S’estima que el 2050 el 70% de la població mundial viurà en grans ciutats. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una d’elles i, per fer-la una gran metròpoli amb un model just, eficient i sostenible el 2050, s’ha tirant endavant el Pla Director d’Urbanisme Metropolità, un document que substituirà el Pla General Metropolità (PGM), vigent dels del 1976, i que afecta 36 municipis, 636 km2, i 3.247.281 habitants que generen 120.799 MEUR de PIB, el 51% del PIB català.
Segons el director de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l’AMB, Xavier Mariño, el pla és el procés per poder arribar “a la ciutat que volem” i, en aquest cas, destaca que és un pla d’oferta elaborat en un context d’emergència climàtica, transició energètica, evolució tecnològica i demandes socials i econòmiques. La planificació, la gestió, el finançament i la governança són els quatre pilars d’aquest document que es basa en deu principis i diversos objectius, entre els quals reduir la presència de vehicles, augmentar les avingudes metropolitanes per vertebrar el territori, fomentar la mobilitat activa, contribuir a la descarbonització, créixer en eixos verd o ordenar assentaments urbans actuals per garantir equilibri, cohesió i habitabilitat així com millorar l’eficiència del metabolisme urbà per minimitzar els impactes ambientals i millorar, precisament, en l’autosuficiència.
Es calcula, per exemple, que el 70% de les actuacions que es preveuen com a noves centralitats i oportunitats són actualment sòl urbà, per la qual cosa, Mariño destaca que el plantejament actual és “coherent en el pla de reciclatge”. Un altre repte és poder contribuir a la millora territorial i, en aquest sentit, el PDUM és un pla “d’oferta no demanda”, especifica Mariño.
La mobilitat és un dels àmbits d’actuació de més impacte. Es calcula que d’ara al 2050 s’augmentaran un 15% els desplaçaments globals però el PDUM ha de procurar, diu Mariño, que siguin “majoritàriament de mitja i curta distància”. “Millorar l’eficiència metabòlica” és, recalca Mariño, necessari per acabar reduint un 50% l’ús del vehicle privat i que, la major part de desplaçaments es facin en algun mode de mobilitat activa. L’aplicació del PDUM també vol fer créixer en 215.000 les llars de l’àrea, en 120.000 els potencials habitatges, en 240.000 els llocs de feina localitzats i en 270.000 la població de la zona.
Per la seva banda, Mireia Peris, cap del Servei de Redacció del Pla Director de l’AMB, destaca del document el seu caràcter generalista, necessari per desplegar un model “policèntric”. Del procés que l’ha portat fins a l’aprovació inicial actual, Peris reconeix que el PDUM és un pla “singular” també per la manera com ha estat configurat.
La visió del PDUM
“L’AMB és un territori hostil no és amable, és desigual”, considera Mariona Tomàs, professora de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, que ha valorat el Pla al costat de Pere Macías, coordinador de l’Oficina de Rodalies ADIF a Catalunya, i Anna Comella, coordinadora de l’Àrea d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Tomàs destaca que el PDUM ajuda “a teixir el territori, no només físicament, sinó també institucionalment i política”. En aquest sentit, la professora de la UB, en destaca el seu caràcter vinculant per a la construcció d’una metròpoli “incipient”. Per Comella, un dels aspectes més rellevants d’aquest nou pla és que “traspua visió sistèmica” que és molt important per dotar l’AMB d’una “estructura policèntrica que ajudi a requilibrar tota l’àrea amb grans avingudes metropolitanes que actuaran com canals de mobilitat activa. “És una realitat que trigarem a veure-la però és un canvi potent i important”, ha destacat Comella.
Per la seva banda, Macias ha destacat que “els plans marquen la història” i veu el PDUM com “una oportunitat”. Recalca que en matèria d’infraestructures, cal una coordinació entre el pla urbanístic i el plantejament sectorial i per això, amb un pla d’infraestructures vigent fins el 2025, planteja algunes dificultats òbvies. Sobretot, especifica Macias, perquè ja és un pla “obsolet i ple de carreteres”. Per exemplificar aquesta situació, Macias ha fet una comparació amb el Pla de Rodalies que marca que el 2030 ha de créixer un 50% el nombre de passatges, fins als 600.000. A més llarg termini, en canvi, es preveu que es multipliqui per tres i que, per tant, siguin 1.200.000 els ciutadans que utilitzin la xarxa ferroviària de rodalies. Per fer-ho possible, diu Macias, calen trens, espais, vies, estacions tècniques... Si pels 130 tres nous que s’han comprat per complir els objectius del 2030 s’han necessitat molts més quilòmetres de vies, Macias alerta que per arribar a aquest augment del 300% en caldrà molt més. “La magnitud del repte és molt important”, ha dit Macias, que ha posat sobre la taula que aquestes necessitats només són en el terreny de les infraestructures però que poden ser moltes més en qualsevol terreny. Per això, destaca que cal “màxima coordinació, un punt d’audàcia una visió metropolitana que posi per davant l’interès general”.
El PDUM, des de tots els àmbits
Per a l’elaboració del PDUM, l’AMB ha comptat amb la participació de diversos col·legis professionals que hi ha aportat el seu coneixement i la seva expertesa en àrees concretes. Un cop redactat i aprovat, el document s’ha presentat institucionalment aquest dimarts a l’Auditori de l’Barcelona School of Management, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, ha qualificat el treball de “bon document” per poder fer complir a l’AMB els reptes de sempre com són les connexions, la manca d’habitatge, el medi ambient o l’accés als serveis públics, amb els més actuals com l’erradicació de la discriminació o l’accessibilitat, entre altres. Per Costa, aquest és un marc per a una actuació “clara i respectuosa”.
Per donar a conèixer tots els detalls, se celebraran cinc jornades més a la seus dels diferents col·legis professionals, i amb un enfoc més especialitzat: metabolisme urbà i impuls de la infraestructura verda (Col·legi d'Enginyers Industrials); habitatge i activitat econòmica (Col·legi d'Economistes); mobilitat i infraestructures del transport (Col·legi de Camins), aspectes claus de la normativa (Col·legi d'Advocats) i síntesi de tot allò exposat a les sessions anteriors (Col·legi d'Arquitectes).
