Està mal vista la química? Què en diu l’opinió pública? Qui la fa aquesta opinió pública? Aquestes són algunes de les preguntes que l’enginyer industrial Manuel Guerris ha volgut esbrinar amb la seva tesi doctoral. Per fer-ho, s’ha centrat amb la xarxa social Twitter i 256.833 tweets recollits entre l'1 de gener de 2015 i el 30 de juny de 2015. Contenien les paraules "chemistry", "chemical" o "chem", i es van depurar, a través de fins aconseguir 50 725 tweets amb informació textual en anglès.
Una de les primeres conclusions, segons Guerris, és que es ha trobat que hi havia una imatge pública de la química a Twitter que, fins aleshores, no se sabia. I a més, especifica l’enginyer, que és una imatge focalitzada a l’activitat humana, és a dir, del procés industrial i de l’entorn educatiu. Però l’anàlisi del contingut ha anat més enllà i ha comprovat que la imatge té a veure amb l’activitat humana però sempre que es parla de productes químics es fa amb una connotació negativa i, en canvi, quan es tracta de ciència, se’n parla amb positiu. En anglès, chemical, té un sentit negatiu, mentre que chemistry, el té positiu. Això, diu Guerris, són inicis de ‘quimiofòbia’, és a dir, una por irracional a la química que es posa de manifest amb piulades positives quan es parla de productes ‘chemical free’.
L’anàlisi dels missatges també ha posat de manifest que justament, les empreses i societats científiques relacionades amb la química són les que menys actives eren a la xarxa, un fet que ho justifica assumint que els professionals de la química no són bon comunicadors. “Aquestes societats haurien de fer més feina de promocionar la química a Twitter”, assegura Guerris en declaracions a Fulls d’Enginyeria.
Per Guerris també cal fer feina en l’entorn educatiu. Reconeix que la química és una ciència complexa però alerta que cal no “esbiaixar” cap informació en l’educació dels infants cap als moviments de sostenibilitat i ecologisme. “Cal explicar tota la pel·lícula”, demana Guerris, perquè genera impacte en la percepció dels alumnes i dels futurs possibles químics.
“La química ho és tot”
Guerris ha explicat el contingut de la seva tesi aquest dijous en una jornada organitzada per la Comissió d’Indústria Química d’Enginyers Industrials de Catalunya i AIQS Alumni sobre la imatge d’aquest sector i la seva comunicació. Maria Mas, directora gerent de l’AEQT ha afegit que, en uns estudis de percepció elaborats per l’associació després de l’accident d’IQOXE i de la pandèmia, un 36% de les persones preguntaves creia que el sector no complica la llei, però que en canvi, se’ls reconeix com a activitat essencial.
Per això, Mas creu que cal millorar en comunicació, sobretot perquè “la química és tot”. La directora gerent de l’AEQT també ha destacat que el sector està fent un esforç per millorar i aconseguir que l’impacte sigui menor, però ha alertat que “l’impacte zero no existeix, la realitat és així”. El professor emèrit de l’IQS Albert Florensa, ha defensat que els enginyers posen tots els mitjans per aconseguir un objectiu i per aconseguir una millor comunicació en tot això, aposta per incorporar qüestions de tipus humanístic a la formació dels enginyers. "Sempre que la tecnologia en dona quelcom ens pren també alguna cosa. Cal que els enginyers es preguntin per la finalitat del que fan i comptin amb formació en branques socials i humanístiques", ha conclòs, el professor.
El principal temor, la salut
Mas reconeix que l’efecte sobre la salut és un dels punts que l’entorn valora més malament del sector químic, sobretot arran de la creixent preocupació per la contaminació atmosfèrica. Per això, creu que s’han de continuar fent estudis i destinant recursos tècnics i científics per analitzar-ho. Lamenta però, que hi ha una desconfiança entre la població, sobre aquestes recollides de dades i per això “costa molt que sigui creïble”.
Manel Castaño, tinent d’alcalde i conseller d’Educació, Ocupació, Desenvolupament Econòmic i Memòria Històrica de l'Ajuntament de Tarragona, ha explicat que l’Ajuntament ja ha començat a treballar en un estudi per a la qualitat de l’aire a la zona propera a la petroquímica. Justifica la preocupació de la població perquè la indústria química és “molt propera” a Tarragona però reconeix que genera un impacte molt positiu a la zona, sobretot pel pes econòmic, prop del 30% de l’economia tarragonina, i en llocs directes de feina. Per Castaño, al llarg dels seixanta anys de química a Tarragona s’ha construït un relat ciutadà “de perillositat” amb informacions esbiaixades que, per exemple, l’accident del 2020 no hi ha ajudat. Per això, ha reconegut l'esforç d'aquestes empreses i l'AEQT per millorar-ho encara més.
En aquest sentit, el professor emèrit de l’IQS, Albert Florensa, ha recordat el principi de precaució que implica que, si les conseqüències són més grans, la prudència també ho ha de ser. Tanmateix, Castaño creu que aquest mateix accident ha servit per propiciar canvis importants en els estàndards de seguretat i, també, en comunicació.
