Sostre de vidre, terra enganxós, efecte tisora... Moltes de les descripcions que es fan servir quan es descriu la situació de desigualtat que encara viu la dona en el món laboral són més clares encara en el món de la ciència i la investigació i més evidents si ens concentrem en les disciplines STEM. I és que davant del 30% de dones que es matriculen als graus tècnics, es calcula que només el 8% de les càtedres universitàries estan en mans de dones en aquest àmbit.
A la Universitat Politècnica de Catalunya, per exemple, fa anys que el nombre de tesis llegides per gènere encaixa amb aquest 30% de dones que estudien alguna enginyeria, matemàtiques o arquitectura i el mateix 30% que es cursa un doctorat. Fa anys, almenys els darrers deu, que es mantenen aquestes xifres. En canvi, les dones en el personal docent i investigador (PDI) només representen el 25,21%; dels 3.030 membres del col·lectiu només hi ha 764 dones i 2.266 homes.
Per revertir-ho, la Universitat ha anat aplicant algunes mesures que comencen a veure els seus fruits. En declaracions a Fulls d’Enginyeria, en el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència, la vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat, Josefina Antonijuan destaca que aquest 8% de catedràtiques ha pujat lleugerament els darrers anys, fins un 13% precisament gràcies a algunes de les iniciatives que s’han engegat. Per exemple, s’han aplicat mesures compensatòries i reserves de places a dones en la promoció de les càtedres.
A més, també s’ha procurat que en el retorn de les baixes per maternitat – una de les situacions que més perjudica les investigadores- les dones puguin dedicar-se exclusivament un quadrimestre a la recerca i, d’aquesta manera, no perdre el ritme de publicació que sovint s’associa a aquesta etapa de la vida que les penalitzaria a l’hora de poder accedir, en un futur, a una plaça de catedràtica.
Precisament aquest és una de les preocupacions de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) a Catalunya, sobretot per l’efecte que ha pogut tenir la pandèmia en aquesta qüestió. La seva vicepresidenta, Sònia Estradé, Alerta que ja s’ha vist que des del 2020 “les dones han publicat menys i els homes, fins i tot més” perquè els efectes dels confinaments i les càrregues familiars han afectat de manera diferent homes i dones. Per Estradé, aquesta situació pot afectar les dones en els concursos futurs, ja que “les penalitzaran, si han publicat menys”.
Més científiques, menys tecnòlogues
Segons el darrer informe ‘Científicas en Cifras’ que publica el Ministeri de Ciència i Innovació, les dones ja suposen el 41% del personal investigador, una mitjana per sobre de l’europea, que es queda al 34%. També s’ha demostrat que hi ha més presència de dones al llarg de tota la carrera i fins i tot s’ha posat de manifest una “lleugera millora” en la presència de dones en els llocs de presa de decisió. El 2020, hi havia un 23% de dones als llocs de rector i un 50% al capdavant d’organismes públics d’investigació.
El mateix informe però, assenyala que un dels reptes pendents del sector és atraure el talent femení cap a la investigació especialment de l’enginyeria i la tecnologia. De fet, entre el 2015 i el 2019 s’ha detectat un descens “preocupant” d’investigadores en enginyeria i tecnologia. Només representen el 13% de les dones que es dediquen a la recerca, mentre que el 2015 eren prop del 20%. En homes, en canvi, la proporció ha augmentat.
Detectar les causes concretes D’aquesta pregunta és complicat perquè ja és un sector amb poca presència femenina. Així ho veu l’enginyera industrial Mireia Furriol, presidenta de la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur d’Enginyers Industrials de Catalunya que veu que a aquest factor se li suma la percepció “de la dificultat i la baixa remuneració de la investigació. Tot i això, Furriol assenyala que hi ha causes comunes, com pot ser la falta de referents femenins i per això advoca per visibilitzar dones investigadores i tecnòlogues. “Els referents tenen un gran impacte en les aspiracions professionals perquè ningú vol ser allò que no sap que existeix”, assegura.
En aquesta línia, també creu que cal mostrar la contribució social que la ciència i la tecnologia fan a la societat perquè considera que “la creativitat i l’impacte positiu d’aquestes disciplines mourà més nenes i dones cap a aquestes àrees”. Per això, recorda, hi ha disciplines relacionades amb el disseny industrial, la salut o l a medicina que són una excepció i compten amb una elevada presència femenina.
En aquesta línia. Furriol fa èmfasi a la Les “limitacions” que suposen els “abundants rols i estereotips de gènere”. “El talent no té gènere i progressar en aquestes àrees és molt més ric que la imatge limitada que sovint se n’assumeix”, alerta. Que algunes professions tècniques, com l’enginyeria informàtica es relacioni amb persones “insensibles, de caràcter fort, frikis i de tendència solitària no afavoreix l’elecció d’aquest tipus d’estudis. És un punt que comparteix la vicerectora Antonijuan, i posa d’exemple, la situació de la Facultat d’Informàtica. On el grau d’Enginyeria Informàtica fa anys que està estancat amb un 13% de noies i en canvi, els nous graus en Intel·ligència Artificial, Ciència i Enginyeria de Dades o Bioinformàtica s’ha arribat al 40%. “Són estudis que no disten tant”, assenyala Antonijuan, que afegeix que “si que sembla que els estereotips marquen la vocació”.
Optimisme i reivindicació
Que hi hagi algunes dades que millorin i que s’hagin anat adoptant mesures que possibiliten aquest canvi fa veure amb certa esperança la situació en el sector. Per exemple, Estradé destaca que la proposta de l’AMIT adoptada per l’ANECA de situar dos investigadors principals al capdavant dels articles i projectes està donant bon resultat. També valora les iniciatives que s’estan començant a implantar des del Departament d’Igualtat i Feminismes. “estem contentes perquè sembla que hi ha un canvi de voluntat política”,
La vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat de la UPC, Josefina Antonijuan reconeix que les mesures tenen efecte però recorda que és un problema ·”transversal” i que hi ha aspectes, com ara de corresponsabilitat, que s’han de solucionar a tota la societat i no només a la universitat. Mireia Furriol fa una crida a eliminar totes les “creences limitants i els biaixos” que afecten l’accés femení a aquestes àrees i és clara: “ Com a societat no ens podem permetre perdre el talent de més de la meitat de la població. Sense el millor talent i sense la riquesa de la diversitat del talent no construirem el millor futur per a tots”.
