Catalunya perd sobirania energètica malgrat l'auge de l’autoconsum

El 2021, Catalunya ha augmentat la dependència de recursos externs per a cobrir la demanda d’electricitat (nuclear, importacions, gas fòssil i coeneració) i només el 15,4% s’ha cobert amb recursos propis. Aquesta dada, el 2019 era del 19,2%. Amb la mirada al 2030, aquesta xifra podria ser pitjor segons les projeccions de l’Informe del 2021 de l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCat), presentat a Enginyers Industrials de Catalunya aquest dimarts.

De fet, es calcula que el 2030, el 94% de l’energia renovable que es farà servir a Catalunya es cobrirà amb importacions de fora de Catalunya. I és que actualment, s’ha sol·licitat autorització per evacuar a subestacions elèctriques ubicades a Catalunya per valor de 9.005,56 MW i d’aquesta potència, només el 14% es tramita a través del Govern. La resta es resol a través del Ministeri, a Madrid, perquè un 80,1% són projectes a l’Aragó i només el 5,9% dels projectes preveuen infraestructures de generació a Catalunya.

Per Víctor Cusí, president d’Eoliccat, creu que aquesta situació demostra que les barreres del nou decret llei impacten “poc” als grans promotors, que poden salvar les restriccions de Catalunya perquè perceben que la tramitació del Ministeri pot ser “més lleugera”. Per això, creu que no aplicar mesures urgents als projectes de 5 a 50 MW perjudica als projectes mitjans i suposa pèrdues pels municipis. De fet, han calculat que poder tirar endavant aquests projectes suposarien ingressos de 248 MEUR en impostos de construcció i 27  MEUR per altres impostos, mentre que es mobilitzarien 21 MEUR més pels propietaris dels terrenys en concepte de lloguer. Cusí alerta que “si no es capgira aquesta tendència, es dependrà de l’Aragó” i recorda que no s’ha posat en marxa ni un sol MW eòlic durant el 2021 tot i que hi ha cinc parcs eòlics en construcció.

Continua el ‘boom’ de l’autoconsum fotovoltaic

Segons l’OBERCat, el 2021 s’han posat en servei 12.776 noves instal·lacions solars fotovoltaiques d’autoconsum, amb una potència de 87,3 MW, un 72% més del que es va instal·lar el 2020. Tot i aquest increment, la capacitat en autoconsum solar fotovoltaic a Catalunya és de 212,1 MW que poden generar 275,7 GWh. Però això, només suposa un 0,6% de la demanda elèctrica actual que, aquest mateix 2021 s’ha cobert principalment (52%) amb energia nuclear. De fet, es calcula que els reactors nuclears han aportat set vegades més d’energia que la que ha aportat la hidràulica, gairebé nou vegades més electricitat que els parcs eòlics i més de 61 cops de l’energia solar fotovoltaica. Per això, s’alerta que sense un creixement de les renovables no es veu la possible substitució de la nuclear per les renovables quan es tanquin.

“Hem de ser conscients que no podem fer la transició energètica només amb autoconsum”, diu Daniel Pérez, vocal de la Unió Espanyola Fotovoltacia Catalunya (UNEF). Per això, demana complementar aquest autoconsum amb “instal·lacions sobre terreny”.

Col·lapse administratiu

L’autoconsum s’ha promogut, a més de les ajudes, gràcies a l’agilització dels tràmits burocràtics previstos en el Decret Llei 24/2021 que ha substituït el 16/2019. Però tot i això, l’OBERCat, com ja va fer al seu moment la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb la presentació d’aquest informe sobre Transició Energètica a Catalunya, creu que hi ha “col·lapse administratiu” per desencallar projectes bloquejats des de fa deu anys. “Cal simplificar els procediments amb terminis més clars que es resolguin per silenci administratiu”, ha demanat Cusí. Des de l’Observatori s’espera el 2022 amb més optimisme, perquè ja s’estan desencallant els projectes que van sortir a informació pública el darrer trimestre de 2021 i es calcula que es donaran una setantena d’autoritzacions administratives. Tot i això, per revertir la situació Cusí només veu factible “accelerar els tràmits”.

Falta de personal i materials

Un estudi de FEGICAT, la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya, alerta que actualment fan falta 18.051 persones treballadores qualificades per cobrir les necessitats del sector, tant de mà d’obra qualificada com d’enginyers projectistes. El gerent de l’entitat, Raúl Rodríguez, compara aquesta xifra amb els afectats pel tancament de Nissan i pel tancament de Vandellós i Ascó, i assegura que ja hi ha projectes que s’estan aturant per falta de personal perquè les empreses “no donen a l’abast”. Alerta, també, que aquesta xifra creixerà de cara al 2030 fins a les 36.641 vacants per treballar en renovables i fins als 177.992 llocs de feina el 2050. Són xifres molt semblants a l’estudi elaborat per Enginyers Industrials de Catalunya.

Rodríguez recorda que no són llocs de treball només per instal·lar la potència necessària sinó que són permanents perquè la potència s’ha de mantenir. Recorda que el sector ofereix contractes indefinits amb salaris competitius (1.500 euros nets al mes amb 14 pagues en els rangs més baixos). Per això, creu que s’han de difondre l’oportunitat que genera aquest sector i impulsar cicles formatius de grau mig i superior en energia, aigua i electrificació. Rodríguez recorda que el 2021 es van inserir 683 persones al sector i que 676 eren homes, per la qual cosa demana també poder atraure dones en aquest àmbit. A més, veu que hi ha un desequilibri per cobrir l’oferta formativa sobretot en zones d’alta demanda com poden ser les Terres de l’Ebre o el Segrià.