La sequera i les restriccions d’aigua que s’han hagut de prendre aquest any excepcional ha posat sobre la taula altra vegada la dessalinització de l’aigua de mar, com una tecnologia capaç de ser part de la solució del problema que, segons molts experts, serà cada vegada més freqüent. Catalunya té la sort d’haver estat pionera en aquesta tècnica, malgrat no es conegui suficient, gràcies principalment a enginyers industrials que hi van apostar. Fem una mica d’història.
La dessalinització industrial de l’aigua de mar va començar fa una mica mes de mig segle amb la disruptiva tecnologia de la vapor compressió a temperatura ambient a l’empresa d’Israel IDE (Israel Desalination Engineering Ltd.) de Tel Aviv: a temperatura ambient (corrosió mínima) el compressor patentat per els seus enginyers (Zarchin Process) creava el buit suficient per evaporar l’aigua de mar, que una vegada comprimit aquest vapor i aprofitant el calor latent, en un cicle repetitiu, convertia l’aigua marina en pura, necessitant tan sols electricitat.
La vapor compressió va ser la tecnologia innovadora que va permetre a Israel revolucionar la seva agricultura en el desert i ajudar a desenvolupar economies i necessitats a zones amb problemes de disponibilitat d’aigua potable.
L’enginyer industrial català, Octavi Soler Goday, amb especialitat química, encara com estudiant de l’últim curs, va viatjar a Tel Aviv i va proposar a IDE - que aleshores començava la fabricació industrial dels seus equips- la instal·lació de una planta de dessalinització a Catalunya, concretament a la Costa Brava Nord, a Cadaqués). Era el moment en que el turisme començava amb força, no hi havia hotels i a molts bon llocs no hi arribava l’aigua potable municipal. L’hotel Rocamar es va deixar convèncer i va donar l’oportunitat que la primera planta industrial de dessalinització d’aigua de mar del continent europeu s’instal·lés a Catalunya. Els que hi van (vam) participar, vam tenir la consciència de la transcendència d’aquest fet, fins ara, i em sembla que soc l’únic que ho puc explicar amb la responsabilitat que això comporta.
Les instal·lacions de vapor compressió a temperatura ambient, fruit del viatge a Israel, han arribat a més de 70 plantes (la majoria a les Canàries). En són un exemple, el 1973 a Formentera, o altres instal·lacions de subministrament d’aigua municipal (com el de Lanzarote) i el de la piscifactoria a l’illa de La Graciosa, que va obligar a utilitzar una llanxa de desembarcament de la Marina per transportar la planta degut al poc calat del port, i plantes a la costa mediterrània amb la participació de les empreses més importants de construcció d’obra pública que concursaven.
La vapor vompressió a temperatura ambient va ser l’única tecnologia de referència fins que fa uns 30 anys la fabricació de les membranes d’osmosi inversa, que permeten dessalar amb més eficiència energètica, va substituir a la vapor compressió.
