Què és una smart city? I una ciutat connectada? Com són les ciutats amb 5G? Com seran les ciutats del futur? Des que les ciutats existeixen han anat canviant la seva forma perquè, tal com assenyala Josep Maria Peiró, coordinador del Grup de Treball Smart Cities, la ciutat “és un metabolisme viu” i cal treballar perquè aquest metabolisme urbà sigui “de més qualitat, més sostenible i més fàcil de viure-hi”.
Amb aquest plantejament, aquest dimarts la seu d’Enginyers Industrials de Catalunya ha acollit la V Jornada Smart Cities, una cita bianual que busca reflexionar sobre els conceptes més nous en aquesta matèria, dies abans que Barcelona celebri l’Smart City Expo World Congress.
La importància de les dades
“Les ciutats han de ser humanes i la tecnologia un instrument per millorar la qualitat de vida dels seus habitants”. Així ha resumit Eduard Martín, CIO del Mobile World Capital Barcelona, la seva visió de la ciutat del S.XXI i també del XXII. Ho ha dit en una taula rodona moderada per Pedro Linares, president de Telecos.cat. Martín destaca que les ciutats han anat canviant però que els cicles tecnològics són cada vegada més curts i, per tant, tot va més ràpid. I què diferencia les ciutats actuals? Martín ho té clar, les dades. “Les ciutats del futur segurament seran ciutats de dades”, diu Martín. Per això, per aquesta informació que s’està sent capaç de reunir gràcies a haver incorporat sensors anys enrere, Martín creu que s’ha de tirar endavant per millora rels serveis: “innovar és sortir de la zona de confort”. I té clar, també, que cal apostar per les ciutats mitjanes ja que són més fàcils de gestionar i per tant, tenen “més oportunitats de ser intel·ligents”.
Ester Montorio, cap de màrqueting a Cellnex, coincideix amb Martín en la concepció de les dades i la seva obtenció en les ciutats actuals i afegeix: “ara tot és a temps real, la connectivitat és l’eina per aconseguir-la”. També creu que la ciutat del futur serà humana i hi suma l’eficiència i la sostenibilitat en els conceptes “vitals” d’aquestes organitzacions territorials. Montorio creu que el component digital és ja hores d’ara fonamental i que la digitalització i l’automatització han d’ajudar, precisament a fer ciutats “més eficients i sostensibles”.
El paper de ports i aeroports
Els ports i els aeroports són, sens dubte, punts de connexió i tenen un paper rellevant en aquesta smart city actual i del futur. El cap d’Innovació del Port de Barcelona, Carles Rua, recalca que en el cas d’infraestructures d’aquestes característiques s’ha de tenir en compte que l’amortització és llarga i que, en paral·lel, el procés de transició energètica i digital no serà ràpid. “Les infraestructures no les podem canviar d’un dia per l’altre”, afegeix Rua.
En el cas de Barcelona, Rua té clar que físicament el port no pot créixer més, però que en canvi si que es pot treballar per optimitizar-lo i fer-lo, justament, més smart (sostenible, multimodal, àgil, resilient i transparent). I no té cap dubte que les tecnologies de connectivitat i digitalització són imprescindible perquè aquest objectiu es pugui gestionar de la millor manera possible. Des del punt de vista de l’aeroport, Vanessa Requena, cap de l’Oficina de Gestió de l’Aeroport de Barcelona, creu que s’ha de treballar per compatibilitzar totes les infraestructures, la informació que tenen, i poder treballar de forma fraccionària tots els sectors perquè “aquesta connectivitat es faci entre tots”.
La interrelació entre connectivitat i ciutat. Cinc tendències
Una urbanització incessant, la descarbonització, la transformació digital, l’augment de les desigualtats i el canvi de valors són les cinc grans tendències que Sergio Garcia, cap de Comunicació de la consultora Anteverti, considera que té la interrelació entre la connectivitat i la ciutat. En la lliçó inaugural de la jornada, Garcia ha destacat aquests cinc conceptes, i ha fet especial èmfasi als canvis que produirà l’extensió de la 5G i el seu pes creixent a les ciutats i, alhora, ha posat sobre la taula la bretxa digital, també en augment, que ha posat de manifest principalment la pandèmia però també l’envelliment de la població.
Per Garcia però, també és important tenir en compte el canvi de valors que s’està instaurant que està relacionat amb totes les tendències accelerades per la pandèmia. “Avui dia estem connectats a tothora i a tot arreu”, diu Garcia. I això, afegeix, ha canviat els hàbits de consum. Per exemple, relata, hi ha “preponderància per l’experiència en detriment de la propietat” i posa d’exemple l’èxit dels sistemes de lloguer de motos: “la gent no vol tenir una moto sinó utilitzar-la per minuts”.
El cap de Comunicació d’Anteverti també conclou que cal enfocar tots aquests reptes “amb integritat” i des d’un “enfocament integrat”. Per això, creu que l’agenda urbana ha de planificar el futur i buscar respostes a llarg termini amb la transició digital i verda al centre.
Agenda urbana, el repte europeu
Europa té el compromís que el 2030, 150 ciutats del contenint seran neutres climàticament. Per fer-ho, segons ha explicat Maria Galindo, membre del Board de la Comissió Europea de la missió de ciutats intel·ligents i climàticament neutres, s’estan definint els contractes climàtics de ciutat per detallar els compromisos no només de la mateixa ciutat sinó també de tots els agents presents a l’ecosistema. Galindo, que fins al darrer canvi de Govern era directora general de Nació Digital i Agenda Urbana de la Generalitat de Catalunya, ha explicat que l’Agenda catalana té sobre la taula unes 200 línies d’actuació per poder conduir Catalunya en aquesta direcció amb una visió integral i de territori. Per Galindo, és important que la connectivitat digital arribi arreu: “només si tenim fibra òptica a tot el territori serem capaços d’equilibrar-lo”.
Tallers de ‘La ciutat connectada’
La jornada a Enginyers Industrials de Catalunya ha comptat també amb l’organització de tres tallers de discussió al voltant de la Ciutat Connectada. Francesc Magrinyà, professor a la UPC, Ramon Gras, CoFundador d’Aretian i Investigador d'Urbanisme i Jaume Montero, enginyer industrial, han estat els encarregats de dirigir-los. Jordi Bastida, coordinador del projecte ‘La ciutat connectada’ n’ha recollit les conclusions
