Estimada consellera de Feminismes...

Tenir, per primer cop a la història, una conselleria d’Igualtat i Feminismes ja és, per sí mateix, una bona notícia per al país. Plena de reptes i responsabilitats, però una bona notícia. És cert que el feminisme i el treball per la igualtat haurien d’impregnar tota l’acció de govern de forma transversal, però la creació d’una conselleria específica també és una declaració d’intencions. I confiem que no permetrà que quedi en això, que exigirà poder de decisió i recursos i que evitarà que tot sigui un d’aquells ‘cops d’efecte’ que tan agraden als polítics.

Aquesta carta, doncs, vol ser una felicitació però, alhora, un recordatori d’algunes realitats del món de l’empresa o del sector TIC, als quals pertanyo, que és urgent canviar. No voldria fer un llistat de greuges perquè vostè coneix millor que ningú les dades de la desigualtat home-dona en aquest país. Només li recordaré, per exemple, que la xifra de dones en posicions directives encara és de només el 30 %. I que en els consells d’administració de les empreses de l’IBEX hi ha més de 400 consellers per 139 conselleres. O que de les 35 empreses que hi figuren, només 3 tenen com a màxim dirigent una dona.

La desigualtat també és evident si mirem la taxa d’ocupació (la de les dones és del 48,4 %, 8,8 punts menys que la dels homes), o la de l’atur, que s’enfila al 1 5% en el cas d’elles i al 12,9 % en el cas d’ells o la bretxa salarial: del 22 %. Però m’agradaria posar el focus en el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que es considera clau per al futur de l’economia i que demanda amb urgència nous professionals. A les TIC, només el 30 % dels treballadors i només el 19 % dels emprenedors som dones. Si realment és un sector clau per al nostre futur, ens podem permetre aquestes xifres? Potser sí que, en els darrers anys, les dades han anat millorant. I és evident que des del departament de Polítiques Digitals, per exemple, hi ha hagut un esforç important per millorar-les. Però el canvi és massa lent. I ens obliga a veure, impotents, com creix una nova economia digital mentre ens fem una pregunta que vostè mateixa ha formulat molts cops: ‘on son les dones’? 

De fet, si mirem quantes joves trien carreres com Informàtica o Enginyeria, les xifres ni tan sols milloren lentament, sinó que empitjoren. Mentrestant, però, el mercat laboral reclama més analistes de Big Data, més especialistes en ciberseguretat o més experts en Intel·ligència Artificial i no els troba. Necessitem per tant, més enginyeres, informàtiques i matemàtiques, entre altres, que liderin aquesta revolució digital.

Aquesta carta, però, no és només per reclamar-li solucions. També és per recordar-li que no està sola. En el món de l’empresa i en el sector TIC som moltes, i confio que molts, les que ja treballem per promoure-hi el lideratge femení i la igualtat. A Fibracat, amb tota la humilitat, ho intentem fer amb un canal propi de televisió que dedica bona part de la programació a donar a conèixer referents femenins que poden despertar futures vocacions. Però hi ha moltes altres iniciatives, des del sector privat, en la mateixa direcció. I, a més, estem totalment obertes a col·laborar amb l’administració per fer avançar el país cap a la igualtat, perquè som molt conscients que aquesta batalla té molts fronts i només es guanyarà si ens hi comprometem tots. Seiem, busquem complicitats, establim aliances i unim esforços. Siguem valentes i posem, entre totes, les bases d’una Catalunya feminista. I fem-ho ara.