Barcelona acull la Conferència Internacional de Física Atòmica (ICAP) amb la presència de sis premis Nobel en física
El Palau de Congressos de Barcelona va acollir del 22 al 27 de juliol la Conferència Internacional de Física Atòmica (ICAP) que va reunir científics de tot el món i va comptar amb la presència de 6 premis Nobel. Aquesta trobada, organitzada conjuntament per la UPC, l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, va acollir també dos esdeveniments paral·lels oberts al públic: una taula rodona amb sis premis Nobel en física i una presentació sobre un canvi en el sistema internacional d’unitats (SI).
El primer congrés de l'ICAP es va dur a terme a l'any 1968 i, des de llavors, ha anat posicionant-se fins a convertir-se avui en dia en una de les conferències de referència mundial. Cada dos anys, els participants del congrés tenen l'oportunitat de compartir i discutir sobre els nous descobriments que s'estan realitzant en el camp de la física atòmica, un camp d'investigació que des dels seus començaments va aconseguir evolucionar de manera inesperada i obrir un món nou a tot el que fa a l'enteniment de l'estructura atòmica, la generació de llum làser, el desenvolupament de tècniques de refredament i confinament d'àtoms i ions, així com l'assoliment de condensats de Bose-Einstein i gasos degenerats de Fermi, entre d’altres.
"L'ICAP és la conferència més important en física atòmica. Els resultats discutits en aquest esdeveniment representen la crème de la crème de la recerca contemporània, tant pel que fa a les fronteres fonamentals com als reptes tecnològics”, afirmen els organitzadors de la conferència, Maciej Lewenstein, Veronica Ahufinger i Bruno Juliá-Díaz,
Tendències en el camp de la física
Claude Cohen-Tannaoudji (NP 1997 pel desenvolupament del mètode per refredar i atrapar àtoms amb llum làser), William D. Phillips (NP 1997 pel desenvolupament del mètode per refredar i atrapar àtoms amb llum làser), Wolfgang Ketterle (NP 2001 per l'obtenció de condensats de Bose-Einstein en gasos diluïts d'àtoms alcalins, Roy J. Glauber (NP 2005 per les seves contribucions a la teoria quàntica de coherència òptica), Theodor W. Hänsch (NP 2005 per les seves contribucions al desenvolupament de l'espectroscòpia de precisió basada en el làser incloent tècniques de pentinat de freqüències) i Serge Haroche (NP 2012 pel desenvolupament de mètodes que permeten mesurar i manipular sistemes quàntics individuals) són els premis Nobel que van participar en aquesta trobada. L’objectiu, donar a conèixer i discutir les seves visions sobre les tendències en el camp de la física, els grans èxtis que s’han obtingut recentment i els descobriments que es podrien esperar en el futur.
El nou SI
El premi Nobel William Phillips i Vanderlei Bagnato van presentar el nou Sistema Internacional d'Unitats (SI) que entrarà en vigor el 2019 i en el qual quatre de les unitats que utilitzem, el quilogram, l’ampere, el kelvin i el mol es redefiniran en termes de constants físiques de la natura, basant-se en valors numèrics fixos de la constant de Planck (h), la càrrega elemental (i), la constant de Boltzmann (kB) i la constant d'Avogadro (NA), respectivament.
