Com a Treball de Final de Grau, Anna Muñoz, animada per Josep Maria Font, va implicar-se en un projecte a Sant Joan de Déu que estudiava l’hemiparesis infantil, una malaltia que deixa als infants la meitat del cos immobilitzat. Està comprovat que si segueixen les instruccions dels fisioterapeutes, els infants poden millorar la marxa i per això, es va provar un dispositiu que donava instruccions als pacients perquè continuessin flexionant el genoll i milloressin la seva marxa. Amb sensors per tot el cos i càmeres infraroges s’estudiava la marxa abans i després i així, es comparava amb la marxa sana. Ella s’encarregava precisament d’aquesta part: col·locar els sensors i interaccionar amb els pacients.
El projecte la va entusiasmar i Muñoz va culminar els estudis amb el Màster en Enginyeria Biomèdica, també a l’ETSEIB, que havien impulsat només dos anys abans a iniciativa del CREB. Amb pare enginyer de telecomunicacions i mare metgessa, Muñoz combinava a la perfecció les dues disciplines. El Treball Final de Màster el va fer al MIT, a Boston en l’àmbit de la cardiologia en un projecte que treballava per preveure el risc de morir o tenir problemes greus en casos concrets de malalties del cor. Aquesta va ser la seva porta d’entrada al món de les dades mèdiques, que la va portar a treballar, a Londres, a una start-up especialitzada amb la salut de la dona i que treballava un projecte d’entrenament de sol pèlvic i un altre de lleva-llets silenciós i sense cables.
Però als seus 28 anys, l’experiència de Muñoz no acaba aquí. Ara es dedica a la intel·ligència artificial a Benevolent.AI, una empresa que cerca medicaments a través de models d’intel·ligència artificial i machine learning. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, aquesta jove enginyera catalana establerta a Gran Bretanya explica que aquesta feina, al costat de biòlegs, farmacòlegs i altres disciplines s’encamina cap a la medicina personalitzada que permet triar el tractament d’un pacient en funció del seu historial clínic, la seva genètica, etc. “El mon va cap aquí”, augura Muñoz.
Muñoz també reconeix que justament aquestes assignatures de programació són les que menys li agradaven a la carrera. “Si m’ho haguessin dit no m’ho hagués cregut”, bromeja. Però està satisfeta de poder treballar amb qualsevol malaltia i poder decidir perquè veu que la seva feina li permet
La seva feina a Benevolent.AI i tota aquesta trajectòria li ha valgut, el 2022, el premi Dona TIC en la categoria de Revelació, un guardó al qual es va presentar per la insistència d’una amiga de la seva mare. El 2021 havia quedat finalista i creia que no tenia opcions, però finalment va resultar guanyadora. “Em va agradar perquè realment el darrer any m’han passat coses importants dins la meva carrera”, diu Muñoz, “ha estat un any rodó”.
Xarxa de dones
Un dels aspectes que li han valorat ha estat l’impuls de la Gender Network, un grup de suport per a les dones de l’empresa que busca la igualtat. Ella mateixa creu que Benevolent.AI és una excepció perquè les entrevistes li feien dones tècniques i ho veia molt positiu. Amb la Gender Network organitza trobades per temes diferents, també externs al món empresarial, es debat sobre el llenguatge que fan servir les dones en reunions i entrevistes -han detectat que els falta convicció a l’hora d’expressar opinions i posicions- i es busca la manera d’evitar replicar estereotips i es dona suport a les dones que tornen de la baixa maternal, entre altres.
Ho va tirar endavant amb una companya de feina i fins i tot l’empresa els ha ajudat a poder-ho fer en horari laboral, per evitar que, de no ser així, les mares amb fills perdessin l’oportunitat de participar-hi. Com a mínim un cop al més fan alguna reunió i cada tres mesos en fan amb “aliats”. “La veritat és que s’ha generat un ambient de confiança i s’expliquen detalls realment íntims que compartint descobreixes que no només t’ha passat a tu”, explica Muñoz.
Muñoz veu que encara hi ha feina per aconseguir la igualtat. Explica que li han passat anècdotes “tan ridícules” com que algú li digui “ets massa guapa per ser enginyera”, o trobar-se incredulitat amb la seva feina. Se sorprèn sobretot perquè és gent de la seva mateixa edat. Creu que, a banda d’aquestes prejudicis, la maternitat també suposa un fre a la carrera de moltes dones i ja ha vist com moltes companyes posen per davant la família i les acaba perjudicant. Malgrat tot, és conscient que en el seu àmbit, amb sous més alts que la mitjana, aquesta situació no es dona tant.
En aquest sentit, creu que a les nenes se’ls ha de demostrar que ser enginyera no és “tenir el cap quadrat” o ser “una friki” i que es pot tenir la vida personal, social i les aficions que es vulguin. Ella mateixa diu que va a concerts i festivals, viatja, surt de festa i dibuixa sent enginyera. “He tingut el síndrome de la impostora durant molt temps”, expressa. “Cal oblidar els estereotips, estem aquí per canviar-los”, insisteix. Per això, reu que parlar amb dones referents, amb les quals es puguin sentir identificades les dones, sempre ajuda.
