer atenció tecnològica. Alhora, aposta per donar accés i connectivitat i fer equipaments accessibles, fàcils de fer servir.
En una línia similar, per salvar la bretxa més social, Barbany també creu que l’administració pot sumar esforços amb iniciatives com ara els bons socials per a l’adquisició de dispositius mòbils o el cofinançament i evitar així, que hi hagi una part de la població que quedi fora d’aquest món. I amb el territori, el mateix. Barbany qualifica la fibra òptica com “la carretera del segle XXI” i recorda que és una infraestructura clau perquè a les zones on no arriba la fibra no s’hi pot anar a viure ni a treballar. Per això, diu Barbany, és molt important la col·laboració de les operadores i admet que no sempre és fàcil. “Però això és fer política: fer una estratègia i portar-la a terme”, afegeix.
