De l’Íter a ATEEL, de l’energia a l’automoció: les enginyeres connecten el seu coneixement

“Quan vaig arribar a l’Iter fa sis anys em vaig trobar que la representació femenina era més aviat minsa. Va canviar una mica en sis anys? No massa. Però sí que fan un esforç per intentar equilibrar el percentatge de dones. Malgrat que hi ha una dificultat a aconseguir candidatures de dones, sembla que la voluntat hi és.”

Així explica l’enginyera industrial Gemma Godia la seva experiència com a dona i enginyera a l’Íter, un projecte del qual està totalment enamorada i li veu molt recorregut. A un altre nivell, però amb el mateix resultat, Anna Manich, enginyera industrial especialitzada en mecànica, va trobar-se en un entorn totalment masculí quan va decidir entrar a l’equip de Motorsport de l’ETSEIB. Eren trenta nois i ella, l’única noia.

Ni una ni l’altra, però, aquesta situació les va tirar enrere i totes dues han pogut forjar una carrera professional exitosa que pot ser d’exemple a moltes dones enginyeres que pateixen, sovint, síndromes de la impostora o altres biaixos, com el sostre de vidre o la bretxa salarial. Godia treballa ara a Catalunya, però vinculada a la mateixa institució que busca una solució alternativa a l’energia del futur. Manich  ho fa com a “policia” dels enginyers de disseny: comprova que els productes que els porten els fabricants d’articles de motor compleixin tots els requisits tècnics per a la seva homologació.

Les dues enginyeres han compartit el seu coneixement en la primera trobada d’enginyeres organitzada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona. En una trobada que ha congregat una quarantena de professionals disposades a escoltar l’experiència de dues dones, però centrades en l’enginyeria que treballen. “Hem fet un pas endavant per deixar de parlar de quotes i abordar temes d’enginyeria, i de la bona”, ha manifestat la presidenta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Maria Salamero.

Energia pel futur

Godia està especialitzada en fluidotècnia i té més de deu anys d’experiència. A més, és PMP de gestió de projectes i ha estat professora associada a l’ETSEIB. Explica que li agrada fer esport, menjar i cuinar i gaudeix, també, a la seva feina. De fet, explica amb passió tot el que ha viscut a les instal·lacions de França i els reptes que s’han anat resolent, però sobretot, els que queden per resoldre.

Està orgullosa de la feina que ha fet a l’Íter però també a l’empresa actual, enginyera mecànica a NIER Ingegneria, que treballa per l’Íter. “En un món amb països que es barallen constantment hi ha un espai a la terra que treballem per un objectiu comú en la nuclear pacífica”, destaca Godia. Per l’enginyera, s’està buscant una energia neta de futur i “si es fa bé, gairebé il·limitada”. “La fusió nuclear és una marató, no un esprint. S’ha fet molt, però queda molt camí per fer”, afegeix.

Amb l’automoció al centre

D’aquests inicis va passar per Inoxcrom, on va rebre un encàrrec complicat, gestionar la demanda, en un moment complicat, la crisi del 2008; per l’start-up Ymaging, on va implementar un procés de qualitat per un producte que a través de la captura d’imatges volia comprovar el pes dels porcs en una granja i per Proto píxel, una companya d’il·luminació LED on s’encarregava de qüestions de logística i cadena de subministraments.

Però Manich tenia clar que li agradava el sector de l’automòbil i ho va fer a través de Jané, l’empresa de productes infantils. Allà certificava la qualitat de les cadiretes de cotxe per a infants. “Vam aconseguir trencar un sostre tecnològic i fabricar un sol producte que cobrís des del naixement fins als dotze anys amb garanties”, explica Manich. Per això, li va caler un altre projecte il·lusionant que va arribar amb ATEEL, quan obria una oficina a Martorell. És Office Manager Spain i audita els prototips que porten els fabricants i procura que tots els productes compleixin els requisits tècnics que s’estableixen a cada país.

La diversitat i l’equitat, entre els reptes laborals

Godia reconeix que un dels trets que més li va agradar de l’Íter va ser la diversitat i la multiculturalitat que es trobava en el seu dia a dia, en una empresa que realment congregava professionals i tècnics de molts països diferents. Però aquesta diversitat cultural no és l’única que cal que les empreses treballin. Per Manich, en l’entorn laboral la diversitat és “clau” però també la d’edat – que permet intercanvis de coneixements-  o la de gènere, una qüestió que comparteix Salamero. “La diversitat aporta valor a les solucions i reptes que es necessiten, i per això ens agrada la paraula equitat que implica donar el que cadascú necessita per a la igualtat de condicions”, ha afegit la presidenta de l’AEIC.

Un toc d’enginyeria

La trobada d’enginyeres Un toc d’enginyeria és una iniciativa de la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur d’Enginyers Industrials de Catalunya per construir una xarxa de dones enginyeres que doni com a resultat més presència i visibilitat d’aquests perfils en el sector. La d’aquest dimarts ha estat la primera trobada a Barcelona, però la Demarcació de Catalunya Central i de Tarragona també n’han fet, així com la de Girona que pel 15 de novembre ja organitza la segona.