Si no protegim el coneixement innovador, estem regalant els nostres esforços

La protecció dels actius intangibles d’una empresa, una institució o un emprenedor mitjançant els instruments de propietat intel·lectual i industrial hauria de ser un dels eixos estratègics en la gestió empresarial.

Els recursos i esforços dedicats a fer recerca, a desenvolupament aplicat, o a innovació (R+D+I) sovint queden desprotegits en front d’aquells que fent enginyeria inversa o espionatge industrial utilitzen els coneixements d’altres per desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes o serveis per fer la competència, però amb uns costos de desenvolupament substancialment inferiors.

Tanmateix hi ha diversos instruments que permeten protegir-nos i defensar-nos d’aquells que volen copiar allò que tant ens ha costat. Instruments com les patents, els models d’utilitat, els dissenys industrials, les marques, el secret industrial, el copyright,...

Si fem una revisió d’algunes de les dades disponibles d’utilització d’aquets instruments en l’àmbit europeu o nacional ens trobem amb dades que ens haurien de fer reflexionar.

L'any 2021 es van fer 197.218 sol·licituds de marca comunitària, marca que té vigència simultània en tots els països de la Unió Europea i que es fa a la Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO). El 2021 la Xina va ser el país líder amb 34.377 sol·licituds, mentre que Espanya assolia la cinquena posició amb 11.239. Aquesta dada contrasta amb les 51.585 sol·licituds de marca nacional fetes davant la Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) on Catalunya va assolir la segona posició amb 8.531 després de la Comunitat de Madrid amb 11.822.

Pel que fa als dissenys industrials s’ha establert una tendència negativa els darrers anys que mostra com el 2021 a tot l’Estat només es van fer 1.329 sol·licituds. Catalunya va quedar en tercera posició amb 217; darrera de la Comunitat de Madrid amb 263, i la Comunitat Valenciana amb 220.

En els models d’utilitat nacional, la tendència en tot l'Estat torna a ser negativa amb només 3.059 sol·licituds (una caiguda interanual del -10%). En aquest àmbit Catalunya manté el seu històric lideratge amb 469 sol·licituds, però amb una caiguda del -20%, seguida per la Comunitat Valenciana amb 453.

Pel que fa a patents europees l'any 2021 es van fer 188.600 sol·licituds davant la Oficina Europea de Patents (EPO). Essent el país amb més sol·licituds els Estats Units amb 46.533 seguit per Alemanya amb 25.969. Espanya se situava en la dissetena posició, amb 1.954 (un creixement interanual del 9%) i Catalunya mantenia el lideratge dins l’Estat amb 653 (un creixement del 17%).

Si observem les dades per organitzacions el lideratge en patents europees correspon a la xinesa Huawei amb 3.544 sol·licituds, seguida per la coreana Samsung amb 3.429. I la primera europea en la quarta posició va ser la sueca Ericsson amb 1.884. La primera organització espanyola és el CSIC amb... 85 sol·licituds.

Si analitzem les dades de sol·licituds europees per milió d’habitants dels Quatre Motors d'Europa ens trobem que: Baden-Wuttenberg te una ràtio de 458,16, Auvergne-Rhone-Alps 159,23, Llombardia 154,99 i Catalunya 85,12.

És a dir, tenim un motor de quatre cilindres on sembla que un dels cilindres està gripat.

Les dades de patents nacionals de 2021 exposen que només es van fer 1.361 sol·licituds (una caiguda interanual del -1%). En aquest àmbit el lideratge es de la Comunitat de Madrid amb 269 sol·licituds, seguida per la Comunitat Valenciana amb 239 i en tercera posició Catalunya amb 171.

Finalment una darrera dada, en aquest cas de 2020 perquè encara no s’ha publicat la de 2021. L’empresa valenciana Cecotec va ser la organització líder en patents nacionals amb 65 sol·licituds. El més significatiu es que des que hi ha aquestes dades (2000) cap empresa amb seu a Catalunya ha liderat la llista d’organitzacions, ni ha arribat a 65. La que més n’ha fet va ser, l’any 2017, SEAT amb 27.

Amb aquestes dades és evident que hi ha molt camí per recórrer fins assolir la posició que el potencial econòmic i innovador del país es mereix.

I per començar aquest camí una de les coses que s’hauria de fer és introduir en el plans educatius de secundària, batxillerat, cicles i universitaris un mòdul on s’expliquin a tot l’alumnat els conceptes bàsics de la propietat intel·lectual i industrial. Per tal que sobre el coneixements i els intangibles que desenvolupin al llarg de la seva vida, puguin decidir si els volen protegir en front dels espavilats que es volen aprofitar del seu esforç.

En paral·lel s’hauria d’incentivar i impulsar que les organitzacions innovadores desenvolupin una gestió estratègica de la seva propietat intel·lectual i industrial. I especialment els professionals de l’enginyeria en qualsevol de les seves posicions haurien de ser conscients de la importància de protegir els seus intangibles de forma coordinada.

En els mercats del segle XXI els intangibles seran els elements diferencials per la competitivitat, sempre i quan estiguin protegits de la forma adient que permeti defensar-se de la competència deslleial.

Els Enginyers Industrials de Catalunya hauríem d’esdevenir el col·lectiu de referencia per impulsar-ho en el país. Especialment si tenim en compte que el Decret d’Atribucions de 1935 ens capacita per a la intervenció en matèries de propietat industrial. Posem-nos al capdavant en aquest tema en el nou Pacte Nacional per la Indústria.