D'un temps ençà, la societat ha pres consciència de la importància de les dades i la seva explotació, vivim immersos en el que anomenem l'economia de la dada, fins a l'extrem de condicionar les nostres vides. Hi ha qui parla, fins i tot, d'una situació de "tecno-feudalisme", on les grans companyies tecnològiques utilitzen les nostres dades per influir en les nostres decisions de compra o comportament en general.
Les dades s'han convertit en un actiu estratègic i estan transformant tota la societat i la manera de negociar. També incorporant nous riscos, com problemes de ciberseguretat, l'ús inapropiat de la intel·ligència artificial o la perillosa desinformació i manipulació que es pot generar amb un mal ús de les dades (deep fakes).Com diu Òscar Alonso Llombart, expert en estratègia i governança de la data, aquestes "dades en cru" han de ser convenientment treballades (triades, ordenades) per acabar aportant una informació d'interès. Informació que, a més, s'ha de presentar adequadament a les persones implicades perquè, d'aquesta manera, puguin assolir un cert grau de coneixement.
A la jornada 'La dada en les entitats socials, un actiu estratègic', organitzada per la Comissió d'Acció Social d'Enginyers Industrials de Catalunya, conjuntament amb la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Alonso ha volgut transmetre als responsables de les entitats del tercer sector la importància de definir una bona estratègia que estableixi l'orientació a donar al tractament de les seves dades. En aquest sentit, cal distingir entre un sistema de reporting a) reactiu o bàsic (elaborar informes mensuals repetitius per publicar a la web, b) tàctic o avançat (facilitar informació a les diferents àrees de l'entitat perquè puguin fer servir les dades i treure els seus propis anàlisis) o c) predictiu o d'IA (per permetre predir comportaments i prescriure què s'ha de fer per aconseguir un millor resultat).
Perquè les entitats puguin definir la seva pròpia estratègia de dades cal entendre també quins són els objectius de l'entitat i la seva estratègia per obtenir-los: totes dues estratègies han d'estar connectades.Alonso, en aquesta sessió destinada als responsables de diverses entitats socials amb les quals col·laboren els Enginyers Voluntaris, ha remarcat quatre aspectes fonamentals quan es treballa la governança de la dada. El primer és el del cicle de la dada: on s'ha introduït, on s'ha transformat, on s'està guardant, qui l'està fent servir i com i quan s'esborrarà aquella dada.
Un segon punt bàsic és el del glossari de termes: tothom ha d'entendre el mateix quan introdueix o consulta una dada. Si cal, s'ha de tenir una descripció clara i unívoca del que significa cada descripció d'una dada o a què correspon.Un tercer apartat molt important és el de la qualitat de la dada. Evitar dades imprecises o incorrectes, o dades introduïdes de diferent manera segons el moment o la persona que ho fa (majúscules, minúscules, accents, guions...).
Finalment, s'ha de garantir la seguretat de la dada. Tant en l'àmbit d'evitar que es puguin perdre les dades, de protegir-se enfront de possibles pèrdues o ciberatacs, o d'assegurar que no es comparteix informació delicada amb usuaris que no han d'accedir-hi.Com ha destacat Alonso, treballar una bona gestió de les dades sovint requereix un canvi de mentalitat. No és tant un tema de tecnologia com de persones, les quals han d'entendre que els canvis que s'hagin d'implantar són per ajudar-les en la seva tasca d'obtenció d'informació.
