La fabricació de satèl·lits i altres instruments per a l'espai genera un volum de negoci de 29.000 milions de dòlars cada any. El llançament de coets, 10.000 milions més. El sector de l'espai a terra amb les estacions i el control i seguiment de senyals, 5.000 milions més, i l'activitat econòmica que suposen les diferents operacions, 16.000 milions de dòlars i les empreses de serveis que hi estan vinculades, la xifra poc menyspreable de 364.000 milions de dòlars. En total, segons les dades que va recollir Euroconsult el 2023, l'economia de l'espai mou cada any 464.000 milions de dòlars. Per què? Tal com recorda l'enginyer Joan de Dalmau, citant els responsables del Fòrum Econòmic Mundial, l'economia de l'espai ha passat "de ser un nínxol a ser omnipresent" principalment perquè crea valor a moltes indústries i dona solucions a molts dels reptes de la societat actual. S'estima que cada any creix un 9% i per això, Dalmau ho té clar: "no és una bombolla, és una tendència que va a l'alça"; i afegeix "potser val mirar-s'ho de prop".
Una de les irrupcions que ha contribuït a aquest esclat ha estat l'auge dels satèl·lits petits que han introduït canvis al sector i, sobretot, nous conceptes, com ara el de compartir infraestructura i dades. Així ho veu Verónica Tercero, enginyera de Telecomunicacions, que reconeix que no era sostenible el model en el qual cadascú – sobretot empreses de telecomunicacions grans- construïen constel·lacions pròpies. El model actual requereix acords, però també ha canviat el focus: "abans era l'explotació o la defensa, ara és la comercialització". Per això, diu Tercero, la xifra de serveis s'emporta una facturació més àmplia.
Tercero és la coordinadora de l'Estratègia NewSpace, de la Generalitat de Catalunya, que es desplega a través del Departament d'Empresa i Treball i al costat de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la Fundació i2cat i l'Institut Cartogràfic. En una jornada organitzada per la Comissió de Mobilitat d'Enginyers Industrials de Catalunya, ha explicat que es va veure el NewSpace com una "oportunitat per a Catalunya". Perquè fos així, s'havia de treballar una estratègia i es va poder identificar que el país té tots els agents "per a jugar-hi un rol". Es va tenir en compte, doncs, que Catalunya té universitats per generar talent – i revertir la fuga que s'havia donat-, que podia tenir un projecte diferenciador, que es podia aprofitar "el binomi tecnologies espacials i digitals amb el Mobile World Congress" com a pol d'atracció...
La feina que s'ha fet des de l'administració ha beneficiat a empreses com IsardSat, liderada per Mònica Roca i Ester Vendrell, tot i que encara hi ha camí per recórrer. "L'estratègia ha demostrat que hi ha voluntat d'ajudar", diu Vendrell, i en destaca eines com el programa de Doctorats Industrials o els concursos d'idees, la compra pública o altres iniciatives que van donant impuls a les empreses que treuen el cap per aquest nou sector. Per exemple, en compra pública, Tercero explica que es va iniciar un procés de compra pública innovadora que va culminar amb la posada en marxa de tres casos de dades de satèl·lits: un per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, sobre el posicionament precís de les tolves que transporta materials a les vies de Súria, un altre de l'IRTA per optimitzar les regles de reg que es donen als diferents terrenys i un tercer de seguiment del bestiar a l'alta muntanya.
I és que és precisament l'observació de la Terra el gran objectiu que hi ha darrere tots aquests nanosatèl·lits Vendrell explica que quan van fundar Altamira, una primera companyia, van comprovar l'aplicació per estudiar el moviment del terreny. "Semblava surrealista que des d'un satèl·lit poguéssim mesurar en centímetres i ho fem també en mil·límetres", explica la cap d'operacions i projectes de IsardSat. Els darrers anys s'han anat sofisticant els sistemes i per exemple, treballen molt pel sector agrícola i fan mapes d'humitat del sòl, previsió de reg... Amb la sequera s'han acabat de comprovar la seva utilitat. Sense anar més lluny, també estan en un projecte per estudiar la humitat del sol, saber el contingut d'aigua d'algunes espècies i ajudar a la prevenció dels incendis forestals. Precisament un dels grans reptes que tenen les empreses del sector és poder-se aproximar als sectors productius. Per fer-ho, cal tenir contacte amb tots els Departaments de la Generalitat perquè d'aquesta manera ajuden les empreses a explicar les tecnologies i les aplicacions que poden tenir, així com els resultats.
El talent, l'assignatura pendent
Atraure professionals és el repte que tenen totes les empreses tecnològiques i la globalització ha provocat que es dilueixin les fronteres, amb conseqüències bones i dolentes. Vendrell explica que la companyia fitxa enginyers catalans, però també de fora, però que en necessiten més. I no només enginyers industrials o aeroespacials, sinó de tota mena d'especialitat i fins i tot matemàtics o físics. "Tenim un equip molt multidisciplinari", diu Vendrell.
Per fer atractiu el NewSpace català, l'administració també hi col·labora. El Departament exporta l'estratègia al costat d'Acció mostrant-se en fires internacionals. Tercero recorda que el 2022 Catalunya va poder ocupar l'espai de Rússia a la fira de París, que va deixar buida arran de la guerra d'Ucraïna. "Ens hi vam llançar, vam anar-hi amb onze empreses i va ser una sorpresa molt agradable perquè no vam parar en tota la setmana", diu Tercero, "l'agenda treia fum". Per això, han continuat en aquesta línia.
La formació també és important per solucionar els problemes de personal d'aquestes empreses i les universitats i institucions de formació s'han posat les piles amb màsters i cursos. Enginyers Industrials de Catalunya ha apostat per aquest segment i ha programat La nova economia de l'espai (New Space): Aplicacions multisectorials de les dades dels satèl·lits de telecomunicacions, navegació i observació de la terra per la tardor vinent, a càrrec, precisament, de Joan de Dalmau. A banda, la Universitat Politècnica de Catalunya estrena un nou grau d'Enginyeria de Satèl·lits, a l'escola de Castelldefels, amb l'objectiu d'estar prop dels agents principals de l'ecosistema català i aproximar-se també al teixit empresarial per comprovar que els estudis responen a les necessitats d'un espai, el de l'espai, que s'ha democratitzat i hi deixa entrar tothom qui hi vulgui treballar.
