Crisi energètica i avantatges de ser electrointesiu

Els mecanismes de suport a la indústria electrointensiva impliquen una reducció de la factura elèctrica del 80% dels peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució d’electricitat aplicables a cada moment. Aquesta subvenció per a la convocatoria de 2022 oscil.la en funciói de la tarifa. Per a una 6.1 TD se situa al voltant dels 8-10 € /MWh

El projecte de modificació del Reial Decret 1106/2020, pel que es regula l’Estatut dels Consumidors Electrointensius, inclourà novetats significatives per les properes convocatòries de compensació de peatges elèctrics. A més, permetrà incrementar de 600 a més de 1.000 empreses que podran beneficiar-se de les ajudes que estableix l’Estatut Electrointensiu discriminant en dos nivells de consumidor electrointensiu: sectors en risc significatiu i en risc.

Però, què és i què implica ser un consumidor electrointensiu?

La competitivitat dels sectors productius depèn d’una sèrie de factors com són la producció, les matèries primeres, els costos laborals, logístics fiscals, financers o energètics. Cada sector industrial està caracteritzat per una estructura de costos diferents i està condicionat a una determinada intensitat relacionada amb els mercats internacionals amb els que competeix.

Els consumidors electrointensius són aquelles empreses que necessiten consumir electricitat de manera ‘intensiva’ per a realitzar les seves activitats principals. Per la indústria electrointensiva, el cost de l’electricitat és un factor clau per al seu desenvolupament i per a la seva competitivitat en els mercats. És per aquest motiu que el 2021 es va crear l’Estatut Electrointensiu assignant a determinades empreses industrials un marc jurídic que proporciona seguretat i certesa.

Marc normatiu actual

La Comissió Europea reconeix la sensibilitat que tenen les indústries electrointensives a factors locals de preu. A les seves directrius recull la importància i l’impacte que té el cost del subministrament elèctric a la indústria electrointensiva, per la qual cosa molts dels països de la Unió Europea estan evolucionant cap a un model sensible al cost del subministrament elèctric en aquesta indústria, implantant una combinació de mesures que protegeixin la seva competitivitat en els components que formen la factura final del subministrament elèctric.

Aquesta consideració dels costos energètics per als consumidors industrials electrointensius en la Unió Europea es justifica encara més mentre no s’aconsegueixi un mercat interior efectiu d’electricitat que permeti preus únics i competitius en tot el territori de la Unió, mitjançant l’increment de les interconnexions i l’homogeneïtzació de les regles de mercat i la regulació, i mentre no s’avanci en un compromís real i ferm a nivell global de descarbonització.

El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 d’Espanya (PNIEC) inclou un objectiu d’instal·lació de nova generació elèctrica d’energia renovable, que exercirà a mitjà-llarg termini un efecte moderador sobre els preus del mercat majorista. La reducció dels preus al mercat majorista beneficiarà els consumidors al seu conjunt, però especialment els que el preu de l’energia (enfront altres components com els peatges o els càrrecs) suposa una proporció major a la factura elèctrica, com és el cas de les empreses electrointensives. En aquesta transició de l’actual sistema energètic a la massiva instal·lació de renovables prevista al PNIEC és necessari protegir aquest tipus de consumidor mitjançant el desenvolupament de mesures no energètiques que afectin la resta de factors de producció i que contribueixin a la millora de la competitivitat a nivell europeu i internacional.  

Aquest procés de transformació de la indústria s’ha d’alinear amb la transició ecològica i tecnològica establerta i aquesta categorització no deixa de ser un instrument de política industrial amb el qual el govern pretén el manteniment de l’ocupació i l’activitat industrial[1].

Posteriorment aquest objectiu va ser recollit posteriorment al Marc Estratègic d’Energia i Clima, presentat pel govern espanyol al Consell de Ministres del 22 de febrer de 2019, establint l’aprovació de l’Estatut dels Consumidors Electrointensius com una de les mesures d’acompanyament específic als sectors estratègics industrials previstes en l’Estratègia de Transició Justa.

Què és un consumidor electrointensiu? Requisits i obligacions

Els consumidors electroinstensius són aquelles empreses que necessiten consumir electricitat de manera ‘intensiva’ per fer les seves activitats principals. Les empreses certificades com electrointensives, segons l’establert a l’Estatut Electrointensiu podran accedir a determinades subvencions. Amb la reducció del 80% dels peatges de la factura elèctrica el 2022. També s’espera que, en un futur, aquestes empreses accedeixin a beneficis fiscals en els impostos sobre l’energia i a compensacions dels costos per emissions indirectes de gasos d’efecte hivernacle.

Quins requisits s’han de complir per ser consumidor electrointensiu?

Els requisits per a poder obtenir el certificat de consumidor electrointensiu són:

• consum superior a 1 GWh anual
• El 50% del consum d’energia s’ha d’haver produït en el període tarifari P6
• El quocient entre el consum anual i el valor afegit brut (VAB) ha de ser superior a 0,8 kWh/€
• El CNAE de la indústria ha d’estar inclosa en l’Annex I del RD 1106/2020

Un cop la indústria verifiqui el compliment dels requisits, haurà de complir amb les següents obligacions que principalment estan orientades a garantir l’eficiència energètica, la diversificació del risc econòmic i el compromís de mantenir l’activitat productiva i d’ocupació. En particular es concreten en els següents punts:

• Els consumidors hauran de proveir mensualment a REE el seu consum mensual amb un 75% de precisió.
• Sistema de gestió de l’energia ISO 50.001 en el termini màxim de dos anys des de l’obtenció del certificat de consumidor electrointensiu
• Tenir contractat com a mínim un 10% de l’energia mitjançant instruments d’electricitat d’origen renovable amb una durada mínima de cinc anys: PPA. Aquesta obligació s’haurà d’acreditar en el termini de tres anys des de l’obtenció de la certificació.
• El receptor haurà de mantenir l’activitat productiva durant com a mínim els tres anys següents a la recepció de l’ajuda, amb excepcions per a empreses en crisi.
• Realitzar les inversions com a mínim cada quatre anys, per millores en el desenvolupament energètic.
• Reportar al Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO), el consum d’electricitat, així com el seu origen, la producció de l’empresa i les ràtios de consum elèctric i tèrmic per unitat de producte.

Des de l’aprovació del primer estatut, les ajudes, així com les obligacions han anat canviant. També s’han anat incorporant noves empreses beneficiàries mitjançant la incorporació del CNAE corresponent.

La retribució de les ajudes ha anat evolucionant des de l’entrada en vigor de l’Estatut de Consumidors Electrointensius.

• Convocatòria 2021: Les ajudes s’assignaven en funció de les ATR d’Energia i Potència abonats a la factura, així com els excessos de potencia i penalització per reactiva, de l’empresa durant l’exercici 2020. Sent l’ajuda rebuda el 85% de la part corresponent al finançament de suport per a l’electricitat procedent de fonts renovables, cogeneració d’alta eficiència o compensació de l’extra cost de finançament dels territoris no peninsulars (RECORE). La subvenció oscil·lava en funció de la tarifa entre els 6,01 €/MWh en una 6.1TD als 0,72 €/MWh en una 6,4 TD.
• Convocatòria 2022: En la convocatòria de 2022, la metodologia de càlcul es va modificar i es va reduir l’import de subvenció reduït al fet de no contemplar les penalitzacions per reactiva i excessos de potencia en el cost subvencionable.

Per una altra banda, en la convocatòria passada, partint dels ATR d’Energia i Potència, s’estimava un percentatge segons la tarifa per a determinar els càrrecs. A partir del juny de 2021, el desglossament en factura de peatges i càrrecs va facilitar el càlcul de l’import corresponent a aquest. Aquest va originar més precisió en l’import dels càrrecs i en conseqüència, en menys subvenció. Aquesta ajuda se centra en Càrrecs d’Energia i Potència abonats per a l’empresa durant l’exercici 2021. La subvenció oscil·lava en funció de la tarifa entre els 3,79 €/Mwh en unes 6.1TD als 1,38 €/Mwh en unes 6.3 TD.

Per últim, la modificació i la baixada dels càrrecs d’energia i potencia durant el 2021 van influenciar també tenir un cost subvencionable més baix un una ajuda menys significativa.

El 2022, la principal novetat en la retribució a la condició d’electrointensiu va venir de la mà del RD Reial Decret-llei 6/2022, amb efectes des de l’1 de gener de 2022 i fins el 31 de desembre de 2022, on la bonificació com a consumidor electrointensiu s’aplicava directament a la factura. La metodologia també es va modificar de manera significativa, aplicant un mecanisme de suport a la indústria electrointensiva consistent en una reducció en la factura elèctrica del 80 % del cost corresponent als peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució d’electricitat aplicables en cada moment.

En conclusió, es va passar d’una ajuda del 85% del RECORE a les convocatòries 2021 i 2022, en funció dels càrrecs abonats a un descompte directe en la factura elèctrica del 80% dels ATR canviant així la metodologia establerta a partir de l’1 de gener de 2022.

El 2023, i amb la distinció dintre els CNAE’s considerats en risc significatiu i en risc, el descompte dels càrrecs a l’ATR serà del 85% i el 75% respectivament en la factura elèctrica mensual.

Mecanisme de cobertura PPA’s

Addicionalment, el RD1106/2020 també ha desenvolupat un mecanisme de cobertura a compte de l’estat i mitjanant l’Agent Gestor dels riscos derivats de l’adquisició a mitjà i llarg termini per a consumidors electrointensius. L’estat a través del FERGEI assumeix els resultats de la cobertura dels riscos de la contractació d’un PPAs.

Novetats previstes per el 2023

La principal novetat és que es proposa duplicar el número de codis de Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) afectats, passant de 62 a 124 els sectors que poden optar a la consideració de consumidor electrointensiu (CEI) i, per tant, accedir a les compensacions per càrrecs suportats (peatges elèctrics). A més, distingeix dos nivells de CEI: sectors en risc significatiu i en ‘risc’, constituint aquests darrers els nous entrants.

El segon canvi aplica a la reforma dels Criteris d’intensitat de consum elèctric. Així, se sol·licita complir per a cada punt de subministrament elèctric (CUPS), durant dos dels tres anys anteriors, els tres requisits següents.

• Volum de consum anual d’energia elèctrica > 1GWh.
• Aquest consum ha de realitzar-se en hores de període tarifari vall en > 50% de l’energia (per als consums de 2022 no s’exigeix).
• Relació Ratio de Consum anual/Valor Afegit Brut de l’any natural >0,4kWh/€ (cal recordar que inicialment s’exigia >1,5 i a la campanya anterior es va reduir a >0,8).

Amb aquestes noves condicions i ampliació l’import total destinat a les compensacions per a electrointensius ascendeix a 224 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 147% sobre les ajudes concedides el 2021.

L’obtenció de la categoria d’electrintensiu actualment suposa una gran oportunitat per a la indústria. Perquè no només permet que l’impacte del cost de l’electricitat tingui un impacte menor en els processos sinó també que garanteix que les indústries beneficiàries estiguin alineades amb els objectius de la política industrial: millorar l’eficiència energètica, diversificar el risc econòmic de la gestió del subministrament, mantenir l’activitat productiva i d’ocupació. A més, també garanteix que les inversions que es realitzen permeten l’adaptació de la indústria en un context de transició energètica.