El biometà s’ha consolidat els darrers anys com un dels pilars emergents de la transició energètica europea. Amb la capacitat de transformar residus orgànics i dejeccions ramaderes en un gas renovable injectables a la xarxa existent, aquesta tecnologia es presenta com una oportunitat especialment rellevant per als territoris agrícoles i ramaders. A Catalunya, però, la implantació continua molt per sota del seu potencial, frenada per la tramitació administrativa, la viabilitat econòmica i la manca d’un relat social clar i coherent.
En aquest context, la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya ha organitzat una jornada per analitzar els reptes del sector i conèixer experiències europees que han convertit obstacles en oportunitats. Entre les intervencions més destacades hi havia les de Raúl Suárez, CEO de Nedgia, i Núria de Lucas, responsable de Transició Energètica en Gasos Renovables de Naturgy, que van oferir una visió complementària des de la distribució i la promoció industrial.
Raúl Suárez ha reforçat el diagnòstic des de la perspectiva de les xarxes. Ha recordat que Espanya disposava d’un potencial de 163 TWh anuals de biometà, una xifra que superava de llarg tota la producció eòlica i fotovoltaica de l’últim any. "Era una quantitat enorme d’energia que podia tenir un impacte real en la descarbonització de la matriu del país", ha assenyalat.
Aquest potencial, però, contrastava amb un desplegament encara testimonial: només 19 plantes injectaven gas renovable, amb una producció total de 0,2 TWh/any. Tot i el creixement del 50%, les xifres continuaven sent “massa modestes”. Nedgia comptava amb 100 projectes signats i més de 110 en negociació, però els terminis de tramitació, la fragmentació reguladora i la manca de capacitat d’injecció en xarxa frenaven l’impuls.
Suárez ha subratllat també un aspecte sovint ignorat: la gran acceptació social del biometà. Les enquestes realitzades per la companyia mostraven que, un cop entès, el biometà era percebut com una energia innovadora i altament valorada. "Falta pedagogia i relat", ha insistit. Segons dades de Nedgia, els projectes ja compromesos permetrien que un milió de persones tinguessin consum energètic descarbonitzat sense fer cap inversió addicional.
Un altre element clau és la necessitat d’adaptar el sistema gasista perquè esdevingui reversible. La xarxa actual està dissenyada per tenir molts punts de sortida i pocs d’entrada, cosa que dificulta integrar producció distribuïda de biometà. Un estudi conjunt entre Nedgia i Enagás concloïa que amb 150 milions d’euros es podrien desbloquejar 30 TWh/any de capacitat d’injecció, una de les inversions amb millor retorn energètic del sector. Suárez ho va qualificar d’“oportunitat de país” i va reclamar agilitat institucional.
Per la seva banda, Núria de Lucas ha posat el focus en la necessitat de fer les coses bé des de l’inici. Ha recordat que, tot i ser una tecnologia madura, el desplegament del biometà requereix un disseny i una enginyeria extremadament precisos. "Allò que tu pots controlar, que és el disseny i l’enginyeria, és on has de posar el focus fonamental, perquè el context regulador a Europa canviarà", ha remarcat.
Naturgy ja operava diverses plantes d’upgrading i es preparava per passar al model de plantes completes, però De Lucas ha insistit que la companyia no volia repetir errors del passat associats a tecnologies verdes adoptades massa aviat. «No ens podíem permetre fer malament les plantes. La nostra proposta anava a l’excel·lència en el disseny, l’operació i el manteniment, i ens hi volíem quedar tota la vida útil.»
Un altre dels punts centrals de la seva intervenció va ser la traçabilitat completa del biometà. Ha explicat que la garantia d’origen no era suficient: la prova de sostenibilitat havia d’acompanyar sempre la molècula per assegurar que la descarbonització fos real en tot el cicle de vida. Separar aquests elements, ha advertit, convertia el biometà en “una solució incompleta”. També ha alertat de la complexitat reguladora, amb criteris diferents entre comunitats autònomes, i ha reclamat “ordenació, estabilitat i coherència” per permetre que els projectes avancessin a un ritme similar al d’Europa.
Un sector en creixement, però encara lluny del potencial
Les aportacions de Suárez, De Lucas i d'altres ponents han coincidit en una idea central, Catalunya i Espanya tenen tecnologia, expertesa, residu disponible i projectes madurs per fer del biometà un vector clau de descarbonització. Però sense marcs normatius estables, processos administratius eficients i capacitat de comunicació social, el sector continuarà avançant massa lentament.
Els tècnics i les empreses participants en la jornada van remarcar que el biometà no és només energia, és gestió de residus, economia circular, desenvolupament rural i competitivitat industrial. Un vector multifuncional que ofereix beneficis ambientals, socials i econòmics que el país encara no està aprofitant.
