L’augment dels costos energètics, les exigències reguladores i la necessitat de reduir emissions estan obligant les empreses a incorporar els criteris ESG en àmbits com el finançament, els riscos operatius o la competitivitat industrial. La sostenibilitat guanya pes dins les decisions estratègiques de la indústria europea i les empreses comencen a adaptar-se a aquest nou marc.
Com a president executiu de Fluidra, Eloi Planes, defensa que la sostenibilitat només es consolida dins les empreses quan deixa de percebre’s com una obligació reguladora i passa a formar part de l’estratègia empresarial. “Quan l’òrgan màxim d’una organització està més pendent del compliance i no ho incorpora realment com un element de l’estratègia, aquí no avances”, ha afirmat. Planes explica que, dins les empreses, moltes inversions vinculades a sostenibilitat es justifiquen per “convicció”, però també per “conveniència”, vinculada a riscos operatius, exigències de clients o rendibilitat econòmica. “Hi ha moltes inversions a nivell industrial que tenen un retorn claríssim”, assenyala.
Planes ha fet aquests afirmacions en la jornada Sostenibilitat i competitivitat: el nou equilibri industrial, organitzada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a la Delegació del Vallès. Planes adverteix que Europa “s’ha equivocat en la forma com ha actuat” i veu que l’actual revisió reguladora representa “una frenada” davant un model que “està ofegant la indústria”.
El paper transversal de les direccions ESG
Maria Salamero, Head of Sustainability de CELSA i degana electa del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, té una visió propera i aposta perquè els responsables de sostenibilitat han de participar de manera transversal en la presa de decisions de les empreses.“Ens hem de relacionar amb la gent comercial, amb operacions, amb finances, per ser facilitadors del negoci”, diu. Segons Salamero, les direccions ESG no poden limitar-se exclusivament al reporting: “No ens hem de reduir al reporting o al compliance, sinó que hem de ser palanca de canvi”.
Salamero també veu que la indústria europea afronta dificultats derivades del cost energètic i de l’excés regulador. “Està bé regular, però aquesta regulació acaba ofegant la indústria i no la fa més competitiva”, afirma Salamero.
Simplificar el reporting
La revisió del marc regulador europeu en matèria d’informació no financera centra part del debat. Patricia Reverter, sòcia de KPMG Sostenibilidad, destaca que els canvis derivats de la directiva Òmnibus busquen reduir la càrrega administrativa del reporting, especialment per a empreses més petites.
“En realitat, el que fa és reduir l’àmbit d’aplicació”, resumeix Reverter, que ha insistit que la simplificació del reporting no implica abandonar la gestió dels riscos ESG. “La gestió l’hauràs de fer per coerció, per conveniència o pel teu model de negoci”, ha afirmat.
Segons la consultora, la sostenibilitat s’està integrant progressivament dins la informació financera i cada vegada més empreses incorporen riscos climàtics, resiliència operativa o dependència energètica dins les discussions estratègiques dels consells d’administració.
Els riscos climàtics entren als consells d’administració
Salamero i Planes també coincideixen a assenyalar que els riscos associats al canvi climàtic ja formen part dels mapes de risc empresarials. Planes explica que qüestions com les inundacions, la manca de subministrament elèctric o les restriccions d’aigua ja s’analitzen dins les empreses “amb noms i cognoms”.
En la mateixa línia, Salamero remarca que aquests riscos ja s’estan incorporant progressivament dins les decisions dels consells d’administració. “Quan monetitzes aquests riscos i hi poses números, s’han d’integrar en la presa de decisions”, afirma
