Aficionada als Meccano des de petita. Amb ganes de muntar coses i utilitzar peces, cargols i tornavisos. Filla i neboda d’enginyers i enginyeres. Amb una germana a l’IQS. Amb aquest perfil, Mireia Molins Colomer està a punt d’acabar el Grau en Tecnologies Industrials a l’Institut Químic de Sarrià. El va escollir perquè li va semblar que li obriria més portes tant a l’hora de fer el màster com a l’hora de treballar. Encara no està en aquest punt però ja veu que és així, perquè hi va entrar amb molta afició, també, als avions, i amb un interès particular per les granges. De fet, s’havia plantejat fer veterinària però al final li va motivar més la implicació que podia tenir-hi des d’un punt de vista de l’enginyeria.
En canvi, ara, a punt de treure’s el títol, comença a definir una trajectòria cap al sector biomèdic. De fet, el seu treball de Final de grau (TFG) se centra en la combinació de dues silicones per aconseguir imprimir en 3D òrgans humans, en el seu cas, ronyons, per a practicar les operacions. Són, doncs, models mèdics per planificació quirúrgica (medical phantoms, en anglès)
En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Molins explica que, utilitzant programes com trimatic o 3D slicer s’aconsegueix passar de les imatges preses en les ressonàncies a models en 3D com per exemple en fitxers stl, que es poden imprimir, en aquest cas, amb una impressora bioplotter. Ha decidit treballar aquesta línia perquè l’estiu passat, quan tot just acabava 3r, va fer el pràcticum treballant en el projecte de placenta artificial que desenvolupa BCNatal. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Molins reconeix que li era un àmbit “desconegut” i que s’hi ha volgut endinsar. Orgullosa, pot mostrar ja els primers models.
De cara al curs vinent, Molins té clar que cursarà el màster, també en Enginyeria Industrial, i ho farà amb l’especialitat de mecànica perquè hi fan molt disseny 3D que és un dels àmbits que més li agrada. I treballarà, per tant, amb SolidWorks, la aplicació de disseny assistit per ordinador de modelatge sòlid. No tindrà, però, cap problema per adquirir-ho perquè Molins ha estat la primera estudiant en aconseguir el SolidWorksProfessional (CSWP), el certificat professional que acredita que l’alumne domina les eines intel·ligents del disseny. Molins va aprendre’n sobretot en una assignatura optativa d’Enginyeria Assistida per Ordinador amb el professor Andrés Garcia Granada, on van produir un retrovisor de cotxe. Aquesta acreditació, diu, li ha de poder obrir portes a l’hora de buscar feina tot i que ara per ara, no és la seva prioritat ja que vol cursar el màster l’any vinent.
“He gaudit molt la carrera”
Tot i la dificultat dels estudis, Molins reconeix que Enginyeria Industrial li ha agradat. “He gaudit molt la carrera”, explica, “sobretot perquè hi ha molta part pràctica i moltes hores de laboratori”. Veu que en general, es considera un grau “molt difícil” però creu que el secret està en que t’agradin les matèries relacionades com ara les matemàtiques o la física. Malgrat tenir molts més companys que companyes – de fet, diu que aquest semestre només són cinc noies a classe- no se li ha fet gens estrany i anima a totes les que, com ella, veuen que els agrada aquest món, que no dubtin. Celebra, també, que cada vegada hi hagi més noies, també a l’IQS.
De cara al futur, Molins preveu, a curt termini, acabar els estudis i fer alguna estada a l’estranger. Ja pel TFG havia previst anar a Michigan però al final li ha resultat impossible. Confia que, amb el mateix tema – la impressió de models mèdics en 3D-. I més endavant, encara no ho té gens clar. “Soc indecisa”, diu. Però té clar que no vol una feina monòtona i que li agrada en disseny “per anar canviant les coses”.
