Un any i mig després de l’inici de la pandèmia i només nou mesos després de l’inici de la campanya de vacunació en residències, Catalunya té 5.762.508 persones amb la pauta completa de la vacuna contra la COVID-19. 5.912.791 persones porten com a mínim una dosi, i 5.058.843 ja en porten dues. 60.059 ja van per la tercera, la de reforç. Són dades que fa un any eren inimaginables i que, si es té en compte que ja suposa més del 70 % de la població, han permès començar a canviar el rumb de la pandèmia.
Sens dubte, l’aposta pels anomenats vacunòdroms ha estat la solució que ha fet possible gestionar vacunes, ciutadans i professionals amb l’agilitat necessària que requeria el moment. Un dels centres de vacunació massiva més grans i representatius, i encara en marxa, és el que es va instal·lar a la Fira de Barcelona. Allà, l’equip que normalment organitzar congressos i salons, ha aconseguit inocular fins a 13.000 dosis en un sol dia. Com? Doncs amb la previsió, l’organització i la coordinació de tots els agents implicats i, l’entusiasme dels professionals sanitaris involucrats.
Els escenaris
El primer pas però, per organitzar tot aquest procés va ser decidir si era necessari aquest punt de vacunació massiva. Fira de Barcelona va treballar colze a colze amb Essentia Health Management , una consultora en l’àmbit de la salut i el mateix CatSalut i van valorar diferents escenaris possibles. En una entrevista als Fulls d’Enginyeria arran de la jornada ‘Disseny del procés de vacunació massiva a Catalunya’, organitzada per la Comissió d’Enginyeria de la Salut d’Enginyers Industrials de Catalunya, Anna Ochoa, d’Essentia Health Management , ha explicat que es van valorar que hi havia nivells que començaven per les persones vulnerables i els personal essencial. Quan el procés arribava a la població en general es van dissenyar diferents escenaris en funció del número de dosis que arribaven. Es va calcular que l’Atenció Primària podia assumir el mateix volum de vacunes que durant la campanya de la grip, és a dir, entre 180.000 i 200.000 dosis a la setmana. Si n’arribaven més i es podia disposar de fins a 400.000 dosis a la setmana, ja es “justificaven” els punts de vacunació massiva. I així va ser. L’esforç, explica Ochoa, es va posar en dissenyar un model a Barcelona – que concentra la major part de la població- però que fos “escalable” a altres àrees sanitàries on haguessin de pensar operatives similars.
Segons l’enginyer químic Jordi Estruga, que dirigeix l’equip d’Operacions de Fira de Barcelona, la clau de l’èxit va ser analitzar amb deteniment tot el procés per poder estudiar els possibles “colls d’ampolla” i garantir la sincronització de cada pas. Així, per exemple, van comprovar que per a les admissions, és a dir, per atendre la persona i passar la targeta sanitària per al registre de la vacuna, el personal d’administració podia trigar uns 30 segons. En canvi, des que la persona entrava a la línia de vacunació fins que sortia del box i entrava el següent, el procés durava 100 segons; Estruga ho compara amb el ritme que té una “cinta transportadora”. Amb aquestes dades a la mà, es va calcular una ràtio d’1 infermer per cada quatre administratius.
Així, van arribar a poder posar 1.000 vacunes diàries i, amb els diferents torns establerts, assolir la xifra de 13.000 vacunes en un sol dia. Estruga recalca que per Fira de Barcelona no és extraordinari gestionar el pas per les instal·lacions de 13.000 persones perquè organitzen congressos i salons “d’aquestes magnituds”, com poden ser el Mobile World Congress. Però la diferència, recalca Estruga, és que en aquest cas són certàmens que duren uns dies concrets i no projectes a llarg termini. Aquest fet, que fos a sis mesos vista, i el fet que fos una qüestió sanitària i, per tant, “més sensible” canviava la manera de treballar però, alhora, els va permetre modificar resultats. Així, per exemple, van començar amb 1.000 dosis diàries i setmanes després van arribar a un punt d’estabilització amb 6.000. Mica en mica es van acostar a les 13.000, cosa que suposava més de 100.000 dosis a la setmana.
A més, concentrar tota la vacunació en un sol espai, explica Ochoa, també comportava certs avantatges i pocs inconvenients, perquè es pot fer “economia d’escala” i amb menys transports, de material o de personal, fas la mateixa feina. A més, diu Ochoa, tot i que potser hi va haver persones que van preferir anar-se a vacunar al CAP més proper, Fira de Barcelona era un lloc cèntric i ben connectat que va satisfer les necessitats de molta altra població.
El disseny d’espais
Per pensar com havien de col·locar-se els diferents box al pavelló, Estruga explica que es va apostar per el disseny de mòduls en un “pis mostra” conjuntament amb els responsables assistencials i els d’organització per poder fer “compatibles” les necessitats dels dos agents. La dicotomia que se’ls presentava era escollir entre espais més petits i que, per tant, n’hi poguessin haver més per assistir a més gent, o espais més amples, on es treballés més còmodament. Estruga reconeix que des de la seva àrea són qüestions que es treballen com “una fàbrica” que xoca amb la concepció que en tenen des del sector sanitari, però conclou que es van poder casar la velocitat, el flux i l’atenció sanitària.
Infermeria i tecnologia
A banda de fluxos i processos, la vacunació massiva ha tingut una peca imprescindible: els professionals sanitaris. Sílvia Roura, gerent adjunta de CAPSBE, el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Eixample, reconeix que el que més els ha sorprès ha estat la resposta de metges i infermeres. Roura va organitzar el personal als centres de vacunació de Sant Isidor i del Camp Nou, i explica que a l’hora de fer la crida de voluntaris, retribuïts però que havien d’oferir el seu temps lliure, no esperaven una bona resposta i, en canvi, s’hi va apuntar tothom. “Entusiasmats i col·laboradors”. Així es com defineix l’estat de tots aquests professionals davant un procés que els va enganxar “molt cansats”. Roura creu que el fet de veure la vacunació com “la llum” que calia per afrontar la pandèmia va propiciar aquesta dedicació.
Durant aquests mesos, doncs, molts professionals han duplicat les seves jornades sense cap repercussió per la qual cosa era imprescindible poder quadrar els horaris laborals. Es treballava, explica Roura, amb una plantilla que s’anava omplint en funció de la disponibilitat i de les necessitats i, al final, es va acabar treballant amb un grup de xat. Roura assegura que en general, els professionals que s’hi han dedicat estan satisfets i la població, agraïda. De fet, com anècdota, explica que sovint els portaven esmorzar, o gelats a l’estiu.
Roura també explica una evolució al llarg de tot el procés, pel que fa a la tecnologia. Tot i que va començar amb un sistema de registre “molt dificultós” es va poder anar solucionant i al final “amb dos clics” tenien el registre de la vacuna fet, una millora que va arribar quan va començar a créixer el ritme de vacunació. Per això, van començar amb un volum de 600 pacients per torn i van anar augmentant .
L’exemple de l’Hospital Fira
Fira de Barcelona, el CatSalut i Essentia Health Management no partien de zero al moment de dissenyar tot aquest operatiu, ja que un any abans, el març del 2020, van tirar endavant en el mateix espai, la instal·lació de l’hospital Fira, una infraestructura temporal per alleugerir de càrrega assistencial els grans hospitals del país. En aquell moment, explica Anna Ochoa, es va poder tirar endavant amb només sis dies i, quan va arribar l’hora de pensar en la vacunació, es van seguir procediments similars.
Aprenentatges i curiositats
Com en tot procés, dissenyar les vacunacions massives també ha portat aprenentatges i s’han donat situacions curioses gràcies a l’enginy de tots els implicats. Per exemple, un dels objectius de tot el procés era evitar es cues i amb el càlcul de tots els temps va ser possible perquè no calia parar de caminar fins portar ja la vacuna posada. Ara bé, tant Ochoa com Estruga expliquen que quan va ser el torn de les persones entre 60 i 70 anys, se’n produïen perquè molts d’ells arribaven amb molt temps d’antel·lació, no previst en el procés. En canvi, aquestes cues, sobretot a primera hora, van desaparèixer quan la franja d’edat es va reduir a 55. I curiosament, el problema que van trobar-se quan es van començar a vacunar els ciutadans d’entre 30 i 40 anys, va ser la manca d’aparcaments per a les motos, cosa que van haver de solucionar habilitant nous espais en col·laboració amb la Guàrdia Urbana.
Fa algunes setmanes que s’han començat a tancar alguns centres de vacunació massiva i els seus responsables també fan balanç. Ochoa reconeix que el més gran que s’endú és que “en moments de crisi, tothom s’arremanga”. Destaca que tant per l’Hospital Fira com per les vacunacions, el nivell de col·laboració era molt gran. Estruga reconeix que gestionar un procés més llarg els ha permès “optimitzar-lo” i anar-lo millorant setmana rere setmana. Roura conclou que els professionals sempre estan “preparats per a tot” i que permeten que “el sistema estigui preparat” per donar una bona resposta davant de situacions així.
