L’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona (IMHAB) fa uns vuit anys que ha començat a incorporar canvis en les licitacions per caminar cap a l’habitatge social sostenible. L’ens gestiona uns 11.000 habitatges es va fixar com a objectiu mantenir la qualitat arquitectònica però reduir i optimitzar el termini d’execució i potenciar l’ús de materials de baix impacte ambiental.
Aquest canvi en les condicions de les licitacions neixen d’una primera experiència amb 46 habitatges i la seu de la colla castellera a Can Fabra, un projecte que la crisi va obligar a endarrerir, però que va ser una oportunitat per fer, el 2016, un salt cap a un nou sistema constructiu més lleuger. Era una nau industrial i es va estudiar construir-lo en fusta i, un cop fet, es va constatar que va ser un 23% més econòmic, s’havia estalviat un 63% en massa i un 73% en energia per a la fabricació de materials, a més de generar un 74% menys d’emissions en la fabricació d’aquests materials.
Així ho explica Daniel López, que reconeix que aquesta primera “experiència involuntària” els va portar a replantejar les condicions d’aquestes licitacions que ara segueixen aquests criteris. “No es pot construir com es construïa fins ara, només pensant en l’estructura i l’estètica, sense donar la importància que tenen els materials”, diu López.
A la segona sessió del cicle "Descarbonització en l’edificació", organitzat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i l'ITEC amb el suport de l'ICAEN, López ha compartit aquesta experiència que, a més de ser una iniciativa per a la sostenibilitat de la construcció, també els va permetre reduir els terminis trenta-un mesos, uns resultats que els ha fet plantejar mirar, més endavant, tot el cicle de vida dels edificis i no només la producció de materials, com ho és, l’eficiència energètica.
En aquest àmbit, el sector hoteler és un dels que s’ha hagut de posar les piles. Josep Mairal, gerent d’Engipro Energy, ha treballat per grans cadenes hoteleres que volen implementar canvis en les seves instal·lacions. “Les necessitats van més ràpides que la legislació i tenim dificultats per interpretar les normes i traslladar-les als plans de descarbonització”, diu Mairal. En la seva experiència, algunes mesures poden arribar a generar estalvis del 20% en electricitat en alguns hotels, o 10% d’electricitat i 25% de gas en hospitals. Tot i aquestes dades, Mairal és realista i reconeix que sempre hi haurà “un punt de carbonització” en els edificis. Defensa, també, que els plans han de respondre sempre a un compromís real de l’empresa i que cal una bona gestió per dur-los a terme. “Si no, no té sentit fer plans de descarbonització”.
En un altre terreny, però en la mateixa direcció, el sector de la logística també està implementant canvis per descarbonitzar els seus edificis. Ignacio Errea, director de projectes a ONILSA, explica que l’impacte més gran es genera a les partides de construcció, com ara les soleres i els paviments, i reconeix que la industrialització contribueix a aconseguir-ho. “El prefabricat és un gran aliat perquè trasllada tot un procés constructiu en un entorn controlat”, diu Errea. La coberta i la cimentació aporten una reducció addicional rellevant, i els panells metàl·lics aïllants, en comptes d’acer convencional, per a la façana, completen la millora acumulada. Per Errea, són decisions tècniques que generen resultats i que provenen de “l’enginyeria de valor”. “El camí no comença amb una plaça fotovoltaica”, afegeix.
Descarbonitzar la climatització a la ciutat
Més enllà de les mesures i accions que es puguin fer al llarg del cicle de vida d’un edifici, hi ha solucions tecnològiques d’abast molt més gran com són les xarxes de calor i fred. La climatització suposa bona part del consum energètic dels edificis que, a la vegada, representa el 65% de l’energia que es consumeix a la ciutat de Barcelona.
Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, explica aquesta situació i la necessitat, per tant, d’assegurar “el confort tèrmic amb la mínima demanda energètica”, com una condició per superar el repte de la ciutat amb el canvi climàtic. Per això, el consistori ha començat a impulsar projectes de xarxes de calor i fred que poden suposar reduccions de més del 30% en comparació a les solucions més individualitzades. Són sistemes centralitzats de producció de calor i fred que, amb tecnologies d’alta eficiència que es multiplica si s’utilitzen fonts renovables.
Actualment, hi ha dues xarxes en marxa, al Fòrum-22@ i a la Zona Franca, en les quals hi ha connectats 200 edificis, però ja s’està treballant amb una tercera central a Bogatell, que aprofitarà la calor residual de TERSA, i una altra a la Sagrera. Castells reconeix que hi ha certs inconvenients, com ara les limitacions urbanístiques o que són inversions de molt llarg recorregut, però hi veu prou avantatges per potenciar-los i crear un nou servei “fiable, robust i competitiu” que convenci promotors i usuaris.
