Cal ajustar la política industrial

Són pocs qui dubten que les societats avançades necessiten un ecosistema industrial avançat. Ho acredita el fet que en cinc dels deu països més competitius del món el pes del PIB industrial superi el 20% o que, a escala mundial, sigui la indústria qui origini més del 70% de la recerca i desenvolupament. Són unes indústries avançades perquè incorporen els avenços tecnocientífics, que milloren els seus processos i productes i augmenten la competitivitat i que reverteixen en progressos econòmics i socials. És una indústria en transformació per la digitalització dels processos administratius, les comunicacions, les comunicacions i el coneixement que propiciat grans avenços impulsant la quarta revolució industrial.

La història evidencia que hi ha sempre un cercle virtuós entre societat i indústria que fa que ambdues vessants es potenciïn i s'enriqueixin mútuament. Aquest aspecte comporta que quan un país no renova a temps els processos i tecnologies de les seves fàbriques, la seva indústria perd pes en el PIB i la societat s'empobreix. Per aquesta raó, fa anys que els països capdavanters, l'OCDE o l'FMI se centren o recomanen polítiques industrials amb la finalitat que la indústria 4.0 esdevingui un dels pilars per assegurar un creixement sostenible en un entorn competitiu en la indefugible internacional dels mercats i de competència global.

 

Unes polítiques industrials que s'han d'adreçar a incrementar la competitivitat exigeixen que el coneixement productiu sigui capaç de generar nous coneixements i innovacions per a millorar els processos tot augmentant la productivitat i, alhora, aplicar-ho a dissenyar, fabricar i comercialitzar nous productes diferencials. Han de ser polítiques que tenen en compte les característiques del teixit industrial i les peculiaritats de les empreses que el configuren tot considerant que les empreses de major grandària, ben finançades i que interactuen en ecosistemes de cooperació i transferència de coneixement estan més preparades pel que fa a capacitat innovadora al disposar de més dotació de talent, ja que poden invertir regularment en R+D+I, assumint els riscos que això comporta, per millorar i identificar les potencialitats dels avenços tècnics i científics.

Cal reconèixer que l'administració catalana des de fa temps fa una bona tasca en el camp de l'R+D. Es varen crear centres d'excel·lència dels quals ara se'n veuen els fruits i es fusionaren els centres tecnològics per assolir la dimensió i les capacitats requerides per la indústria 4.0. Així, es van potenciar les inversions en R+D fins a arribar a l'1,79% respecte al PIB el 2022. En definitiva, són un conjunt d'actuacions que es van complementar amb el Pacte Nacional per a la Indústria per augmentar el pes de la indústria en l'estructura econòmica.

Però cal continuar avançant, ja que falta millorar el finançament de les empreses; reduir o eliminar les barreres burocràtiques, ajustar els diferents temps existent entre la investigació i les indústries i facilitar la transferència de coneixement dels resultats d'R+D+I per tal d'incrementar la competitivitat i arribar al mercat a través dels productes fabricats. Cal, doncs, una recerca excel·lent acompanyada d'incentius per potenciar la transferència tecnològica, que ha de pensar en les Pimes, que requereix recursos als diversos agents amb criteris plurianuals. Els reptes de la Indústria en l'economia oberta i globalitzada actual obliguen a ser altament competitiu. La política industrial ha d'assumir tots aquests factors esmentats i aplicar, a la vegada, un equilibri òptim entre la capacitat innovadora per avançar en productes smart i, alhora, establir sistemes de producció impregnats dels aspectes propis de la innovació per millorar l'eficiència de la R+D+I segons requereix la Indústria 4.0.

"La competència global requereix actuacions molt diferents de les del passat"

En aquest context i en el procés d'acceleració tecnològica actual, cal ajustar la política industrial amb l'objectiu d'augmentar la capacitat d'aprenentatge, de les empreses perquè el coneixement els faciliti articular un entorn propici per a la innovació pel que fa a processos i productes que repercuteix en increment del PIB. A la vegada, cal assegurar una regulació mediambiental escaient i un entorn regulador estable, amb menys traves administratives i burocràtiques i una major flexibilitat en la planificació pública. Atès que si el progrés tecnològic va impulsar el creixement en el passat, actualment la innovació, entesa com la interacció entre ciència, tecnologia i disseny, és el motor principal per la creació d'ocupació de qualitat i la competitivitat.

Ara cal considerar en les polítiques industrials que la competència global requereix actuacions molt diferents de les del passat. Per aquesta raó, les administracions, especialment la Generalitat, han de fomentar un clima favorable a la inversió per estimular el creixement econòmic. Això inclou la liberalització dels mercats, la protecció dels drets de propietat, la promoció de la competència i la cura del quadre macroeconòmic, com a via per reforçar la base industrial, augmentar la mida de les empreses tot prioritzant els fons europeus cap a projectes amb potencial de creixement.

També és fonamental disposar d'un sistema educatiu adaptat a les noves exigències de la societat i la indústria 4.0, així com fomentar la col·laboració pública i privada i continuar donant una importància més gran a l'R+D+I tot potenciant les pimes innovadores impulsant una col·laboració més estreta entre tots els agents implicats per maximitzar els beneficis a llarg termini.

En definitiva, són un conjunt d'ajustos que s'han de considerar, alhora que la política industrial hauria d'ajudar a augmentar la mida de les empreses, facilitar la cooperació entre els agents de la cadena d'innovació, promoure la concentració en nodes industrials d'innovació i coneixement; i assegurar un entorn macroeconòmic adequat per protegir les inversions davant factors externs i canviants propis de la societat actual com a via fonamental per assegurar un futur esperançador.