Catalunya té actualment set plantes de producció de biometà en actiu i Naturgy ja ha signat el contracte per connectar-se onze més. Amb aquestes dades, el país se situa en un lloc avantatjat en la cursa del biogàs, però encara hi ha molt marge de millora i, sobretot, potencialitat per liderar aquesta pota de la transició energètica. Hi coincideixen diversos agents del sector del gas que, han explicat la situació actual d’aquest biogàs a Catalunya i Espanya i han desgranat els reptes que queden per resoldre així com les oportunitats que pot donar.
L’Institut Català d’Energia ha elaborat l’Estratègia Catalana del Biogàs amb un horitzó el 2030, motiu pel qual, la Generalitat ha dissenyat paquets d’ajudes per incentivar la creació d’aquestes plantes exemple i emblema de l’economia circular: a través dels residus orgànics urbans, però també d’explotacions agrícoles i ramaderes es produeix energia per a llars i empreses que pot utilitzar la mateixa infraestructura que el gas natural. Actualment, Catalunya injecta biogàs a la xarxa des de set plantes en funcionament, que representen el 64% de tot l’Estat i 226 GWh/anuals, el 48% del que s’hi injecta a tot l’estat. Amb la incorporació de la planta de la Sentiu, pròximament, aquesta xifra pujarà fins als 297 GWh, però es vol arribar a la producció de 7TWh, per substituir al màxim el gas natural.
Per això, el biogàs – i el biometà en concret- està a l’agenda de Govern que té detectats 47 punts potencials d’injecció a la xarxa i posa en marxa noves subvencions perquè “els gasos renovables guanyin pres a la cistella energètica”. Així ho ha explicat la directora general d’Energia, Marta Morera, a la jornada ‘Situació actual i perspectives del biometà a Catalunya’ organitzada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Naturgy.
Onze contractes per connectar a la xarxa de Nedgia
Naturgy, a través de Nedgia, ha firmat fins a 18 contractes de connexió a la seva xarxa de gas – alguns de tercers -, 11 més dels que ja estan en funcionament, a més dels que estan en negociació. “S’està movent el biometà”, ha defensat Raúl Suárez, conseller delegat de Negdia, que demana passar “del pla a l’acció” i introduir quotes a la demanda de gas verd al sector residencial, agilitzar la burocràcia, completar el marc regulador i tenir en compte el gas verd als edificis de nova construcció.
“Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més potencial de producció de biometà i avui dia lidera la penetració d’aquest gas verd, crucial per impulsar una transició energètica justa i competitiva per llars i empreses”, ha manifestat Suárez en la seva intervenció.
Tot i aquest potencial, Catalunya – i Espanya- encara és a la cua d’Europa, ja que França, Alemanya i Itàlia lideren la producció de biometà amb un creixement considerable en pocs anys, cosa que per Suárez és una mostra que és possible. En el cas d’Alemanya, Suárez reconeix que ha estat “catalitzador” però més que per una estratègia ho atribueix a la preocupació pels purins.
Això és perquè el biometà és un producte d’economia circular que aprofita residus orgànics, agrícoles i ramaders que, alhora, es transformen en digestat, un producte orgànica per millorar els sols. Vanessa Abad, presidenta del Clúster de Bioenergia de Catalunya, destaca aquesta particularitat de la producció del biometà i recalca que compleix fins a vuit dels disset ODS. Actualment, la producció de biogàs mou 109 empreses i 464 MEUR en facturació, una part molt important del que genera el sector de la bioenergia, que el Clúster té fixat en 365 empreses, 873 MEUR de facturació així com 2.650 llocs de treball.
Amb projectes com Noguera Renovables, BioVo o Deseuras, Catalunya ha de començar a acostar-se als 3,3 TWh de potencial disponible, però segons Abad, per fer-ho possible, cal resoldre reptes socials – contra l’efecte nimbi-, administratius i sectorials, entre altres. “Hem de treballar projectes que permetin a Catalunya liderar la tecnologia i no tenir dependència d’importació”, ha defensat Abad.
Per a una transició equilibrada
Tots els experts reunits a la jornada del Col·legi d’Enginyers Industrials i Naturgy coincideixen que la descarbonització no es pot complir únicament amb l’electrificació i cal aprofitar totes les tecnologies disponibles. Per la presidenta de l’Associació, Maria Salamero, el moment actual està ple de “grans reptes i grans iniciatives necessàries per descarbonitzar-nos, ser resilients i revaloritzar els residus”. En aquest sentit, Ortiz recorda que el biogàs pot jugar un paper important en la seguretat del subministrament a més de contribuir al repte demogràfic, mentre que Suárez recalca que “descarbonitzar no pot ser només electrificar” i que “la transició només serà possible si és equilibrada”. “Cal fer molta pedagogia, encara, per donar a conèixer aquesta tecnologia per la qual els clients finals no han de fer cap inversió”, recorda el conseller delegat de Nedgia, que també destaca que pot contribuir a una reducció dels preus energètics per la disminució de les importacions.
Marta Morera també ha recordat que l’objectiu és la neutralitat climàtica pel qual “juguem tots”, fent referència a la necessitat de deixar d’enfrontar electrificació i bioenergia i aconseguir el compromís de tots els implicats. La directora general també ha destacat les mesures que s’estan impulsant per garantir la resiliència del sistema elèctric, recorda que el biogàs pot ser un element que contribueixi a aquesta seguretat. En aquest sentit, Naiara Ortiz de Mendíbil, secretària general de Sedigas, ha coincidit amb Morera i s’ha mostrat convençuda que la manca de plantes a l’Estat es pot revertir. “Falten 2.000 plantes a tot l’estat espanyol i més de 200 a Catalunya”, ha assenyalat Ortiz de Mendíbil. La secretària general de Sedigas ha recordat que França ha passat de les 200 a les 700 en pocs anys i que, per tant, “tot i que semblin números inviables, l’experiència d’altres països ens demostra que sí que es pot”.
“El repte és tan important que cap tecnologia sobra i totes tenen el seu potencial”, ha manifestat el degà Narcís Armengol en el tancament de la jornada en la qual ha animat a l’impuls de nous projectes per escalar posicions i aconseguir el lideratge en, almenys, aquestes renovables.
