La inserció laboral dels titulats universitaris catalans continua mostrant indicadors positius, però el debat ja no se centra únicament a trobar feina, sinó a formar professionals capaços de respondre als canvis tecnològics, socials i econòmics. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la taula rodona El talent universitari a Catalunya: estem preparant els professionals que necessita el país?, celebrada en el marc de la presentació de l'Enquesta d'Inserció Laboral 2026 d'AQU Catalunya. Representants de la universitat, l'empresa i l'administració han coincidit que el futur passa per reforçar les competències transversals, flexibilitzar els estudis i intensificar la col·laboració amb el teixit productiu.
El coneixement tècnic ja no és suficient
La transformació digital, la intel·ligència artificial i la sostenibilitat estan redefinint els perfils professionals que demanda el mercat laboral. En aquest context, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona al Vallès Oriental, Pep Garcia, ha afirmat que "el talent és l'element clau per a la competitivitat del teixit empresarial" i ha defensat que les empreses busquen professionals capaços d'aplicar el coneixement en contextos reals, comunicar-se amb eficàcia, treballar en equip i exercir el pensament crític.
En la mateixa línia, la presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, ha assegurat que "el mercat i el que la universitat vol transmetre estan molt alineats" i ha apostat per graus més interdisciplinaris i flexibles, complementats amb màsters i doctorats més especialitzats. També ha advertit que la universitat ha d'ensenyar a analitzar la informació amb rigor i a transformar-la en coneixement útil per prendre decisions.
Una universitat més flexible
L'adaptació dels estudis al ritme dels canvis econòmics ha centrat bona part del debat. Garcia-Milà ha advertit que "no podem tardar tres anys a treure un nou màster", perquè aquest ritme "és incompatible amb la velocitat de l'economia". També ha defensat revisar els sistemes d'avaluació per prioritzar la resolució de problemes i el pensament crític, i ha alertat de l'augment de l'absentisme a les aules, un espai que considera essencial per desenvolupar competències transversals.
Els participants també han coincidit que la universitat ha de reforçar la connexió amb les empreses, tant a través de pràctiques presents al llarg de tot el grau com de les microcredencials i d'una oferta formativa més adaptable a les necessitats canviants del mercat laboral.
Les enginyeries mantenen el lideratge en inserció laboral
Les dades de l'Enquesta d'Inserció Laboral 2026 situen les enginyeries entre els àmbits amb millors resultats d'ocupació, adequació entre estudis i feina i qualitat ocupacional, juntament amb les titulacions de Salut. També destaquen per una retribució superior a la d'altres disciplines.
Tanmateix, tant l'enquesta com el debat han evidenciat que els perfils tècnics han de complementar la formació especialitzada amb competències com el pensament crític, la comunicació i el treball en equip. L'informe també mostra una millora de les enginyeries en el desenvolupament del pensament crític, una habilitat que el món empresarial considera cada vegada més rellevant.
Garcia-Milà ha recordat igualment que les dones continuen infrarepresentades a les carreres tècniques, malgrat les bones perspectives laborals que ofereixen.
Transferència i col·laboració amb l'empresa
La connexió entre universitat i empresa ha estat un altre dels eixos del debat. Pep Garcia ha qualificat de positiva la incorporació de doctors al sector privat, però ha advertit que només una tercera part considera que hi desenvolupa funcions pròpies del doctorat. Segons ha explicat, aquesta situació s'explica perquè "el 94% del teixit empresarial català són microempreses", una estructura que dificulta l'absorció d'activitats d'R+D. Per això, ha defensat impulsar el doctorat industrial, reforçar les oficines de transferència i estrènyer la col·laboració entre universitats i empreses.
Un repte compartit
El director del Servei d'Ocupació de Catalunya, Francesc Castellana, ha assegurat que el principal desajust no és només universitari, sinó també productiu, perquè el model econòmic català "no té capacitat d'absorbir tota aquesta formació". Per això ha defensat reforçar la cooperació entre el SOC i les universitats i impulsar la formació al llarg de la vida mitjançant eines com les microcredencials.
Els tres ponents han coincidit que preparar els professionals que necessita el país és una responsabilitat compartida. La flexibilitat dels estudis, les competències transversals, la transferència de coneixement i una relació més estreta entre universitat i empresa s'han perfilat com alguns dels principals reptes per reforçar la competitivitat del sistema universitari i del teixit productiu català.
