El que deixa de bo la COP26

De la COP26 se n’han fet moltes lectures i en la major part dels casos, pessimistes. La major part de mitjans de comunicació destacaven fa unes setmanes les absències a la cimera i les dificultats per arribar a acords, posant en dubte així, els compromisos dels països en la lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, una de les veus més autoritzades en canvi climàtic i en el seguiment dels acords dels COP, Elvira Carles, ho veu d’una manera diferent i és molt positiva a l’hora de valorar els acords de la trobada. I així ho ha exposat aquesta setmana en una jornada organitzada per la Comissió d’Economia Circular i Canvi Climàtic d’Enginyers Industrials de Catalunya amb el suport de les Comissions d’Energia i Indústria Química. “No és veritat que hagi estat un desastre”, diu Carles i afegeix: “potser el resultat no és tan ambiciós com alguns voldríem, però anem en la direcció correcta i junts”.

En declaracions a Fulls d’Enginyeria, la directora de la Fundació Empresa i Clima ha destacat que a Glasgow s’han aconseguit tancar tots els documents que venien “oberts” de París i per tant, assolir el que considera “un pacte climàtic equilibrat” que defensa ”interessos i contradiccions” amb la voluntat política. Per Carles, aquests documents són importants perquè posen sobre la taula els “programes” a implementar. Destaca també que no hi ha hagut països en discòrdia i que s’ha augmentat “l’ambició” en aspectes clau com són la reducció d’emissions i l’augment del finançament.

Però quins són els punts que Carles destaca per sobre de tot dels acords presos a la COP26 i que fan d’aquesta cimera, una nova oportunitat per lluitar contra l’escalfament global?

- Acord per abandonar el carbó

A Glasgow, 40 països han acordat abandonar l’ús del carbó, entre ells Polònia, Vietnam o Xile. La resta, s’han compromès  a accelerar l’eliminació progressiva del seu ús. En aquest sentit, l’acord va trobar l’oposició dels països més dependents d’aquesta font d’energia, com l’Índia, tercer emissor de CO2, i tercer consumidor de carbó. Per això, per Carles és important perquè és la primera vegada que aquest tema, que s’havia parlat “entre passadissos” assoleix un acord internacional. Reconeix que no desapareixeran les centrals tèrmiques de carbó perquè es deixaran funcionar les que tecnològicament siguin “modernes” i tinguin sistemes de captació i emmagatzematge de CO2, però tot i això, ho veu un pas més per aconseguir la descarbonització del planeta. En aquest sentit Carles creu que el president de la COP26 va ser “valent” d’incloure aquest tema en el document final malgrat que, per poder-lo signar, es van acabar rebaixant expectatives.

- Cap a la fidels combustibles fòssils

En una mateixa línia, Carles destaca que s’ha acordat l’eliminació dels subsidis per a combustibles fòssils que, malgrat l’oposició d’alguns estats com Aràbia Saudí, s’ha inclòs també en el document final. En paral·lel, 11 països (entre els quals Irlanda, França, Dinamarca i Costa Rica)  han creat l’aliança BOGA, la primera que busca fixar una data per a la fi de l’explotació i l’extracció del petroli i el gas a nivell nacional. A més a més, més de cent governs nacionals, a més d’estats, ciutats i grans empreses, han acordat deixar de vendre motors de combustió interna el 2035.

- Reducció del metà

La COP26 ha parlat per primera vegada del metà. Per Carles, és important perquè mai no es posava “per escrit” i aquesta vegada més de 100 països, entre els quals EUA i Europa, han aconseguit acordar que pel 2030 s’hauran de reduir un 45% i arribar al 100% a meitat de segle. Són, en paraules de Carles “deures molt importants” perquè sempre s’ha abordat el CO2 però el metà és un gas generat en molts processos i encara més “nociu”.

- Desforestació

120 països, que representen el 90% dels boscos del món s’han compromès a revertir la desforestació per l’any 2030.

- Canvi en les nuclears

L’energia nuclear que sempre ha generat divisió també ha estat protagonista d’un dels acords de Glasgow. No se’n construiran de noves tal i com es coneixen ara però si que es podrà apostar per centrals nuclears de petit format que necessitin menys aigua. Carles explica que aquestes “microcentrals” poden començar a entrar en funcionament a França d’aquí a menys de dos anys i recorda que la primera pota del mix energètic han de ser les renovables però la segona, les nuclears, que no generen emissions.

- Rutes sense emissions

Glasgow també ha donat impuls a Clydebank, una iniciativa per donar suport a les rutes marítimes i de navegació sense emissions per crear “corredors marítims verds” pel 2025. 22 països, entre els quals Espanya, i 200 empreses del sector han acordat aposta per aquest model de ports. En aviació, es calcula que la demanda mundial de combustible ha de ser verd el 2030, ja sigui amb oli de cuina, oli de palma o residus sòlids, opcions que amb una química similar al querosè poden ser una opció per a vols no excessivament llars.

 “Ni canvi ni crisis, emergència climàtica”

Carles té clar que sense tots aquests compromisos fins i tot l’espècie humana podria estar en perill perquè si no s’actua, l’augment de la temperatura a final de segle XXI podria ser de 2,7 graus, mentre que les cadenes tròfiques comencen a patir canvis a partir dels dos graus i alerta que, a partir de cinc, també l’espècie humana estaria en perill. Per això, valora positivament que s’hagi volgut limitar aquest escalfament a 1,5 graus. En aquesta línia, destaca que els països s’han compromès a ser més ambiciosos i revisaran les contribucions nacionals el 2022 en comptes del 2025 com estava previst a París. Es té en compte, doncs, per Carles, la “urgència” de la situació (i aquest és, de fet, un dels vuit punts amb què s’ha tancat Glasgow) i així, és guanyen tres anys. “No tenim canvi climàtic ni crisis climàtica, tenim emergència climàtica", conclou l’experta.