La ciutat de Tarifa, un dels punts més afectats per la invasió de l’alga asiàtica Rugulopteryx okamurae, ha afrontat des del 2019 un desafiament ambiental i econòmic sense precedents. L’acumulació de més de 40.000 tones d’aquesta espècie invasora ha suposat un cost anual de cinc milions d’euros en neteja i ha colpejat amb força el turisme i la pesca, pilars de l’economia local.
Davant d’aquesta crisi, l’empresa valenciana Poplac Development, situada al Parc Científic de la Universitat de València, ha presentat a l’Ajuntament un projecte innovador: la instal·lació d’un bioreactor valorat en un milió d’euros capaç de convertir les algues en biogàs i fertilitzants sostenibles. La proposta, que ja ha comptat amb un acord signat amb una gran energètica, ha representat un avenç significatiu en l’aplicació de tecnologies d’economia circular per donar una segona vida a residus naturals que fins ara s’han considerat un problema.
El sistema projectat per Poplac permet processar fins a 15.000 tones d’algues a l’any, generant prou energia per abastir un quart de MW i produint fertilitzants ecològics per a ús agrícola. Amb això, es podrà reduïr l’emissió de metà derivada de la descomposició natural de les algues, oferint una alternativa sostenible al costós trasllat a abocadors autoritzats.
“El que és interessant del nostre projecte és que, quan les algues queden varades i sense tractament emeten CO₂ i metà de manera lliure. En tractar-les, reduïm aquestes emissions a l’atmosfera i obtenim un substrat reutilitzable com a fertilitzant”, ha explicat, en una entrevista per a Fulls d'Enginyeria, Alberto Ruiz, Managing Director de Poplac. Ruiz ha subratllat que aquest model ja s’ha provat a Mèxic amb una altra alga invasora, el sargàs, cosa que ha reforçat la viabilitat de Tarifa com a enclavament pilot a Europa.
El projecte ha comptat amb la direcció tecnològica d’Ana Blasco, enginyera química i CTO de Poplac, que ha destacat el paper pioner de l’empresa com "un laboratori d’R+D especialitzat en el desenvolupament de biogàs a partir de biopolímers d’algues". Blasco ha ressaltat que el tractament químic desenvolupat per Poplac ha permès superar els principals reptes d’aquestes algues, compostos fenòlics, salinitat i metalls pesants, assegurant un procés rendible i d’alta producció.
Un model d’economia circular amb projecció internacional
Més enllà de la gestió local de residus, el projecte de Tarifa té vocació de convertir-se en referent europeu. “A Poplac hem estat híbrids, com a centre d’R+D i alhora promotora. El nostre objectiu és transformar un residu en una font d’energia neta, dins d’un model d’economia circular que sigui sostenible des d'un punt de vista social i econòmic”, ha afegit Ruiz.
El fertilitzant resultant, a més, presenta una alta capacitat d’arrelament en sòls agrícoles. “Això no és nou, la posidònia ja s’havia utilitzat tradicionalment al camp pels cultius, encara que amb el risc de salinització. Nosaltres podem assolir un producte estabilitzat i apte per a l’agricultura sostenible”, ha puntualitzat el directiu.
Recerca i innovació com a motor del projecte
El projecte del bioreactor no ha estat només una resposta a una emergència ambiental, sinó també una demostració del potencial científic de Poplac Development. L’empresa ha consolidat un equip multidisciplinari format per enginyers, investigadors i especialistes en biometanització. Des de la seva àrea d’R+D han desenvolupat un tractament químic propi que ha permès optimitzar l’ús dels biopolímers de les algues, garantint alhora la viabilitat tècnica, la sostenibilitat econòmica i l’eficiència ambiental del procés.
